Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
1001 secrets de la barcelona burgesa - cover

1001 secrets de la barcelona burgesa

Núria Miret

Publisher: L’Arca

  • 0
  • 1
  • 0

Summary

Conegui les històries que amaga la burgesia barcelonina en els seus màxims anys d'esplendor

Els indians van ser els iniciadors dels anys daurats de la gran burgesia barcelonina. Comerciants, aventurers, fills de bona família o simplement gent humil amb ganes de millorar, van tornar a Catalunya carregats de diners que van invertir en fàbriques, cases, artistes, comerços, hospitals... Sense ells el passeig de Gràcia no existiria com a tal, ni la Renaixença, el Modernisme o el mateix Eixample.
Aquest llibre fa un retrat de la burgesia barcelonina, una atenció especial als diferents fotogrames que componen la seva vida: saber com es divertien, on estiuejaven, a quins llocs es reunien, com eren les seves relacions socials, etc. 

•Les grans famílies: Güell, Santaló, Madrazo, Moragues, Xifré, Fabra, Batlló, Morera, Vidal, Gibert, Milà, De Riquer, Girona, López, Carbó, Amatller, Puig, Terradas, Domènech, Prat de la Riba, Arnús, etc.
•Senyoretes casadores, monges, intel.lectuals i grans dames.
•Un dia de cada dia: costums diaris, moda, missa, cultura, restaurants, teatres, festes, etc.
•Mansions i palauets: l'Eixample, el Tibidabo, el passeig de Gràcia.

Aquest és un retrat dels rituals, els esdeveniments i les formes de vida personal i familiar de la burgesia barcelonina. I ho fa endinsant-se en les interioritats familiars, en els negocis, en les celebracions –públiques i privades– i en el temps que dedicava a l'oci aquesta classe social que ha tingut tanta importància en el desenvolupament social i econòmic del nostre país. 

Tot això sense perdre de vista el batec històric que els envoltava en cada moment: els anys d'esclat de la burgesia, de la seva màxima esplendor, coincideixen –no podia ser d'una altra manera– amb una ciutat plena de treballadors a les fàbriques i de classes menestrals que reivindiquen els seus drets i fan de Barcelona una urbs brillant, viva, dura i valenta. 

Els burgesos són els que han fet Barcelona com la coneixem. Sense ells no hi hauria hagut Renaixença, Modernisme ni Noucentisme. Ni Pedrera, ni Casa Batlló, ni passeig de Gràcia, ni Eixample, ni Tibidabo, ni exposicions universals... La majoria van fer fortuna perquè eren uns grans emprenedors, però d'altres són fruit de negocis pocs clars –el mercat negre, l'esclavisme, etc– que cal, això sí, posar en el seu context històric. 

El membre més important d'aquesta burgesia és l'empresari industrial. Al voltant del seu poder i la seva influència es desenvolupen els grans moviments artístics, socials, culturals i polítics que van impulsar el creixement de la ciutat entre els segles XIX i XX. Aquesta nova classe social va portar aires més moderns i nous a la seva vida privada i també en les seves relacions socials. El llibre també s'entreté a analitzar el paper de les dones, en l'associacionisme cultural i d'esbarjo i en les entitats que reforçaven aquest col.lectiu. Analitza el dia a dia de les famílies burgeses, les modes, les festes, les vacances i els llocs d'estiueig, i els plaers –confessables i inconfessables– d'aquesta classe social.
Available since: 10/16/2018.

Other books that might interest you

  • Treure una marededéu a ballar - cover

    Treure una marededéu a ballar

    Perejaume

    • 0
    • 0
    • 0
    El que cal entendre és que el significat de les imatges sempre l'hem entès aturat, fix i clavat a la paret. Amb Perejaume, i sobretot amb els transports que ha dut a terme, el que tenim és un intent d'alliberar aquests significats per posar-los en un sistema de circulació, tot arrossegant-los per una orografia molt particular. Això els obliga a tenir accidents, trobades i topades que exerceixen una violència productiva sobre el sentit que tenien adjudicat. Dit de manera molt sintètica, això és el que alguns han anomenat el pas d'un significat objectiu a un de trajectiu. No podem oblidar que aquesta mena de transports, per a Perejaume, constitueixen una modalitat d'escriptura. Ell és el representant del que podríem anomenar una escriptura total. Una escriptura que es desplega caminant, dibuixant o parlant, i que es fa vivint. És una escriptura que exigeix sortir dels espais que sovint protegeixen les imatges. Un cop a la intempèrie quedaran exposades a l'embat de l'imprevisible."
    Show book
  • Llibre d'estil 'La Vanguardia' - cover

    Llibre d'estil 'La Vanguardia'

    AA. VV.

