Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  L'hospital dels pobres

  Tània Juste

  • 0
  • 0
  • 0

  La història darrera de la construcció de l'hospital Sant Pau en la Barcelona modernista. En una ciutat en plena expansió, amb el nou segle a les portes, l'edifici medieval de l'hospital de la Santa Creu agonitza. L'afany modernista mou a metges, artistes i arquitectes a crear un nou hospital per a gent pobre, un que estigui a l'altura de la nova Barcelona. Una novel·la coral que segueix els passos de metges i aspirants, de dones pioneres i artistes, que, pedra a pedra, aixecaran el nou hospital de Sant Pau.-

  Zum Buch

• 

  El violí d'en Lev - Una aventura...

  Helena Attlee

  • 0
  • 0
  • 0

  La melodia del violí d'en Lev va fascinar Helena Attlee d'ençà que la va sentir en un concert; aquell vell instrument italià que portava el nom del seu antic propietari rus atresorava una rica història. Delerosa de descobrir els detalls del seu origen i la resta de secrets que amagava el seu delicat cos de fusta, Attlee es va dirigir a Cremona, el bressol del violí italià i el punt de partida d'un viatge extraordinari de final inesperat. A través de tallers polsegosos, boscos alpins, esglésies venecianes, luxoses corts florentines i remots mercats russos, «El violí d'en Lev» ens porta del cor de la cultura italiana als seus confins més llunyans. Una història sorprenent de lutiers i científics, prínceps i rodamons, instrumentistes, compositors i viatgers, que és a la vegada una meditació punyent sobre el poder dels objectes, dels relats i de la música per crear cultures senceres i transformar la vida de les persones.

  Zum Buch

• 

  El petó del capità Kirk - La...

  Mònica Planas

  • 0
  • 0
  • 0

  La volta al món de la TV en 80 històries de la mà d'una crítica implacable.«Són històries que ens endinsen en les bambolines de la televisió, per aprofundir en les inèrcies i les possibilitats del mitjà. Són anècdotes que en alguns casos expliquen fins a quin punt la televisió pot ser un recurs meravellós per fer un món més amable. Són petits retalls d'un fenomen gegant i molt potent que demostren que la televisió no és innocent i que es filtra en les nostres vides més del que ens podem imaginar. Hi ha també algun relat que posa en evidència quina és la pressió que exerceix en els seus professionals i en les persones que intervenen en el procés mediàtic. Aquesta pretesa finestra de perfecció on se suposa que res no pot fallar i que qualsevol imprevist té un impacte difícil de controlar, amb resultats extraordinaris o catastròfics. La televisió és una eina social més que ens permet explicar qui som. Aquestes històries poden ser útils per entendre com funciona aquesta pantalla en la qual ens hi hem emmirallat tantes vegades. Molts cops ens ha retornat una imatge fidedigne del que representem i d'altres ens ha ofert un retrat distorsionat.» Del pròleg de Mònica Planas

  Zum Buch

• 

  Els Segadors - De cançó eròtica...

  Jaume Ayats

  • 0
  • 0
  • 0

  Els Segadors, l'himne nacional, prové d'una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra. A finals del segle XIX, Francesc Alió va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell. Emili Guanyavents procedent d'ambients anarquistes, espiritistes i maçons va escriure la lletra actual de l'himne i els cors el van fer viure. Els Segadors es va difondre amb el tren mentre els governadors civils feien mans i mànigues per prohibir-ne el cant. Semblen elements d'una ficció, però són dades del tot certes. Us proposem seguir la història social i emotiva del país a través del cant d'Els Segadors. Perquè cantar junts no és només brandar un símbol, sinó viure col·lectivament la metàfora d'aquell símbol. No és un objecte d'una història passada sinó que és un artefacte actiu en l'imaginari present. Seguirem els processos de transformació que han dut una cançó a ocupar el lloc d'himne nacional. L'any 2014 L'Avenç va coproduir un documental basat en el llibre que es va estrenar a TV3 (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/bon-cop-de-falc-la-historia-de-lhimne/video/5232271/)

  Zum Buch

• 

  Dénia La ciutat i el castell -...

  Josep Ivars Pérez

  • 0
  • 0
  • 0

  L'inici de l'arquitectura baluardada al regne de València, a la fi del segle XV, coincideix amb l'inici d'una llarga crisi que es va manifestar també en l'arquitectura militar. Tanmateix, i tot i que la investigació històrica s'ha fet més ressò de l'època medieval, entre els segles XVI i XIX es va construir el castell de Dénia, un important conjunt arquitectònic únic, només comparable amb ciutats com Alacant o Peníscola. Aquest treball, que intenta rescatar de l'oblit i despertar l'interès per les construccions baluardades, estudia amb detall el patrimoni del castell de Dénia alhora que el situa en el context històric, tant local com dins la Corona d'Aragó. Un patrimoni que demana a crits una millor difusió i conservació, que supere els efectes negatius de les guerres de Successió i del Francès, i la llarga etapa d'abandonament posterior.

  Zum Buch

• 

  L'obrador de Pere Nicolau -...

  Carme Llanes Domingo

  • 0
  • 0
  • 0

  València va esdevenir un important focus de producció artística, poc abans de començar el segle XV. Entre els obradors de pintura que s'inicien en aquests anys a la ciutat de València destaca el del pintor Pere Nicolau (1390-1408), en el que es van formar i treballar mestres com Antoni Peris, Gonçal Peris, Jaume Mateu o Gonçal Peris Sarrià. La peça fonamental per a l'estudi de la seua trajectòria és el retaule dels 'Set Goigs de la Mare de Déu' procedent de Sarrió (Terol). A partir de la recerca documental i historiogràfica publicada sobre Nicolau, s'elabora la trajectòria artística, que permet conèixer millor el funcionament i l'organització d'un obrador de pintura medieval. Aquest volum elabora una revisió completa i rigorosa del pintor Pere Nicolau, l'iniciador de l'escola de la pintura gòtica valenciana.

  Zum Buch