Other books that might interest you

• 

  El poder de la mentida -...

  Joan Julibert

  • 0
  • 1
  • 0

  En ple debat sobre les fake news i la rellevància que ha adquirit la comunicació a les xarxes socials, Joan Julibert s'interroga a El poder de la mentida sobre el concepte de veritat, i posa sobre la taula la possibilitat que sigui una idea indiscutible. En contraposició, situa la mentida al mateix nivell: tant la veritat com la falsedat són una construcció.
  En aquest assaig, provocatiu i que hauria de ser polèmic, es reclama el dret de la mentida davant el valor absolut de la veritat, i es demostra que el debat sobre les notícies falses és en realitat una guerra de relats interessats, que s'entaula entre els poders establerts, els de sempre, i els emergents.
  Els relats, per tant, es construeixen amb la intenció d'aconseguir l'hegemonia i el domini de la transformació de la realitat que trobem sempre en qualsevol forma de poder.
  L'autor que a La causa del periodisme defensava que la funció del periodisme és guanyar la credibilitat en la persecució honesta de la veritat, ara fa un pas més enllà i accepta que aquesta idea és una convenció necessària, no és un valor absolut.

  Show book

• 

  Llum de lluna

  Ignasi Moreno Gutiérrez

  • 0
  • 0
  • 0

  Sempre s'ha dit que la lluna influeix d'alguna manera en tot el que fem. La lluna nova, per exemple, és el pitjor moment per començar una història d'amor; per contra, en lluna creixent és el moment més adient. En lluna plena es consolida fins que, com la mateixa lluna, comença a minvar. I sempre, sempre, amb un punt de misteri en cadascuna de les històries, ocult en la cara eternament amagada de l'astre. Fins que tot torna a començar una altra vegada... Per això, de vegades, les històries d'amor acaben com la lluna... Plenes, noves, en augment, extingint-se o, senzillament, desapareixent sota el mantell d'un cel negre...

  Show book

• 

  La mestra i la Bèstia

  Imma Monsó

  • 0
  • 2
  • 0

  Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 
  El subtil retrat d’una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país. Una novel·la plena d’intel·ligència i humor.  
  Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d’on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació rebuda d’una mare dividida entre l’impuls irresistible d’apartar la filla de les consignes del Règim i la por d’aïllar-la excessivament de la normalitat imperant. 
  La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d’un home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n’hi ha prou amb la discreció i l’afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.

  Show book

• 

  Nunc dimittis - Estudis dedicats...

  AA VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  Antoni Ferrando, catedràtic de Filologia Catalana de la UV, s'ha jubilat el 2018, després de més de 40 anys de dedicació a la nostra Universitat, i ha estat nomenat professor emèrit. Després de la mort de Sanchis Guarner, amb qui treballà des dels inicis del Departament -aleshores de Lingüística Valenciana-, Ferrando en va ser el primer director, responsable de la formació de generacions de docents i d'altres professionals de la nostra llengua, i arribà a convertir-lo en un referent dins els estudis de la catalanística. Amb centenars de treballs publicats, ha anat construint una obra sòlida que, a hores d'ara, està lluny d'esgotar-se. Però la seua trajectòria no té només transcendència acadèmica sinó també social, en favor de la dignitat col·lectiva i l'anhelada normalitat cultural del País Valencià. Els companys que participen en aquest volum, molts dels quals han begut directament del seu mestratge, aporten amb la seua contribució un testimoni de gratitud.

  Show book

• 

  Per què volem un Estat propi? -...

  Roger Torres

  • 0
  • 0
  • 0

  Una seixantena de personatges de la vida intellectual i cívica expliquen per quina raó creuen que Catalunya hauria de tenir Estat propi. Els arguments són múltiples i variats i responen al perfil personal i professional de cadascú. Hi han participat: Ferran Aisa, Agustí Alcoberro, Ramon Alcoberro, Margarida Aritzeta, Jaume Aulet, Josep M. Baiget, Dolors Bassa, Joan-Daniel Bezsonoff, Laura Borràs, Jordi Bosser, Moisès Broggi, Lluís Cabrera, Salvador Cardús, Muriel Casals, Jordi Castells, Joaquim M. Cervera, Joaquim Colominas, Xavier Diez, Josep Espasa, Henri Ettinghausen, Oriol Farrés, Mariano Ferrer, Xavier Ferrer, Josefa Figueras, Francesc Foguet, Carme Forcadell, Josep M. Forné, Rosa Victòria Gras, Joan Guasp, Montserrat Junqué, Pere Lluís i Font, Alfons López Tena, Miquel Manubens, Isidor Marí, Jordi Martí, Fèlix Martí, Josep Murgades, Arcadi Oliveres, Pepi Oller, Joan Peytaví, Jordi Porta, Jordi Presas, Miquel Pueyo, Enric Pujol, Hilari Raguer, Ferran Requejo, Elisenda Romeu, Camil Ros, Antoni Rovira, Xavier Rubert de Ventós, Eva Serra, Jaume Sobrequés, Miquel A. Soriano-Montagut, Toni Strubell, Magí Sunter, Josep M. Terricabras, Ricard Torrents, Jaume Vallcorba i Tura, Joan Vergés, Ramon Vila-Abadal i Josep Vallverdú.

  Show book

• 

  Valors tous en temps durs

  Javier Elzo, Ángel Castiñeira

  • 0
  • 0
  • 0

  Segons es desprèn de l'Enquesta Europea de Valors, la societat catalana del 2009 és més individualista, liberal, tolerant, plural i democràtica. És, també, més lliure i més exigent, i continua en ple procés d'autoafirmació identitària com a poble.
  Però, per damunt de tot, és una societat personalitzada i en procés creixent de personalització. Una societat d'individus que van a la reconquesta de tots els espais de la vida quotidiana, per adaptar-los a les seves pròpies preferències i apropiar-se'ls, tot respectant que els altres facin el mateix de diferent manera, potser perquè intueixen que la garantia de la llibertat dels altres és la pròpia garantia de llibertat.
  Una societat que es reinventa individualment i col·lectivament, amb un punt de desencís en veure que en determinats àmbits les seves elevades expectatives disten força de la realitat. Una societat viva i dinàmica, que ha fet del concepte de "biografia de bricolatge" o "biografia faci-s'ho vostè mateix" d'Ulrich Beck una praxi generalitzada. Però també és una societat no exempta de problemes, com el creixement de grups que han malentès aquest individualisme des de l'egocentrisme hedonista, el presentisme i la irresponsabilitat

  Show book