Escola famílies i comunitat

Jordi Collet Sabé, Antoni Tort Bardolet

Sinopsis

Els esdeveniments que presenciem aquests últims temps, tant en l'àmbit global com local, constaten que vivim un autèntic canvi d'època, en què les regles del joc social i educatiu s'estan transformant profundament.

En aquest context, totes les educacions -l'escolar, la familiar, l'esportiva, l'artística o la del lleure- experimenten un notable desajust entre unes respostes antigues i unes preguntes que canvien substancialment. Davant d'aquest desajust és imprescindible entendre, plantejar i construir polítiques i accions educatives des d'una perspectiva que les inclogui totes -la familiar, l'escolar, la comunitària, etc.- i que tingui molt en compte la seva absoluta interdependència. Aquesta és la idea clau: no es pot intentar educar pertinentment en el segle XXI sense tenir en compte famílies, docents i comunitat i les seves estretes interrelacions.

Jordi Collet i Antoni Tort, basant-se en les seves recerques, proposen exemples, accions i debats per educar el millor possible en el nostre món, reconeixent, alhora, tot allò après fins avui.

Disponible desde: 01/05/2017.

Otros libros que te pueden interesar

Pierre Vilar - Història total...

AA VVAA

La comprensión del pasado, ¿puede ayudarnos a conocer el presente y, por tanto, a comprenderlo mejor? Nuestro mundo global y liberalizado, ¿podemos penetrarlo a través del conocimiento histórico acumulado y del análisis histórico? La historia, ¿es útil para el pensamiento crítico contemporáneo? ¿Puede enriquecer la perspectiva, frente a un futuro incierto? ¿Podemos pensar históricamente el presente? Pierre Vilar no se limitó a responder afirmativamente estas preguntas, sino que trabajó para aportar pruebas, con paciencia y rigor, lejos del estallido efímero de los media. Quiso una historia-inteligencia, una historia-comprensión, una historia total, en construcción permanente. Pero también una historia-exigencia y una historia-esfuerzo: una historia alejada del conformismo intelectual y de verdades canónicas y eternas. Su obra de historiador y su magisterio, forjados a lo largo de una vida de investigación, de reflexión y de transmisión de conocimientos, constituye un legado rico y diverso, aunque haya obtenido mucho más eco en Cataluña, en el conjunto de España y en el mundo latinoamericano que en su país, Francia. Realizado a partir de contribuciones presentadas por especialistas de diferentes países, mayoritariamente franceses, este libro quiere remarcar la fecundidad de los trabajos de análisis histórico de Pierre Vilar, e invita a leerlos, y a familiarizarse con ellos, a todos los practicantes de la historia, historiadores, ciudadanos y actores del presente, que sienten la necesidad de comprenderlo.

Ver libro

Ni en cap mapa ni en cap...

Gori Muñoz

Aquest llibre no és només un intent de reparar la injustícia que representa el desconeixement de Gori Muñoz en les seues diferents facetes creatives: la d'escenògraf, dibuixant, pintor i, la que ací es recupera, la d'escriptor. Aquests tres textos són també documents de primera mà sobre la sensibilitat de l'artista cap al seu passat, cap a la vida i l'art. Pertanyen a tres etapes vitals diferents: "Daumier" correspon a la seua joventut, quan s'havia instaurat la Segona República i l'escenògraf va rebre una beca de la Junta d'Ampliació d'Estudis per anar a París; "Pequeño itinerario bélico del hambre" va ser escrit en la maduresa, i està format per diversos relats ambientats en la Guerra Civil espanyola, i, finalment, "Ni en cap mapa, ni en cap història", escrit per un Gori sexagenari i probablement malalt, evoca la València que va deixar en la seua infantesa, la del primer quart del segle xx. En tots ells destaca el to descriptiu i minuciós de l'escenògraf que revela el secret de les coses, que indaga en la psicologia dels personatges, dels espais o de les situacions de l'època que li va tocar viure. També ens permeten apreciar el que poden significar els records des d'un exili interminable. Gori Muñoz (Benicalap, 1906-Buenos Aires, 1978) va ser un conegut dibuixant durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola, i responsable del taller de decoració del Pavelló d'Espanya en l'Exposició Internacional de París de 1937. Després, en el seu exili forçós a Buenos Aires, va consolidar una prestigiosa carrera professional en l'escenografia teatral i cinematogràfica. Va realitzar més de 190 decorats per a pel·lícules del cinema argentí i gran part de les escenografies de les estrenes de les companyies espanyoles de l'exili republicà, entre elles la de Margarita Xirgu, tant a Buenos Aires com a Montevideo. Rosa Peralta Gilabert (Arboleas, 1962), investigadora i escenògrafa, va realitzar la seua tesi doctoral sobre l'escenògraf Gori Muñoz a la Facultat de Belles Arts de València. Ha publicat diversos estudis sobre l'escena i l'art en l'exili de la Segona República espanyola, i els llibres La escenografia de l'exili de Gori Muñoz (2002) i Manuel Fontanals escenògraf. Teatre, cinema i exili (2007). És membre del Grup d'Estudis de l'Exili Literari i del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, ambdós vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ver libro

