Other books that might interest you

• 

  Saber estar

  Berta Jardí

  • 0
  • 0
  • 0

  La novel·la de l'Eixample.Un gran passeig per la Barcelona d'avui, un passeig des de la perspectiva de la protagonista, una burgesa típica de l'Eixample, una dona ja gran, que pensa i reflexiona sobre el seu entorn, sobre la seva realitat, sobre la ciutat que va ser seva i que, ara, cada dia, es va fent més i més desconeguda. Camina i reflexiona, pensa en les seves relacions personals, en el setge dels turistes, la relació amb els seus fills. També reflexionarà i recordarà coses sobre el seu marit, ja mort fa uns quants anys. Una dona, la protagonista, en vies d'extinció. El xoc de l'abans i l'ara a través d'una perspectiva molt especial.Una novel·la amb Barcelona com a escenari i protagonista, des de l'Eixample més burgès als barris més populars. Un retrat de la Barcelona d'ahir i una reflexió de la d'avui.

  Show book

• 

  Un cadàver inquiet

  Salvador Casas

  • 0
  • 1
  • 0

  Que li diguin a l'Àngel Alegre, el protagonista d'aquesta novel·la, si l'ofici de mediador pot arribar a ser ben complicat o no. El que inicialment sembla un cas ben rutinari i senzill —com és la contractació per fer de mitjancer en la separació d'una amiga de la seva companya assetjada pel seu marit, un tal Orlando Pomar— s'embolica de mala manera amb uns quants cadàvers, un d'ells especialment inquiet, de qui Alegre haurà de desempallegar-se'n.
  Així serà com el protagonista es veu abocat en una carrera esbojarrada de fugides, persecucions i mentides, i, fins i tot, haurà de disfressar-se del mateix difunt, tot sigui per evitar l'encalçament dels amics que el persegueixen. I és que res no l'aturarà en l'espiral de delinqüència, perills i correcuites en què es veu involucrat. Convençut que el seu seràfic aspecte el protegeix, actuarà com el criminal que suplanta per aconseguir la seva redempció, amb uns propòsits més que sospitosos.

  Show book

• 

  Càndid o l´optimisme

  Voltaire

  • 0
  • 0
  • 0

  Càndid és l'exemple més reeixit del gènere literari: narració filosòfica. Càndid, la més cèlebre de les novel·les de Voltaire, és l'exemple més reeixit de narració filosòfica, un gènere sorgit amb la Il·lustració. A través del personatge del jove Càndid, Voltaire formula la pregunta present en tota la seva obra: per què existeix el mal? A Càndid destaca la figura de Pangloss, tutor del jove i company de viatge en les seves aventures. Pangloss, caricatura de l'optimisme de Leibnitz i una font de disbarats filosòfics, està convençut que allò que passa és el millor que pot passar i que vivim en el millor dels mons possibles. Voltaire oposa a aquest conformisme un pessimisme que sembla conduir, en el millor dels casos, a la resignació. Les relacions humanes són tan incoherents com primàries, i sembla que l'única alternativa és recloure's en la vida privada.

  Show book

• 

  Schizoid

  Jordi Sierra i Fabra

  • 0
  • 0
  • 0

  "En Brock és un pobre diable simpàtic, un idiota. Definició AJ-9859107532/714 del manual d'interrelacions. Idiota: "Falta d'entesa, imbècil". El seu aspecte no s'aparta gaire d'això. Cara rodona, ulls rodons, boca rodona, barbeta rodona, cul rodó. El millor que en puc dir és que és el que menys feina em dona. I no m'importa treballar. Per a això estic. Però en Nei i la Lila actuen de manera bastant insuportable, i la Riha és decidida i manifestament absurda".Això és el que en Max, l'ordinador d'última generació que actua de cervell en aquesta casa del futur, pensa dels seus nous llogaters. El robot qualifica com a grossers, mentiders, bruts i sense el mínim nivell cultural un pare, una mare i els seus dos fills, que aconseguiran posar a prova els seus circuits. La violència que es genera a la casa anirà en augment fins a desembocar en un final fatídic.Aquest audiollibre està narrat en català.-

  Show book

• 

  L'església del mar

  Ildefonso Falcones

  • 0
  • 0
  • 0

  Una catedral construïda pel poble i per al poble a la Barcelona medieval és l'escenari d'una trepidant història d'intriga, violència i passió. Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en un moment de màxima prosperitat, ha crescut cap a la Ribera, l'humil barri dels pescadors, i els seus habitants decideixen construir, amb els diners d'uns i l'esforç dels altres, el temple marià més gran conegut: Santa Maria de la Mar.Una construcció que és paral·lela a l'atzarosa història d'Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d'un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en un ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l'empar de l'església de la mar, que el portarà de la misèria dels fugitius a la noblesa i la riquesa. Però amb aquesta posició privilegiada també arriba l'enveja d'altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posa la seva vida en mans de la Inquisició... L'església del mar és una obra en la qual s'encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l'ambició material i la segregació social. Per tot això, aquesta no és només una novel·la excepcional, sinó també la més fascinant i ambiciosa recreació de la llum i les ombres de l'època feudal. Ressenyes:«Un relat que es llegeix amb la mateixa avidesa que s'ha escrit i que un voldria continuar tot i saber que s'ha acabat. Un retaule de meravelles.»José Enrique Ruiz-Domènec, La Vanguardia «L'església del mar despertarà passions entre lectors de tota mena, i amb justícia. Tant de bo tots els bestsellers fossin com aquest.»Care Santos, El Mundo«Una trama generosa en secrets i traïcions... Una notable història d'autosuperació.»Ricard Ruiz Garzón, El Periódico de Catalunya «Barcelona ja té el seu Els pilars de la Terra.»Qué Leer

  Show book

• 

  La filla del mar

  Ángel Guimerá

  • 0
  • 0
  • 0

  És la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza.Els poderosos protagonistes (l'Àgata, en Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'opinió pública, la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç (mort dels enamorats, l'Àgata i en Pere Màrtir). Tot plegat ben armat amb una estructura dramàtica fluida, una poderosa ambició poètica i una sinceritat expressiva captivadora. Són ingredients que fan de Guimerà un clàssic indiscutible, l'ambigüitat estètica del qual permet, a més, reconduir l'argument i les pulsions emotives per camins que freguin el present.

  Show book