    • 0
    • 0
    • 0
    El 3 de maig del 2011 es produïa una notícia de primer nivell pel que fa a la llengua catalana. El diari líder i més antic de Catalunya, fundat el 1881, La Vanguardia, inaugurava una versió en la llengua de Verdaguer. Era la culminació d'una feina d'actualització del català, coordinada per Magí Camps, amb l'equip d'edició del diari, assessorada per importants escriptors col·laboradors i ajudada per la informàtica. Des d'aleshores fins avui, tots els redactors han pogut escriure o supervisar els seus textos en català. També Quim Monzó, Màrius Serra, Antoni Puigverd, Julià Guillamon, Pilar Rahola, Llucia Ramis, Imma Monsó o Sergi Pàmies han pogut escriure els articles en la llengua que han triat per a la literatura, perquè el diari treballa en totes dues versions i es tradueix d'una o l'altra segons el primer original. 
    El resultat d'aquest procés fins avui mateix és aquest llibre que reuneix ben endreçades les pautes del diari i els dubtes i solucions en paraules concretes, amb propostes originals i recordatoris sobre els errors més freqüents. Una eina imprescindible per a tots aquells que treballen en català –escriptors, traductors, periodistes, professors...– o tenen interès a millorar-ne l'ús.
    Show book
  • Llibre d'estil de l'ACN - cover

    Llibre d'estil de l'ACN

    Anna Regàs Nogué, Carme Pavia Ferré

    • 0
    • 0
    • 0
    El Llibre d'estil pretén facilitar que l'Agència Catalana de Notícies sigui fidel a la seva missió i als seus valors. Les pautes que conté sobre la identitat, la imatge, els gèneres, els formats i el model de llengua, així com la guia ètica, estan orientades a garantir el compromís de l'Agència amb els seus clients i, en tant que és una institució pública, amb tota la ciutadania.
    L'ACN té una clara vocació d'articular l'espai català de comunicació, de vertebrar el territori i de contribuir a la projecció exterior del país i a la normalització lingüística. Vol ser un referent periodístic independent, plural i un motor d'innovació. Li són propis valors com el rigor, la fiabilitat, la pluralitat i la sensibilitat social, de gènere i ambiental, així com el compromís amb el país, la llengua i la cultura, valors que han inspirat les normes d'aquesta guia.
    Show book
  • Cartes d'amor de la monja portuguesa - cover

    Cartes d'amor de la monja...

    Marianna Alcoforado

    • 0
    • 0
    • 0
    Una religiosa portuguesa escriu al seu amant infidel, que l'ha abandonat. Aquesta senzilla frase conté un drama humà, l'angoixa de l'amor no correspost, una polèmica literària i un dels textos més bells sobre la passió femenina.
    En una gradació angoixant, que captiva el lector, testimoni involuntari de com un cor es trenca i es desfà lluny de la mirada de l'amant, Mariana Alcoforado passa de la ira als retrets, de la resignació a la docilitat, fins a arribar a l'única resposta, terrible i que buida de sentit la seva passió: el seu amant mai la va estimar. I així, el comiat de la monja ens colpeix encara avui evocant la ferida ja cauteritzada d'un desengany cruel, pel silenci i per la solitud. Les Cartes s'emmarquen en la tradició literària europea que, des d'Ovidi o Virgili, amb Penèlope, Briseida, Fedra, Medea, o Dido, passant per Eloïsa, donen veu literària a la dona abandonada. Les Cartes van tenir una gran influència en autors com Choderlos de Laclos, Stendhal, Rousseau o Rilke.
    "Les paraules de la monja són el sentiment de lamor, tot el que es pot expressar i tot el que no es pot dir. La seva veu entona un cant docell, i la seva melodia no troba destí."
    Rainer Maria Rilke
    "Una descripció magistral de la bogeria amorosa femenina."
    Philippe Sollers
    "Cal estimar com la religiosa portuguesa, i amb la mateixa ànima de foc amb la qual ens ha deixat les seves cartes immortals."
    Stendhal
    Show book
  • El camí d'Aristòtil - cover

    El camí d'Aristòtil

    Edith Hall

    • 0
    • 0
    • 0
    El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial.  
    Al segle IV aC, Aristòtil funda a Atenes la seva escola, una versió millorada de l’Acadèmia platònica, on ell mateix havia estudiat. Des d’aquell nou Liceu, centre de formació dels futurs pensadors clàssics, va saber exercir una influència inestimable. 
    El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial. Les lliçons d’Aristòtil no caduquen, diu l’autora. Si l’objectiu és viure bé, el missatge del filòsof d’Estagira no passarà de moda: portar una vida virtuosa, entenent la virtut com allò que ens fa feliços; aprendre a deliberar i a encertar-la en les decisions; ser conscients del nostre potencial i caràcter... El «camí», doncs, convida a la reflexió pausada, a la contemplació, a analitzar les relacions amb el proïsme, entendre i millorar la nostra comunicació i fer front a la mort amb serenor. 
    Rastrejant exhaustivament l’obra d’Aristòtil, inserida en el context de la seva biografia, Edith Hall ofereix una actualització del pensament aristotèlic per mitjà d’una tesi interessant i original: servir-nos-en, dos mil quatre-cents anys després, per canviar la nostra vida.
    Show book
  • Córrer - cover

    Córrer

    Jean Echenoz

    • 0
    • 0
    • 0
    A l'Emil no li agrada l'esport però sempre diu que no amb un somriure. "Vam haver d'insistir perquè l'Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d'accelerar. Vet aquí l'home que va córrer més de pressa sobre la Terra." Aquesta és la història de l'Emil Zatopek, un home que inventarà noves formes d'entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorpren Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d'Olimpíades més tard se'l considera invencible. Però en la seva vida, a més d'enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opresor, sigui quin sigui aquest. Amb la seva escriptura plena d'ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d'una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder.
    Show book