Other books that might interest you

• 

  Contes i relats de Ricard Ruiz...

  Ricard Ruiz Garzón

  • 0
  • 0
  • 0

  Col·lecció de relats de l'escriptor barceloní Ricard Ruiz Garzón, que conté algunes de les històries aparegudes en antologies i diversos mitjans de la seva carrera. Sectes que promulguen llenguatges telepàtics nascuts d'un silenci sense llengua, personatges alienats que posen en dubte els absurds de les nostres rutines diàries, realitats passades pel filtre dels relats d'Edgar Allan Poe, realitats alternatives on admetre la condició d'heterosexual significa enfrontar-se a la societat sencera...-

  Show book

• 

  Contes russos

  Francesc Serés

  • 0
  • 0
  • 0

  Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. 
  
  Per a mi, formen part d'una ficció sobre una ficció. Tot el que s'esdevé en els seus relats acaba configurant la història d'un territori i d'un país que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podria ser susceptible d'ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d'una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus. I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d'aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d'algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats.
  
  Premi Ciutat de Barcelona 2009
  Premi de la crítica 2009

  Show book

• 

  Moriria per tu i altres contes...

  F. Scott Fitzgerald

  • 0
  • 1
  • 0

  Nous relats inèdits de Fitzgerald: divuit textos tan còmics com foscos, d'accents inesperats, que resignifiquen i expandeixen l'obra del seu autor.  
  Empresaris atrapats en un psiquiàtric per error; guionistes reconvertits en rodamons per inspirar-se; soldats penjats dels polzes; seductors llegendaris per qui se suïciden les dones; però també hereves tan riques com maldestres a qui resulta impossible trobar un marit; joves amb problemes per culpa de la seva excessiva bellesa; adolescents que descobreixen la gran ciutat per primer cop; nois que coneixen noies i viceversa. Sobre aquests personatges i d’altres escrivia, entre 1920 i la seva mort el 1940, Francis Scott Fitzgerald als relats que es reuneixen aquí per primera vegada. 
  Són textos redescoberts, molts dels quals van ser descartats pels editors potser perquè afegien complexitat al Fitzgerald més rutilant, embarcat aquí en l’exploració de nous tons i temes. Contes que abracen la sàtira, l’humor físic i altres formes de la comicitat en un estil lleuger i espurnejant, amb rèpliques i contrarèpliques afuades, però que també burxen en la foscor de la bogeria, la guerra i el suïcidi; l’alcohol, la malaltia i el desamor. Relats, a la fi, molt estimats per l’autor, que no va voler modificar-los fins i tot a costa del seu bandejament injust. Ara són rescatats en aquest volum imprescindible anotat i presentat amb cura per Anne Margaret Daniel.

  Show book

• 

  Pedra paper estisores

  Maksim Óssipov

  • 1
  • 0
  • 0

  Maksim Óssipov ausculta la vida d'un imperi convertit al banditisme a través d'una gran galeria de personatges —i diries que Rússia queda lluny si no fos que els magnats i la corrupció proliferen a tot arreu.
  Pedra, paper, estisores arriba en el moment daurat de les traduccions del rus al català. La feina d'Arnau Barios torna a ser cristal·lina.
  Amb El crit de l'ocell domèstic vam donar a conèixer Óssipov quan començava la seva carrera literària. Svetlana Aleksiévitx l'havia saludat com una veu imprescindible a Rússia.
  La publicació de Pedra, paper, estisores a la New York Review of Books l'ha propulsat a un lloc eminent en el panorama internacional.
  Aquest volum de contes ja s'ha traduït a 12 llengües.

  Show book

• 

  Tot té un final

  Eduard Bes Fuster

  • 0
  • 0
  • 0

  “Tot té un final” aplega un seguit de relats curts que l’autor ha anat creant d’acord a un procés narratiu que, de sobte, gira i proporciona un acabament absolutament sorprenent que no deixarà indiferent al lector. Ni en el fons, ni en la forma.
  
  Llegir-lo significa estar obert a emprendre una colla de petits viatges per espais i temps dispars, tot assolint, en arribar al final del trajecte, una meta tant o més sorprenent com el mateix viatge. De temàtica molt diversa, hi ha relats de només unes poques línies mentre que d’altres s’allarguen algunes pàgines. En tot cas són textos que es poden llegir en qualsevol moment de relaxació, desconnexió o tranquil·litat, empassant-se’n uns quants de cop o avançant d’un en un.
  
  En definitiva, us convido a llegir “Tot té un final” sencer, arribant a la darrera paraula de cada relat, al final de cada conte. No us decebrà.

  Show book

• 

  Exercicis de desaparició

  Sebastià Perelló

  • 0
  • 0
  • 0

  Desaparèixer és el que voldrien els habitants d'aquests vuit contes. Per a uns, l'exercici consisteix en viatjar a un mercat exòtic a l'altra punta del món. D'altres emmudeixen, abandonen la família o surten a passejar per cementiris. Però el secret que guarden no el sabràs mai.
  Els protagonistes d'Exercicis de desapariciósón gent torbada per algun miratge: joves subjugats per velles, tocats pel llamp, indianos que tornen a casa. El desconcert els porta a Istanbul o a Lisboa, a Viena o a Manaus, però al centre de la seva vida sempre hi ha una illa.
  Aquest recull de contes és la primera porta d'un laberint que cada llibre de Sebastià Perelló recorre i explora de nou. A dins, no és la "condició humana" que imanta els passos: són qualitats incomprensibles de la matèria de què som fets, com ara el buit, la transparència, la consistència malgrat tot. Una obra d'una originalitat que impressiona i somou.
   

  Show book