Other books that might interest you

• 

  Ja no necessito ser real

  Haru

  • 0
  • 0
  • 0

  Ja no necessito ser real és el llibre de la Haru i és una volta al món. És una història que parla del fil que ens uneix a totes i a tots, entre nosaltres i amb la vida.Després d'escriure Haru i Magōkoro, Flavia Company va comprendre que havia acabat aquell llarg llibre de molts títols que havia anat publicant des que va escriure el primer, Querida Nélida, als disset anys. Un llibre llarg i únic que comença i acaba amb una carta. Convençuda des de sempre que la literatura és un viatge sense retorn, va entendre que, igual que la terrissera es confon amb el fang i l'arquera amb l'arc i la fletxa, ella havia creuat a l'altra banda de la literatura i s'havia convertit en ficció. En un acte de coherència amb aquest canvi de perspectiva, va omplir una motxilla amb l'imprescindible i se'n va anar de viatge, fet que va originar el que potser sigui un dels principals i últims testimonis d'una volta al món dels nostres dies. Més tard, seria la Haru qui s'encarregaria d'escriure aquesta història, una història que arriba en el moment en què la Flavia ja no necessita ser real.Desprendre's del nom, qüestionar l'autoria, convertir la ficció en realitat i la realitat en ficció. Esborrar les fronteres. Alquímia.

  Show book

• 

  Clarissa

  Stefan Zweig

  • 0
  • 2
  • 0

  La Clarissa, filla d'un militar austríac, coneix a Lucerna en Léonard, un jove socialista francès, de qui s'enamora. L'esclat de la Gran Guerra separa els amants i la jove, que s'ha quedat embarassada, ha de tornar a Àustria, enmig d'una Europa que s'esquinça. Allà pren la decisió de tenir un fill de l'enemic i de criar-lo. Aquesta commovedora novel·la tardana de Zweig avui es considera el testament en el qual l'escriptor austríac va condensar els ideals humanístics que va abraçar tota la vida.
  
  "Tot i que Clarissa narra, en teoria, tan sols "una petita existència", l'art de Zweig la converteix en gran, en una mostra de la màgia i la força de la creativitat artística de l'esperit humà".
  Xavier Serrahima, Nació Digital
  
  "Exiliat d'un continent que creia perdut i sotmès irremeiablement al nazisme, no és estrany que Zweig condensés en aquesta novel·la inacabada l'impacte inoblidable que eliminà totalment el miratge austrohongarès".
  Joan Safont, Ara
  
  "Zweig reuneix en la seva prosa dues de les dimensions de la gran literatura: la capacitat d'analitzar perfils psicològics en el retrat més ampli d'una societat i la seva història mentre mostra una gran habilitat en la fusió d'una visió interna i externa del món. No para de créixer en el cànon de la literatura contemporània, alhora que les seves pàgines presenten una gran actualitat".
  Vicenç Llorca, Serra d'Or
  
  "Una novel·la en què Stefan Zweig incorporà les inquietuds i temors pel destí d'Europa".
  Alfred Mondria, Levante
  
  "Malgrat ser una novel·la breu i inacabada, no és pas una obra menor en el context del corpus literari de l'autor".
  Júlia Costa, Llegir en cas d'incendi

  Show book

• 

  L'inesperat final del senyor Monroe

  Dan Mooney

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan penses que tot ja ha passat, la vida et regala una última i gran aventura.En Joel viu a la residència d'avis Hilltop, i l'odia amb tota la seva ànima. De fet, només hi ha una cosa que odiï més, i és que li diguin què ha de fer i quan ho ha de fer. Quan ha de menjar, quan és hora d'anar-se'n a dormir, quan ha de prendre's les pastilles... Amb el seu nou company d'habitació, en Frank, un actor de telenovel·les retirat, emprendrà l'aventura més singular: la de posar fi a la seva vida d'una manera digna. En el transcurs d'aquesta missió suïcida, en Joel i en Frank descobriran que potser mai no és massa tard per experimentar la màgia dels primers moments, i és que quan penses que tot ja ha passat, la vida et regala una última i gran aventura.«L'inesperat final del senyor Monroe és una història sobre la pèrdua, la soledat i l'aïllament dels nostres avis i la por a l'arribada del moment final que ens preocupa a tots. També és un llibre sobre l'amistat, la solidaritat, i sobre saber que encara tenim moltes més oportunitats per ser feliços de les que pensem», Dan Mooney

  Show book

• 

  La terra prohibida (volum 2)

