Other books that might interest you

• 

  La guerra de les salamandres

  Karel Čapek

  • 0
  • 0
  • 0

  El capità J. van Toch descobreix als mars del sud una nova espècie d'amfibis capaços de realitzar tot tipus de treballs manuals sota l'aigua. Aquests animals, d'una intel·ligència remarcable, aviat són convertits en mà d'obra especialitzada, cosa que comportarà una sèrie de canvis en la situació econòmica i política mundial.
  La guerra de les salamandres és una de les novel·les més influents del segle xx, una sàtira humanista que parteix de la imaginació per analitzar amb lucidesa i molt sentit de l'humor algunes de les pitjors xacres del nostre temps, des dels totalitarismes a l'explotació laboral, i s'anticipa de manera visionària a la Segona Guerra Mundial.
  
  «Un gran escriptor del passat que parla al present amb una veu brillant, clara, honorable, endimoniadament divertida i profètica»
  Kurt Vonnegut

  Show book

• 

  La cara B

  Esperança Camps

  • 0
  • 0
  • 0

  "A València apareixen els cadàvers de dos polítics que havien estat involucrats en trames corruptes amb un conseller d'alta volada de la Generalitat, que va fugir a l'altre punta del món abans de ser condemnat per aquests tractes il·legals. Ara totes les sospites recauen sobre l'exconseller que pot haver torn at a fer justícia, però ningú no sap on és. Ni tan sols la seva família. El fill és un aspirant a novel·lista que vol escriure la seva gran obra a partir de la història del pare. La muller és una dona de classe alta vinguda a menys que viu en la inòpia des de la fugida del marit. Una periodista, examant del fill, vol descobrir què hi ha darrere els assassinats abans no ho faci la investigació oficial de la policia, o l'extraoficial, feta per altres polítics implicats."

  Show book

• 

  Pèl de panotxa

  Jules Renard

  • 0
  • 0
  • 0

  El 1894 Jules Renard publicava Pèl de Panotxa, una novel·la protagonitzada per un noi poc estimat. El pare l'ignora, la mare el detesta i els germans se'n riuen.
  Pèl de panotxa és un clàssic de la literatura francesa que relata amb lucidesa i ironia la vida d'aquest alter ego de l'autor en un poble de la França rural. Lluny de les versions edulcorades i estereotipades de les infanteses felices, Renard ens submergeix en la veritat de la vida. Difícilment trobarem algú que, tard o d'hora, no hagi d'afrontar en algun moment aquesta veritat.
  "Un clàssic de novel·la infantil per a persones madures", Enrique Vila-Matas a "El País"
  "Un ironista de primera magnitud", Antoni Clapés

  Show book

• 

  Sidonie té més d'un amant

  Àngel Casas

  • 0
  • 0
  • 0

  Àngel Casas, una icona de la televisió dels anys 80 i 90, ens convida a entrar al món de la seva infància i joventut a través de la mirada d'un fotògraf de prestigi internacional.Sidonie, la cançó que cantava Brigitte Bardot a la pel·lícula de Louis Malle Vie privée, marca el despertar sexual de Max Morrison, el fill d'un músic americà de jazz de pas per Barcelona i una prostituta del barri de Sants, que amb els anys s'ha convertit en un fotògraf de fama mundial. L'escandalós secret que guarda la feina clandestina del seu mentor, Gerard Lambert, fotògraf de bodes i comunions al barri, durant els anys més grisos del franquisme, l'obsessionen fins al punt de dedicar-li una exposició en el decurs del Fòrum de les Cultures del 2004. Però fins i tot la moderníssima Barcelona post-olímpica mostrarà no estar preparada per al desconegut i insospitat Sants que mostren les fotografies.«Gran conversador, Àngel Casas encara escriu millor que parla.» Albert Om, Ara«Àngel Casas retrata els usos i costums d'una època, les diminutes misèries i les microscòpiques esplendors de la condició humana». Ponç Puigdevall, El País«Àngel Casas sap escriure sobre petites i grans misèries amb un somriure. I és contagiós.» Estanislau Vidal-Folch

  Show book

• 

  Germanes

  Imma Monsó

  • 1
  • 0
  • 0

  Un sopar de Nadal que podria ser el nostre. Pels volts de novembre la Rita sempre es maleeix: un any més, i ja en són uns quants, ha estat incapaç de dir que no, no al sopar de Nadal. Un altre cop l'haurà d'organitzar.Mentre la majoria de la gent es marca propòsits d'any nou ambiciosos, amb objectius que canviaran les seves vides per sempre més, ella, la Rita, ha de conformar-se a encomanar-se a la il·lusió, una mica ingènua, de dir que no al següent sopar de Nadal. Però cada any defalleix, i el que va començar fa un temps sent una excepció ha esdevingut un costum, i el costum en una tradició inamovible.Cada Nadal la família de la Rita es troba a la casa de la vall, l'últim refugi familiar, on s'apleguen tots: el cunyat, la germana, els nens i la Palmira, que durant molts anys va treballar amb la família i que ara és, una mica, la veu dels pares morts, de la voluntat oblidada.«Germanes és una dosi concentrada de la millor Monsó i el seu humor corrosiu i tendre a la vegada». Sílvia Soler«Va de dret a la llista (curta) de les novel·les que m'han fet riure en veu alta». Jordi PuntíIl·lustrat per Ignasi Font.

  Show book

• 

  El meu gat Auticko

  Bohumil Hrabal

  • 0
  • 0
  • 0

  A la seva casa de Kersko, a tocar de Praga, Hrabal es tanca per escriure i tenir cura dels seus gats, entre els quals el favorit és Autícko. Els gats marquen el ritme de cada dia amb les seves entremaliadures, les seves ganes de jugar, els horaris dels seus menjars. I Hrabal s'hi lliura amb una tendresa excepcional. Però, així que els gats comencen a reproduir-se en excés, l'autor ja no té temps de treballar ni de dormir. Es veu obligat llavors a prendre mesures per preservar un cert equilibri a la colònia, i pateix i s'odia a si mateix perquè sap que, malgrat que estima tant els seus gatets, n'haurà de matar una part si vol poder seguir tenint cura de la resta. Turmentat, només aconsegueix redimir la culpa després d'un accident de cotxe del qual sobreviu de miracle. En una entrevista, Hrabal va dir sobre aquesta balada de gats: "No sóc gens indulgent quan es tracta d'aprofundir en el sentiment de culpa. De fet, quan en el món s'esdevé alguna cosa terrible, sento com si fos jo qui ho hagués fet, o com si m'ho haguessin fet a mi. (…) Puc veure com la gent dispara (…), la guerra, els innocents, i uns i altres sóc jo. I fins i tot el gat, el gat mort, sóc jo. Quan veig un gos atropellat en algun lloc, també sóc jo. Qualsevol ésser viu em desperta una compassió profunda".

  Show book