Other books that might interest you

• 

  El poble gris

  Santiago Rusiñol

  • 0
  • 0
  • 0

  "El poble gris, en el fons, és un llibre tan aterridor com Els sots feréstecs d'en Casellas": així sentenciava la crítica l'aparició de l'obra. Aterridor, terrible i devastador, són adjectius habituals en les ressenyes que van acompanyar la publicació. El poble gris (1902) és un recull de trenta narracions en les quals la mirada irònica, relativista i escèptica que les recorre de cap a cap, actua de filtre homogeneitzador. Són mostres representatives de la literatura de viatges amb què l'artista es va iniciar en el terreny de la literatura i que mai no va deixar de conrear. És una visió de la realitat més punyent com més efectiu és el joc literari que proposa l'obra, amb la construcció d'una veu narrativa distanciada, subtilment irònica, que constitueix un gran encert.-

  Show book

• 

  Permagel

  Eva Baltasar

  • 1
  • 1
  • 0

  Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l'heroïna d'aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d'una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d'una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s'esquerdi. I començar.
  "La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols", diu l'heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d'aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d'altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l'elegància dels escriptors de raça.
  La voga de la literatura de dones fa tant més oportuna la publicació d'aquest llibre com la veu que el sosté no té res de tòpicament feminista. Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d'un cony —paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d'una subtil xarxa de relacions entre dones d'una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d'aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l'escut que li oposes —el permagel.

  Show book

• 

  Noia en guerra

  Sara Novic

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Ana Jurić viu a Zagreb amb els seus pares i la seva germana petita quan esclata la guerra entre Croàcia i Sèrbia. Es passeja per la ciutat, entre bombardejos, restriccions i refugiats, amb la curiositat pròpia dels seus deu anys, de la mà del seu millor amic. Fins que la guerra la colpeja amb duresa i li canvia la vida per sempre.L'Ana Jurić té vint anys i viu als Estats Units. Porta una vida aparentment plàcida, en part perquè oculta a tothom el seu origen. Un dia retroba la cooperant que la va ajudar a fugir de la guerra i reviu els malsons, el dolor i la culpabilitat d'aquell temps. Decideix tornar a Croàcia per reconciliar-se amb el passat, tancar una ferida oberta i retrobar-se a si mateixa.

  Show book

• 

  Les roses de Stalin

  Monika Zgustova

  • 0
  • 0
  • 0

  «El meu nom és Svetlana Al·lilúieva. Vaig néixer el 28 de febrer de 1926. El meu pare va morir el 1953. Es deia Ióssif Stalin.» Svetlana Al·lilúieva va ser l’única filla del dictador soviètic. I semblava destinada a patir les pitjors catàstrofes. La mare es va suïcidar quan Svetlana tenia sis anys, farta de la convivència amb el seu marit. Als setze anys, Svetlana va enamorar-se d’un director de cinema jueu que el seu pare va enviar al gulag. Més tard, el 1963, va tornar a enamorar-se, ara d’un intel·lectual d’esquerres hindú, i quan va morir Svetlana va voler portar-ne les cendres a l’Índia. En ser allà, va demanar asil polític a través de l’ambaixada dels Estats Units. Quan va arribar a Nova York pensava haver trobat finalment la llibertat. Però la guerra freda estava en el seu punt àlgid i Svetlana es convertia en un dels objectius principals dels serveis secrets nord-americans i soviètics. Era algú que traïa el somni comunista? O una espia enviada per Moscou sota l’aparença d’una dona inestable? Com podia la CIA no treure profit d’un testimoni tan aclaparador de denúncia del règim soviètic sense servir-se’n a conveniència? En lloc de trobar la llibertat, Svetlana es veu sotmesa a noves formes de vigilància. Malgrat tot, als Estats Units s’enriqueix amb el seu llibre Vint cartes a un amic. Però cada vegada que aconseguia una certa estabilitat alguna cosa venia a pertorbar-la quan no era ella mateixa. La seva vida va ser una vegada i una altra una lluita per fugir de l’ombra del seu pare i dels fantasmes del passat fins a la seva mort el 2011, a Wisconsin. Monika Zgustova ens presenta aquí una novel·la original emocionant i plena de girs inesperats.

  Show book

• 

  Victus (edició actualitzada en...

  Albert Sánchez Piñol

  • 0
  • 0
  • 0

  «Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, finsara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic.» Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar.Victus és un prodigi d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils.Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles. Però, per sobre de tot, Victus és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s'han devorat les grans obres, com ho demostra que se n'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès, l'italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès. Ressenyes:«Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.»Joan B. Culla, professor d'Història Contemporània «No s'assembla a cap escriptor. Extraordinària.»Pere Gimferrer «Un antídot contra el verí de la manipulació.»Sergi Pàmies

  Show book

• 

  14

  Jean Echenoz

  • 0
  • 0
  • 0

  Cinc homes han partit a la guerra. 
  Una dona n'espera la tornada de dos. 
  Falta per saber si tornaran. 
  Quan. 
  I en quin estat.
  
  Jean Echenoz és l'autor més venut de Raig Verd. Les seves novel·les han estat molt ben acollides entre lectors i crítics d'arreu del món.
  
  
  "Era molt arriscat per a Jean Echenoz comprometre's amb la Gran Guerra, després de que ho hagin fet tants altres. Doncs bé, ha vençut i n'ha tornat sencer."
  
  Libération

  Show book