D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  El crepuscle del món

  Werner Herzog

  • 0
  • 0
  • 0

  Construir una òpera al mig de la selva, caminar de Munich a París, endinsar-se en un volcà actiu, conviure amb ossos grizzly: l'obra de Werner Herzog investiga l'experiència extrema, la confrontació entre l'home i la natura. 
  
  L'any 1997, Werner Herzog era a Tòquio per dirigir una òpera. Els seus amfitrions li van demanar a quina personalitat important de Japó li agradaria conèixer i ell va contestar sense dubtar: Hiroo Onoda. Onoda era un exsoldat famós per haver defensat una illa de les Filipines durant dècades després que s'acabés la Segona Guerra Mundial. Herzog i Onoda van connectar de seguida i van establir una boníssima relació: es van trobar moltes vegades i junts, conversant, van anar descabdellant la història de la llarguíssima batalla personal d'Onoda. 
  
  A El crepuscle del món, Herzog immortalitza els anys de lluita absurda i alhora èpica d'Onoda amb un estil inimitable, hipnòtic, que els fans de les seves pel·lícules reconeixeran de seguida. El resultat és una novel·la que dicta les seves pròpies lleis, una mena de Robinson Crusoe modern. Amb el relat d'aquesta batalla aparentment sense solta, Herzog ens ofereix una meditació profunda i lluminosa sobre la condició humana i el sentit de l'existència.

  Voir livre

• 

  La bagassa del Demiürg - Psiborn 5

  Noèlia Arrotea

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la negra mediterrània, que amaga rera la façana tràgica del seu personatge principal, la ciutat de Barcelona. La complexitat de les ciutats ve de la complexitat dels processos històrics, i el que has espatllat amb una colla d'anys no ho pots arreglar pas en dos dies. Encara que sigui dolorós, no hi ha cap capital al món que no faci pensar en el seu país. Sempre que Barcelona va massa bé, la unitat d'Espanya trontolla i sempre que la unitat espanyola trontolla, Barcelona acaba sacrificada, per la seva mateixa classe dirigent, a l'altar d'algun element retòric i grotesc.
   
  Els capítols d'aquesta història van plens de personatges que perden el nord i que es deixen arrossegar per excuses cada vegada més sinistres. La Psicòloga del Born troba que és millor viure com si tot ja hagués caigut, i deixar que el sistema vagi devorant-se a ell mateix de manera cada vegada més aïllada i més patètica. Estic d'acord amb ella. És més divertit, i més estimulant, que l'esforç que tots hem de fer sempre per mirar de sobreviure sigui d'alguna utilitat als protagonistes del món que vindrà demà.
  Enric Vila

  Voir livre

• 

  L'amor dels homes singulars

  Victor Heringer

  • 0
  • 0
  • 0

  En la calor enlluernadora d'un estiu a Rio de Janeiro, als anys setanta, entre els murs d'una vil·la burgesa d'un barri pobre de la ciutat, en Camilo creix envoltat de partits de futbol, converses de carrer i l'ombra del passat del seu pare, un metge de renom durant la dictadura.
  Quan el seu pare porta a casa en Cosme, un nen mulat d'origen desconegut, l'odi inicial d'en Camilo aviat es convertirà en el descobriment d'una nova forma de tendresa. Aquest primer amor adolescent es veurà interromput per un esdeveniment d'una enorme brutalitat que trencarà el seu món íntim i no deixarà de ressonar en la seva vida adulta.
  
  Aquesta novel·la és, al mateix temps, un relat poderós i tendre sobre el primer amor, el dolor i la venjança, i una exploració incisiva de la societat brasilera.
  
  «L'amor dels homes singulars és realment una novel·la singular. És enginyós com Cortázar o Nabokov, el·líptic com Grace Paley, divertit com Donald Barthelme.» Zadie Smith
  
  «Quan llegeixes una cosa realment nova, és difícil descriure-la, t'acabes conformant amb les comparacions, i L'amor dels homes singulars és realment una novel·la singular. És enginyós com Cortázar o Nabokov, el·líptic com Grace Paley, divertit com Donald Barthelme. En acabar-lo, vols conèixer de seguida el jove que l'ha escrit, donar-li la mà amb força i felicitar-lo per l'inici d'una carrera brillant. Però en Victor Heringer ja no hi és. Ens ha deixat aquest bonic llibre.» Zadie Smith
  
  Nominada al Prêmio Rio de Literatura, Prêmio São Paulo de Literatura i Prêmio Oceanos

  Voir livre

• 

  L'Ulisses de James Joyce:...

  Víctor Aldea

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Ulisses de Joyce, una de les grans novel·les de tots els temps, es va publicar el dia 2 de febrer de 1922, el dia del 40è aniversari de l'autor irlandès, avui fa justament cent anys. Per celebrar-ho publiquem en format ebook l'assaig de Víctor Aldea, que ens dona claus per llegir aquest clàssic del segle XX i repassa les vicissituds editorials d'un llibre que va patir la censura i un judici per obscenitat que en va entorpir la difusió durant anys. No van ser els únics factors que van desfigurar un text que ha costat dècades de fixar de manera canònica. La incontinència de James Joyce a l'hora de corregir les darreres proves, sobre les quals va anar afegint i corregint, i la cobdícia amb què ell mateix venia versions diferents dels seus capítols, han convertit l'edició i la posterior recepció del text en una autèntica odissea, mai millor dit. Víctor Aldea ens presenta les línies mestres de la novel·la i ens convida a un recorregut per una de les aventures intel·lectuals més fascinants i alhora delirants del segle XX.

  Voir livre

• 

  Viatge a Comala

  Toni Sala

  • 0
  • 1
  • 0

  El desembre de 2022 Toni Sala va ser un dels autors convidats a la Feria de Guadalajara. Quan ja acabava la seva estada a Mèxic, es va aventurar, amb un punt d'inconsciència, com diu ell mateix, a endinsar-se en territori narco per visitar el paisatge que Juan Rulfo va immortalitzar a la seva breu obra literària. L'excursió a la regió de Jalisco, un viatge abrusador entre llacs dessecats, no va durar més d'un sol dia, però Sala ens l'explica com si fos un viatge al cor de l'infern. Guiat per un taxista que va compartir amb el seu editor Jan Arimany i l'escriptora Laia Aguilar, Sala arriba fins a Comala, un lloc que encara avui sembla estar habitat pels fantasmes de Pedro Páramo. Viatge a Comala és la crònica d'un viatge per un paisatge que la literatura de Rulfo va transformar i que a la vegada ens convida a rellegir-lo: "Vine a Comala porque me dijeron que acá vivia mi padre, un tal Pedro Páramo". Que comenci el viatge.

  Voir livre

• 

  Les meves idees estúpides

  Bernardo Zannoni

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Archy és una fagina. Ell i els seus germans neixen una nit d'hivern. La mare els cria sola. Els animals d'aquest llibre parlen, utilitzen plats per menjar, taules, llits, encenen foc, però el seu món és la natura, una lluita despietada per la supervivència. L'Archy és feble, la mare ho percep: el cedeix a canvi d'una gallina i mitja.
  El seu nou amo, una guineu plena de secrets, es diu Solomon. A la seva vora l'Archy creix i es va tornant cada cop menys fagina: amb ella aprèn a llegir i escriure. El lector, al revés, es va submergint en una dimensió que ja no és ben bé humana, que busca el cor dels instints. Una faula escrita per un italià de vint-i-vuit anys, la barreja impossible entre Tolstoi i una pel·lícula de Pixar.

  Voir livre