Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  La passió segons G H

  Clarice Lispector

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan G.H., una dona brasilera de classe alta, s'aixeca de taula un matí d'estiu per dirigir-se a l'habitació de la minyona, no pot saber que està a punt de produir-se un esdeveniment que remourà la seva vida per sempre. I encara menys que l'esdeveniment serà tot just això: la trobada amb un escarabat. Però és que no és una trobada qualsevol: el xoc entre G.H. i l'escarabat és un xoc de forces còsmiques que es dona com només es poden donar les coses en l'obra de Clarice Lispector. És la trobada entre el sentit i la necessitat del sentit, entre la vida i la força que la sosté, entre l'abisme i la por que ens hi atrau. I és també l'origen d'un dels moviments imaginatius més bestials que es puguin presenciar: el d'algú que es veu empès a buscar la veritat al preu que sigui, el més alt, i que ho fa, robant el cavall del rei, donant-nos la mà, travessant el desert del patiment i l'alegria, fins més enllà de la por i el sentit i la vida — fins al no-res, Déu, el desistiment: la generositat pura.

  Mostra libro

• 

  Tota la vida buscant

  Kae Tempest

  • 0
  • 0
  • 0

  Com la marea, Rothko Taylor ha tornat al seu poble natal, Edgecliff, després de passar-se quinze anys tancadi a la presó. Potser hauria hagut de començar de zero en alguna altra banda, perquè aquí el passat l'assalta a cada cantonada: els joves que patinen i li recorden els anys d'adolescència; els bancs atrotinats de davant del mar on la seva mare, la Meg, escurava les llaunes de cervesa; la part benestant del poble on el seu pare, l'Ezra, va intentar sense èxit construir una família feliç. I el bloc on vivia la Dionne, la preciosa i extraordinària Dionne, l'única persona que se li va apropar i va saber veure qui era elli realment. En aquell moment, Rothko es va enfonsar sota la superfície, cap al caos, i va estar a punt de perdre's del tot. Però va aconseguir sobreviure. I ara està decididi que les coses vagin de manera ben diferent. 
  
  Una novel·la que fa créixer l'ànima, una història commovedora i punyent sobre el poder transformador de l'amor, sobre la família i la redempció, el desig i el desamor, la identitat pròpia i la comunitat. Sobre tot el que busquem quan ens amaguem, i el que ens trobem quan decidim deixar-nos veure.

  Mostra libro

• 

  Servei interior

  Katixa Agirre

  • 0
  • 0
  • 0

  A mitjans de l'any 1937, la Guerra Civil a Euskadi estava perduda. Els gudaris bascos llanguien a les presons i morien afusellats a la platja de Berria; el Govern del lehendakari Agirre, exiliat a París, havia perdut tot contacte amb l'interior; la repressió i la revenja desplegaven les seves ales funestes. És aleshores que entren en escena les protagonistes principals d'aquesta història.
  
  Quatre dones. Quatre dones basques. Primer visiten els presos, després entren i fan sortir comunicacions de les presons, finalment estableixen una potent xarxa d'espionatge al servei del Govern basc i els països aliats que ja han entrat en la Segona Guerra Mundial. Les vides que van salvar van ser incomptables. Els riscos que van córrer, enormes. El preu que van pagar, altíssim. Aquesta xarxa, en els llibres d'història, es coneix com la xarxa Àlaba. Aquí la coneixerem com el Servei interior. Katixa Agirre —que, a més de ser una de les autores en llengua basca més importants de l'actualitat, és doctora en comunicació audiovisual, fusiona el poder de la literatura i la màgia del cinema per donar a conèixer al món la història d'aquestes dones que en els moments més difícils van optar pel camí de la solidaritat.

  Mostra libro

• 

  Les feres

  Uriol Gilibets

  • 0
  • 0
  • 0

  Sant Gonera és un poble perdut en algun punt, posem per cas, del deep Solsonès. Un matí de Nadal es desperta amb la visió del rector brandant la relíquia del sant Prepuci, nu, cridant i rient a cor què vols. Amb el fred que carda. Després el rector s'esfuma, engolit pel bosc frondós. Ves que no s'hagi convertit en una fera, com tothom que per una raó o altra vol desaparèixer del poble.
  
  Així comença «Les feres», escrita en estat de gràcia, en què el protagonista és el poble i els seus peculiaríssims vilatans. I el bosc i el sotabosc, i les feres que l'habiten.
  
  Empeltada d'un humor descordat, atàvic i popular, Uriol Gilibets reescriu la tradició per fer-se-la seva. El seu univers agermana Raimon Casellas amb Amanece que no es poco de José Luis Cuerda; l'escatologia catalana amb l'absurd dels Monty Python; el seny amb la rauxa. Tot plegat per descobrir-nos la grandesa i les misèries d'un poble que podria ser el nostre. Aviat és dit. Poca broma. No res.

  Mostra libro

• 

  Aterratge

  Eva Piquer

  • 0
  • 0
  • 0

  La protagonista d'Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d'un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l'aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s'adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.Entremig, una pandèmia, amics i lectures que són bots salvavides.

  Mostra libro

• 

  Quanta quanta guerra

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  "Quanta, quanta guerra…" és l'últim llibre que va escriure Mercè Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasió de conèixer: la felicitat. Si creiem el que n'explica ella, va començar-lo després de perdre el seu company d'amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa pròpia, als setanta anys. És llavors que Rodoreda s'encarna en un adolescent de qui diu: "Al meu Adrià l'impulsa a anar-se'n de casa la seva aspiració de llibertat. D'aquesta llibertat tan cantada —la sola paraula m'emociona— que només mena a un canvi de presó." I també: "Havia de crear un personatge i llançar-lo a córrer món. ¿Un vagabund? No. Els vagabunds ja estan acostumats a anar pel món i el món no els sorprèn gaire. ¿Potser un soldat? Hauria de ser un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veiés el deixés sorprès. Agafar-lo en ple desordre de la guerra perquè pogués fer el que volgués i anar on tingués ganes d'anar. Procurar-li aventures amb gent estranya." Quanta, quanta guerra… és una novel·la feta de contes en què conviuen la misèria dels homes i la màgia del món. I és la part tendra d'una galàxia formada per "La mort i la primavera" i "Viatges i flors". Segons Jaume Coll Mariné, que n'escriu el postfaci: "el món en moviment a través d'uns ulls que tot just el comencen a descobrir".

  Mostra libro