Crònica de la croada contra...

Bernat Desclot

Fragments escollits de la Crònica de Bernat Desclot (1285) en què es relaten els enfrontaments militars entre França (Felip l'Ardit) i Catalunya (Pere el Gran) conseqüència de les disputes entre ambdós regnes pel control de Sicília. La guerra, sancionada com a croada pel papa francès Martí IV, significa la invasió de Catalunya pels exèrcits dels Anjou i la desfeta d'aquests. Del text, a més del seu valor històric per ser relatat per un testimoni directe, cal destacar-ne l'intrínsec valor literari, la vivesa i mestria en el relat de les accions que en fa una lectura dinàmica i amena.
La col•lecció Tast de Clàssics, vol apropar textos clàssics catalans al lector actual amb la seva adaptació al català actual feta per autors de relleu. En aquest cas l'adaptador és Miquel Desclot, poeta, prosista i assagista, a més de traductor de grans noms clàssics de la literatura internacional.

Ver libro

Estrès laboral i riscos...

José María Peiró Silla

Lliçó magistral llegida en el solemne acte d'obertura del curs 2009-2010. L'objectiu bàsic de Publicacions de la Universitat de València (PUV) és la difusió de la producció científica, i intel·lectual en sentit més general, generada a la Universitat de València a través dels procediments habituals del procés editorial, és a dir, de la confecció de llibres i revistes.

Ver libro

El tractat d'Almisrà

Salvador Domènech i Llorens

L'obra teatral El Tractat d'Almisrà, que presentem en tercera edició, va ser escrita amb encert i inspiració, l'any 1979, per Salvador Domènech i Llorens, a partir del Llibre dels feits de Jaume I, del document de donació d'Énguera i del text del Tractat. Se'n féu la primera edició el 1984. l'any 1994, amb motiu de la commemoració del 750è aniversari de la signatura del Tractat i a petició del president del Patronat del Tractat, Romà Francés Berbegal, l'obra va ser revisada per la Universitat de València, a càrrec dels professors Maria Conca i Josep Guia. Aquell mateix any, per tant, se'n féu la segona edició, que corregia la primera (en aspectes lingüístics, poètics i històrics) i l'ampliava (amb una nova escena d'enaltiment del rei en Jaume). Aquesta obra es representa cada 25 d'agost al Camp de Mirra, per actors no professionals de la mateixa població.

Ver libro

Jacques Rancière: L'assaig de la...

Xavier Bassas

Explicar el pensament polític de Jacques Rancière és un acte contradictori. Explicar és, de fet, una acció que sotmet una intel·ligència al camí de coneixement que una altra intel·ligència imposa. Explicar és, doncs, un acció que crea desigualtat, dues intel·ligències, dos tipus d'homes: els que saben i els que no saben. I el pensament de Rancière rebutja l'explicació, precisament, perquè està fonamentat en una igualtat radical. Com "explicar" aquí, doncs, el pensament de Jacques Rancière?
Diguem que hi ha d'altres formes d'aprendre que no passen per l'explicació, com també hi ha d'altres maneres de pensar la política que no són, com es practica avui en dia, la gestió de poder, recursos i interessos per part d'uns experts o professionals.
En el pensament de Rancière, la política és efectivament una pràctica d'igualtat, escenes i moments en què qualsevol té la capacitat d'emancipar-se, és a dir, de desfer la naturalitat d'un consens jerarquitzat. Portant a l'extrem aquesta igualtat, tota jerarquia resulta llavors contingent, la política no té fonament i, així, la democràcia esdevé anàrquica.

Ver libro