Other books that might interest you

• 

  El món el nostre món

  Ágnes Heller

  • 0
  • 0
  • 0

  El conflicte entre la llibertat i la felicitat s'ha de resoldre a favor de la llibertat, opina Ágnes Heller, i ho defensa amb determinació a les lliçons d'aquest volum.
  La quotidianitat i la tradició, l'art i la música, l'ètica i la política, la modernitat i la postmodernitat, l'humor i l'espiritualitat, la metafísica i la ideologia, les emocions i la imaginació, les desigualtats i les lleis... són només alguns dels temes que tracta aquí però que també han estat motiu de la seva reflexió filosòfica al llarg dels anys. L'ampli espectre dels seus interessos i la manera d'abordar-los il·lustren quina actitud personal va tenir davant el món, i com el va viure.
  Des d'una esquerra ideològica explícita, Heller adverteix de l'enorme poder de la biopolítica, l'ús polític dels cossos, i de com el poder alimenta la por i en fa l'eina fonamental per sacrificar la llibertat. La seva visió és d'una actualitat inqüestionable.

  Show book

• 

  Feixistes rojos i capellans -...

  Josep Picó, Ramir Reig

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest estudi clàssic sobre l'actuació, les actituds i les bases doctrinals de l'Església Catòlica al País Valencià durant la dictadura franquista aporta molta llum sobre la dinàmica interna i les relacions externes d'una institució que fou un puntal del règim. Destaca especialment els lligams ordits per l'Església amb determinats grups benestants i la pugna per reservar-se un espai d'actuació propi a través de la beneficència i l'obra social. Però el treball de Ramiro Reig i Josep Picó va molt més enllà, i traça un vast quadre de les tensions i lluites que varen precipitar, en l'escenari del País Valencià, l'agonia del franquisme, el sorgiment d'un potent moviment obrer, l'efervescència universitària, el dinamisme del nou valencianisme i les iniciatives de l'oposició política. Es descriuen ací les claus d'un procés de descomposició final, enmig d'un canvi social decisiu, que precipità la fi d'una relació privilegiada, així com les limitacions i la impotència d'una burgesia col·laboracionista, al si de la qual les actituds democràtiques foren sempre minoritàries.

  Show book

• 

  Gloria Anzaldúa:...

  Martha Palacio Avendaño

  • 0
  • 0
  • 0

  Gloria Anzaldúa (1942-2004) va escriure sempre amb la convicció de que li pertocava pensar què significava viure a la frontera: la que separa els Estats Units de Mèxic, la de ser lesbiana i mestissa. El fet d'estar situada a la cruïlla entre dos formes de vida i de pertinença la va fer plantejar la manera com la construcció històrica, política i social de la sobirania d'un Estat i de la identitat nacional configuren ferides en els cossos. En aquest sentit, el treball que Anzaldúa va dur a terme va ser una font d'inspiració per als estudis postcolonials i feministes pel fet de dotar-los d'un marc de comprensió que dona compte de la creació d'espais de reproducció de formes d'injustícia i desigualtat que són transversals. La veu de Gloria Anzaldúa ens permet entendre què vol dir pensar des d'una perspectiva postcolonial i feminista i quines noves tensions advenen d'un pensar radical que opera des de la ferida de la frontera.

  Show book

• 

  Món rural - Mots que es perden

  Josep Espunyes

  • 0
  • 0
  • 0

  Al món rural hi ha desaparegut, en cosa de pocs anys, tot un seguit de formes de vida i de treball que, de ben segur, no s'hi tornarà a repetir mai més. Arreu, la tracció mecànica ha desplaçat la força animal, les granges de porcs i d'aviram han reemplaçat la cort i el galliner de casa, la calefacció de gas o de gasoil ha ocupat el lloc del foc a terra, el motocultor ha arraconat la fanga i l'aixada... Una desaparició de velles formes de vida i de treball que ha comportat, també, la desaparició o la reculada, en la parla viva, d'una bona part del llenguatge que els era inherent. Un llenguatge antic i ric que Josep Espunyes recull, en bona part, en aquesta obra.

  Show book

• 

  Tardes de diumenge - Converses...

  Vicenç Altaió

  • 0
  • 0
  • 0

  Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l'art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d'idees de l'autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l'han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d'autobiografia col·lectiva». Som davant d'un viatge pel temps i l'espai que reuneix cinc generacions d'artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Amat, Fontcuberta, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.
  «El paisatge es transforma, com les persones que l'habiten i que creen nous cicles històrics. Ara som en plena oportunitat de la consolidació definitiva ecològica i digital, i és un moment de renovació generacional per a la cultura que vindrà després del reset global».
  Amb pròleg de Josep M. Sala-Valldaura.
  Tardes de diumenge és el cinquè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Show book

• 

  Reformisme il·lustrat...

  Vicent Torregrosa Barberà

  • 0
  • 0
  • 0

  A partir d'una contextualització històrica centrada en la ciutat de Xàtiva, l'obra presenta el projecte educatiu del reformisme pedagògic il·lustrat i del model educatiu liberal. Descriu la implantació del Pla d'Estudis Públics i ressegueix l'evolució del Seminario Patriótico de Educación de San Felipe, inaugurat el 1806. Finalment, aporta una anàlisi de la situació educativa de la ciutat a l'inici del Trienni Liberal (1820-1823) i parla de la reconversió de l'antic convent de Sant Agustí en Casa de Educación Científica, del projecte d'una universitat de província a Xàtiva i dels conflictes entre el seminari i l'Ajuntament liberal. Una obra, en definitiva, que desgrana l'activitat educativa de la ciutat i que resulta d'interès no sols per als historiadors de l'educació sinó per als lectors encuriosits, que trobaran, a través de la documentació citada, testimonis de primera mà.

  Show book