The perfect plan for booklovers!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
Somnis en temps de guerra - Memòria d'infància - cover

Somnis en temps de guerra - Memòria d'infància

Ngũgĩ wa Thiong’o

Translator Josefina Caball

Publisher: Rayo Verde Editorial

  • 0
  • 0
  • 0

Summary

Ngugi wa Thiong'o va néixer el 1938 a la Kenya rural. Fins i tot mentre la Segona Guerra Mundial afectava les vides dels africans sota el jou imperialista anglès i la seva família passava penúries econòmiques, Ngugi va aconseguir anar a l'escola per sadollar la seva singular set de coneixements. Anys més tard es convertiria en un dels principals escriptors i pensadors africans.

A Somnis en temps de guerra, Ngugi hàbilment una era passada, capturant-ne el paisatge, la gent i la cultura.

El llibre, narrat des dels ulls d'un nen i la intel·ligència d'una vida dedicada a l'estudi i defensa de les cultures minoritzades, evidencia les vicissituds socials i polítiques de la vida colonial i la guerra. L'autor ens apropa a la seva experiència a través del relat sobre la guerra per la independència o la complicada relació entre una classe mitjana cristianitzada emergent i la classe pobra rural que manté les creences tradicionals.

A l'obra, s'expressen delicades i poderoses subtileses i complexitats amb una sensibilitat commovedora. És el testimoni d'un nen que, enmig d'un país immers en el desencant i la mort, emprèn cada dia el seu camí cap a l'escola amb la ferma esperança que els somnis poden canviar el món.

Other books that might interest you

  • Fugir era el més bell que teníem - cover

    Fugir era el més bell que teníem

    Marta Marín-Dòmine

    • 0
    • 0
    • 0
     Menció especial Premi Llibreter 2019. 
     La filla regularment fa les maletes i se'n va, cap a un país nou on potser arribarà a sentir-se a casa. Però no: un instint l'empeny a refusar la vida sedentària. Sembla que fugi. ¿De què? 
    Aquesta pregunta es converteix en el seu fil d'Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat –aquest temps en què el pare era un nen, i un soldat, i travessava fronteres abans d'atracar en una ciutat que no seria mai seva. La ciutat on ella ha nascut.
    Fugir era el més bell que teníem és un homenatge a aquest pare i un viatge de Barcelona a Toronto, buscant rastres de vides nòmades. Marta-Marín-Dòmine els segueix amb la sensitivitat d'un caçador i toca amb els dits una veritat desconcertant: que els records dels altres –això que anomenem memòria– són el país on residim.
    Show book
  • Fouché - Retrat d'un home polític - cover

    Fouché - Retrat d'un home polític

    Stefan Zweig

    • 0
    • 0
    • 0
    L 'ambició i la intriga són les úniques passions d 'aquest home polític, totalment mancat d 'escrúpols i moral, que navega a través de les convulsions socials i polítques de la França de la Revolució i l 'Imperi sense moure ni un nervi de la cara. 
    Com diu Zweig, "Els governs, els sistemes, les opinions i els homes canvien, tot cau i desapareix en aquest vertigións remolí de les acaballes del segle, només una persona roman sempre al mateix lloc, fent totes les funcions i servint totes les idees: Joseph Fouché."
    
    "Una lectura fascinant, i una de les biografies més intel·ligents i inquietants que he llegit".
    Xavier Antich, La Vanguardia
    
    "Fouché és el llibre més apassionant i més sòlidament alliçonador de tots els que va escriure Stefan Zweig. Encara té vigència, i molta".
    Jordi Llovet, El País
    Show book
  • Sa meu mare - cover

