Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Un cel de plom

  Carme Martí Cantí

  • 0
  • 5
  • 0

  La vida de Neus Català, la darrera supervivent catalana dels camp d'extermini de Ravensbrück, és la història viva d'un segle i d'una lluita constant. Els seus records, novel·lats per Carme martí amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de vida convertides en una lalrga història impossible de deixar de llegir.
  
  Filla de pagesos del priorat, Neus Català era una jove inquieta de vint-i-dos anys quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. En aquelles circumstàncies i amb les seves ganes d'ajudar, es va fer responsable sanitària d'una colònia de 182 nens. Amb ells va empendre el dur camí de l'exili a França, on es va enamorar i va col·laborar amb la Resistència. Qan va ser capturada i deportada als camps de Ravensbrück i Holleischen va conèixer l'infern, però també la solidaritat i la germanor sense límits.
  
  "Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola i a la vegada que em sabia acompanyada. En la nostra inmensa solitud ens teníem les unes a les altres."

  Mostra libro

• 

  L'espai de la imaginació

  Ian McEwan

  • 0
  • 0
  • 0

  Són compatibles la llibertat estètica i el compromís polític? McEwan hi reflexiona a partir d'Orwell i Camus.  
  El 1940 George Orwell va publicar l’assaig «Dins la balena», en què es preguntava com poden conjugar els escriptors la llibertat estètica i el compromís polític. Són compatibles? Té sentit exigir a un creador que denunciï en les seves obres les injustícies del món? Anys més tard, el 1957, Albert Camus –un altre heterodox antitotalitari– reflexionava encara sobre el mateix tema. 
  Avui, en un context d’incertesa, Ian McEwan aborda la qüestió a partir d’aquests dos il·lustres predecessors: les seves idees continuen interpel·lant-nos i ens ajuden a veure-hi més clar.

  Mostra libro

• 

  Les nenes que llegien al lavabo

  Sebastià Portell

  • 0
  • 0
  • 0

  Un llibre que s'endinsa en la passió cap a la literatura, en el llibre com a plaer i porta a altres mons. A mig camí entre l'autobiografia i l'assaig, Les nenes que lleguen al lavabo parla de la infància lectora de l'autor i de milers de nens i nenes que, com ell, sentien els llibres com a refugi. Que reivindica la lectura sense prejudicis ni critiques. Són les memòries de Sebastià Portell, però també les de tothom que ha sentit la màgia de la literatura, vingués en el llibre que vingués. Un cant a la diversitat literària, a la llibertat en la lectura, a l'escriptura sense lligams.-

  Mostra libro

• 

  Cinc hores a Venècia

  Miquel Molina

  • 0
  • 0
  • 0

  Una invitació a (re)descobrir la ciutat més romàntica del món.Miquel Molina ens ofereix una postal bucòlica de Venècia, però d'una Venècia que encara no surt al radar dels turistes de sol i góndoles. El de Molina és el relat del perfecte flâneur. Ens explica com el visitant s'ha de fondre amb la massa i seguir el rumb de la multitud allà on ens porti, així com s'evita l'embat de les onades contra el casc d'un vaixell, emmotllant-se a elles. Ens hem de deixar arrossegar pel corrent per saber evadir-nos en el moment més oportú, quan un carreró fosc ens crida l'atenció i ens convida a la penombra per endinsar-nos en la veritat de Venècia.El retrat d'una Venècia desconeguda, que no apareix a les guies turístiques. Un llibre que ens convida a degustar els petits grans plaers de la vida.

  Mostra libro

• 

  Esplendor i glòria de la...

  Quim Monzó Gómez

  • 0
  • 0
  • 0

  Més que l 'aplec de diversos articles de Quim Monzó, el volum resultant de compilar una selecció dels que va escriure entre 2001 i 2004 -l 'abans i el després de la guerra de l 'Iraq-, ens dibuixa un llibre coherent i unitari, crònica brillant i lúcida de la trista i qui sap si irremeiable arribada al poder de l 'imperi de la plastilina. "Esplendor i glòria de la Internacional Papanates" és una jocosa denúncia de la incongruència del gremi polític, de la superxeria i la impostació de bona part de la vida pública, i del domini de les poses.
  
  "Les etiquetes de contista o articulista es difuminen per convertir-se tot en pura literatura."
  Magí Camps, La Vanguardia

  Mostra libro

• 

  Ciutat Princesa

  Marina Garcés

  • 1
  • 1
  • 0

  Ciutat Princesa és un relat en primera persona en què s'expliquen una sèrie de vivències polítiques entre l'octubre de 1996 i l'octubre de 2017, des del desallotjament del Cine Princesa a Barcelona fins al referèndum de l'1 d'octubre. El fil del relat és: què hem après? Per això es parla des del singular de qui viu i es transforma amb cadascuna de les situacions recollides i des del plural dels nosaltres que li donen sentit. Ciutat Princesa és una crònica de ciutat que recull una visió del que han estat els moviments socials que van despertar-se a la Barcelona postolímpica i a d'altres ciutats europees i que es van connectar amb les protestes i els moviments del món global fins avui. De la ciutat-marca a la globalització neoliberal i les seves crisis: quins són els mapes viscuts de les resistències? Ciutat Princesa és un assaig de pensament en què els problemes filosòfics i polítics, així com les idees que els travessen, van a trobar les vivències concretes on arrelen i de les quals provenen. El problema del nosaltres, la qüestió del compromís, la relació entre vida política i ciutat, la crisi dels horitzons revolucionaris, etc., són elaborats aquí des de l'evolució d'una vida que descobreix la complicitat, l'experiència col·lectiva i l'amistat.

  Mostra libro