  Manuel de Pedrolo Molina

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest segon volum de La terra prohibida, el corrector editorial i professor de francès Albert Cros, demòcrata i pacifista que va haver de fugir a França un cop caiguda la República, ha de lluitar contra la pulsió amorosa que sent cap a una alumna adolescent que li segueix el joc. I Jordi Orsil, un dels escriptors amb més èxit del país, de ploma compromesa i perillosa, està escrivint, sense haver-lo viscut mai, una novel·la sobre l'exili, i es presenta davant de tothom com un pallasso histriònic amb qui no es pot parlar seriosament ni cinc minuts. De fons, un misteri: qui és Zero, el cap d'aquest nou moviment independentista que el règim pretén ofegar sense escrúpols?
  
  «A mi, Pedrolo, em va ajudar a sobreviure».
  Núria Cadenes
  «Una obra mestra. Estil Faulkner i contingut amb suc: èxit segur. No se la perdin!».
  David Castillo
  «Una de les tetralogies més agosarades de la literatura catalana contemporània i la que explica més bé l'independentisme resistent dels anys cinquanta».
  Sebastià Bennasar
  
  Manuel de Pedrolo (l'Aranyó, la Segarra, 1918 –  Barcelona, 1990) és l'autor més significatiu i popular de la resistència catalanista durant els anys més foscos del segle XX. La seva màxima ambició fou situar la literatura catalana al nivell dels corrents més actuals de la literatura mundial i fer guanyar lectors a una llengua plomada. L'any 1957 escrivia, sense cap esperança de veure-la publicada abans de la mort del dictador, La terra prohibida, un enorme retaule realista i testimonial d'unes generacions derrotades durant la Guerra Civil que maldaven per sobreviure i salvar les restes del naufragi. La tetralogia es va editar entre el 1977 i el 1978, però va acabar restant com una obra mítica i quasi introbable. Pedrolo i la seva obra no van defugir mai cap aspecte incòmode de les responsabilitats individuals i col·lectives del fet més determinant de la nostra història del segle XX.

  Show book

• 

  Timandra

  Theodor Kallifatides

  • 0
  • 0
  • 0

  Timandra és una de les figures femenines més fascinants de l'antiguitat grega. Dona d'una bellesa excepcional, va saber congregar a casa seva les millors ments del seu temps, des de Sòcrates fins a Eurípides. Però sobretot va trascendir per, com diuen les fonts històriques, ser "l'èter esplèndid que va conviure amb l'heroi Alcibíades i en va recollir les cendres". En aquesta novel·la de Theodor Kallifatides, considerada pel seu autor com potser la millor que ha escrit, és Timandra qui ens explica en primera persona la seva vida i l'Atenes del seu temps, en plena Guerra del Peloponès contra Esparta. Figures, llocs, temps, l'Atenes de l'Àgora i els ports, gimnasos i camps de batalla: tot és real. Però Timandra és molt més que una novel·la històrica. El centre de gravetat és l'amor: explorat, debatut, codificat -com era costum entre els grecs de l'època-, acceptat sempre com a regal i condemna, entre rialles i llàgrimes, en un simposi, un ritu misteriós, a un minut de la mort.

  Show book

• 

  L'hora de l'estrella

  Clarice Lispector

  • 1
  • 0
  • 0

  L'hora de l'estrella és l'últim llibre publicat per Clarice Lispector i el primer que acollim al Club Editor. És també el més estimat a Brasil perquè hi viu molt tènuement Macabéa la mecanògrafa, una noia "com una capseta de música una mica desafinada".
  Expressa la cristal·lització de tota l'obra de Lispector. Hi vibren les obsessions que ja tiben la primera novel·la, Prop del cor salvatge, i que no l'abandonaran mai. La persecució de la veritat —"l'eternitat és l'estat de les coses en aquest moment". La força expressiva de l'acció, i no de l'explicació. La fe absoluta en el poder de la paraula, que salva o condemna una vida, i fins i tot pot crear-la. L'exploració d'una artista inigualable que ens arriba, en català, transmutada per la qualitat quasi ventríloqua de Josep Domènech Ponsatí.
  "Aquí Lispector crida un cos lleig i una mica brut i una ànima indigent que ve, com ella, del Nord-est. En la pell apergaminada de Macabéa, hi escriu la promesa d'una lucidesa disciplinada i constant —l'art, per a Lispector, va consistir en aquesta promesa", ens diu Nora Catelli en el postfaci que clou el volum.

  Show book