    Sa meu mare

    Riba i Romeva Pau

    • 0
    • 2
    • 0
    Si amb el foc del seu incipient primer queixal del (poc) seny, Pau Riba va dedicar a la seva mare, Mercè Romeva, la rabiüda cançó «Mareta bufona», tot criticant aquell seu esperit naïf i rialler per sobre de totes les coses, en aquell primer Dioptria del qual han dit que és «una crítica ferotge a l’esperit petitburgès i a la família cristianoprogressista», és mentre acompanya la mare en els seus darrers anys que s’hi retroba i reconeix en aquell mateix esperit naïf i en el seu viure rialler totes les virtuts del món.Sa meu mare és un regal, un amorós homenatge partint dels darrers temps compartits per mare i fill. Parla de la fragilitat de la vellesa i de l’estimació filial sense límits i nari-nant se’ns endú de Barcelona a les fresques aigües de Cadaqués, a es Poal. Tot això, és clar, sense trair aquell punt gamberro que rega totes les fetes d’en Pau Riba.«No hi havia ocasió, per molt rara, aliena o allunyada dels seus principis i costums que pogués arribar a semblar, en què no acabés sobresortint, essent centre de totes les mirades, acaparant tota l’atenció. Pel seu positivisme, per la seva adaptabilitat, pel caient i l’escaient de la seva conversa, per la seva sana alegria… i pel seu somriure diàfan que ho il•luminava tot.»
    Show book
  • A ritme del temps - cover

    A ritme del temps

    Josep M. Espinàs

    • 1
    • 5
    • 0
    Una autobiografia? No a la manera habitual. A la manera Espinàs, saltant d’un tema a l’altre, lliurement, al llarg dels anys. Recollint moments i fets que estan guardats en la memòria de l’emoció.Una discreta ironia tampoc no hi podia faltar. I, per damunt de tot, una rotunda independència que es manté intacta als 88 anys. Moments de tendresa, de tristesa. I tot narrat amb un ritme que demana ser llegit en veu alta.Un Espinàs fidel a ell mateix i alhora diferent.«Però he de dir que m’ha sorprès que molt sovint una idea es formulés dins meu d’acord amb una mètrica determinada, no prèviament triada. Sovint m’he trobat a mi mateix pensant en hendecasíl·labs d’una manera natural, o en altres estructures rítmiques més breus.»Josep M. Espinàs, del pròleg
    Show book
  • El tumor - cover

    El tumor

    Toni Soler

    • 0
    • 0
    • 0
    «El pare em va acompanyar fins als setze anys (...). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d’escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que s’assemblen en tantes coses (...). Parlar del pare o de la mare és parlar d’un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides. Un dol incomplet ens allunya de qui som realment, ens impedeix coneixe’ns de veritat.» 
    El tumor és un llibre de dol. O potser és un llibre sobre el no-dol: una confessió sobre el dolor llargament reprimit. És un relat escrit en pocs mesos però covat durant més de trenta anys, perquè la pèrdua dels pares –per sort– és una absència que no s’omple mai del tot. 
    Escrit amb un llenguatge contingut i precís, Toni Soler retrata aquell adolescent que no va saber com enfrontar-se a la pèrdua i reconstrueix la figura del pare mort abans d’hora. El tumor cerebral que el va fer emmalaltir durant quatre anys, i finalment se’l va endur, reapareix en la ment del narrador com un mur insuperable, i esdevé a la pràctica un personatge més d’aquest fris familiar.
    Show book
  • La jugada de la meva vida - Memòries - cover

    La jugada de la meva vida -...

    Andrés Iniesta Luján, Marcos...

    • 0
    • 0
    • 0
    Aquest llibre sincer es la conseqüència d'una necessitat del propi Iniesta: la d'explicar-se com a jugador de futbol, però sobretot com a esser humà. Per aconseguir-ho utilitza la seva pròpia veu i ens explica com va ser la seva infantesa i la seva adolescència a Fuentealbilla i a la Masia, com va viure els moments més feliços i els més tristos de la seva carrera esportiva i com és la seva vida quotidiana, voltat de la seva família i els seus amics. Però, La jugada de la meva vida també conta amb els testimonis de tots aquells que han compartit molts dels grans moments d'Iniesta. Els seus companys del Barça, els seus amics d'infantesa, els seus companys a la selecció espanyola i els seus entrenadors. La jugada de la meva vida ens descobreix a la persona que s'amaga darrera del mite.
    Show book