Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Una vegada va ser estiu la nit...

  Elisabet Riera

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d'un extrem a l'altre de les Alberes, a l'hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l'amor, la mort i el coratge d'estar viu.
  
  «Ocells, arbres i aigües componen, també, un llenguatge del camí. Diferent del que em pensava, fet de signes que van més enllà dels números i les paraules. Aprendre'l és com aprendre a caminar. Fent tentines. Ensopegant. Buscant l'equilibri, la manera de sostenir-se en el món. Diuen que no hi ha dues petjades iguals en tota la capa de la Terra —i quina és la meva? Deu ser diferent de la que ha estat fins avui? Totes les cèl·lules del cos es renoven completament cada set anys; ossos, pell, cabell, sang, pits... he estat set persones diferents fins a aquest moment. Set petjades. Amb prou feines recordo com era posar-se a les sabates d'aquelles altres que vaig ser. Cap a on em duran, ara?
  Només el camí m'ho pot dir.» 
  
  Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals —de llevant cap a ponent— que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin'amor de les trobairitz.

  Zum Buch

• 

  Los Col·loquis de la insigne...

  Cristòfol Despuig

  • 0
  • 0
  • 0

  Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa és una magnífica obra literària escrita per Cristòfol Despuig el segle XVI. Malgrat la distància que ens en separa, els temes tractats són de plena vigència (la llengua catalana, les relacions amb la Corona Hispànica, les Terres de l'Ebre…), i tenen un innegable interès per a lector d'avui.  
  La versió de Joan Todó, fidel però molt accessible, supera la barrera de la llengua antiga i l'apropa a la nostra sensibilitat moderna, permetent que per primer cop aquesta obra cabdal de la literatura del Renaixament a Catalunya arribi a tots els lectors.   
  L'obra consta de sis col·loquis, dels quals en reproduïm els tres millors. Tots ells diferents, tracten temes que saniran component de forma dialogada entre els tres interlocutors que tracten de temes tan diversos com la llengua catalana, la situació de Catalunya i la Corona d'Argó dins la monarquia Hispànica,  o l'activitat política de l'època.  
  El diàleg s'estableix entre  ciutadà Fàbio, el cavaller Lúcio, que representa l'autor, i el cavaller valencià Don Pedro, a qui mostren els problemes i les belleses de Tortosa. 
  Però l'obra ultrapassa l'àmbit local i tracta d'aspectes dels Països Catalans, de la Corona d'Aragó, de la monarquia hispànica i del context europeu de l'època.  
  Despuig hi aborda temes tan diversos com l'estructura política de la monarquia espanyola (i la incardinació de Catalunya dins d'aquesta, tot denunciant l'ofensiva dels intel·lectuals al servei de la Corona de Castella a favor de la identificació entre aquesta i Espanya, aleshores incipient, menystenint els regnes perifèrics), la situació lingüística als Països Catalans,  fent una sentida defensa de la llengua catalana, la política eclesiàstica (sense estalviar crítiques a la institució pontifícia), les relacions socials i la representativitat política, o la descripció del recursos naturals de les Terres de l'Ebre i la proposta de projectes de desenvolupament econòmic. 
  
   Un text més conegut que llegit, per fi a l'abast dels lectors d'avui 
  
  La millor peça literària del Renaixament català 
  
  Inclou només els tres col·loquis més amens, l'1, el 2 i el 6. 
  
  El primer col·loqui és una defensa del català davant de la presencia del castellà a la cort. 
  
  Un document historiogràfic fonamental.  
  
  Traducció de Joan Todó, autor molt conegut i un referent a les terres de l'Ebre

  Zum Buch

• 

  La guerra de les salamandres

  Karel Čapek

  • 0
  • 0
  • 0

  El capità J. van Toch descobreix als mars del sud una nova espècie d'amfibis capaços de realitzar tot tipus de treballs manuals sota l'aigua. Aquests animals, d'una intel·ligència remarcable, aviat són convertits en mà d'obra especialitzada, cosa que comportarà una sèrie de canvis en la situació econòmica i política mundial.
  La guerra de les salamandres és una de les novel·les més influents del segle xx, una sàtira humanista que parteix de la imaginació per analitzar amb lucidesa i molt sentit de l'humor algunes de les pitjors xacres del nostre temps, des dels totalitarismes a l'explotació laboral, i s'anticipa de manera visionària a la Segona Guerra Mundial.
  
  «Un gran escriptor del passat que parla al present amb una veu brillant, clara, honorable, endimoniadament divertida i profètica»
  Kurt Vonnegut

  Zum Buch

• 

  Novecento - Història de la...

  Alberto Casadei

  • 0
  • 0
  • 0

  La història de la literatura italiana del segle XX (il Novecento) troba en aquest llibre una síntesi redona i actualitzada, elaborada per mans expertes, única en llengua catalana. Un recorregut detallat, que abasta fins a l'actualitat, per gèneres, moviments, grups, autors i obres, presentat de forma clara i rigorosa, de fàcil consulta. Al costat dels esbossos de conjunt, destaca el tractament monogràfic, extens i exigent, de les figures més prestigioses del segle, de repercussió internacional: Ungaretti, Pirandello, Saba, Montale, Svevo, Gadda, Pasolini, Calvino...

  Zum Buch

• 

  Els grans optimistes

  Rebecca Makkai, Marc Rubió

  • 0
  • 0
  • 0

  PREMI LLIBRETER 2022
  «Rebecca Makkai ha escrit un llibre que és un regal: emotiu, fascinant i ple de vida.» Téa Obreht
  El 1985, mentre el Yale Tishman comença a prosperar en l'àmbit professional, Chicago es veu devastada per l'epidèmia de la sida. A poc a poc veurà com els seus amics emmalalteixen, i la ciutat i la seva vida canvien per sempre. Trenta anys després, la Fiona, amiga de joventut del Yale, viatja a París a buscar la seva filla desapareguda. Amb dolor, retroba el món que creia haver deixat enrere i reflexiona rememora els dies que van marcar el futur de tots aquells joves.
  Els grans optimistes és una història absorbent i emotiva sobre com viure la vida en temps de crisi, una novel·la commovedora que ens confronta amb la pèrdua, l'amistat, la traïció, la supervivència i l'amor de la mà d'uns personatges inoblidables.
   
  Viet Thanh Nguyen — «Makkai ha creat una història emotiva sobre Chicago i París, el passat i el present, sobre els joves que van morir a causa de la sida i els que van sobreviure. I per tal com la novel·la evoca el poder que té l'art per commemorar els difunts, Els grans optimistes és un testimoni commovedor.»
  Laura Collins-Hughe, The Boston Globe — «Captivadora i emocionant.»
  Garth Greenwell — «Aquesta novel·la expansiva i amb un cor enorme mostra la magnitud del trauma de la primera crisi de la sida i mostra, també, la magnitud de la indignació i l'amor que van revoltar-s'hi. Makkai ens regala uns personatges devastats però que no es rendeixen, que es mantenen fidels a l'amistat i a una vida irrefrenable de desig i alegria, fins i tot quan s'encaren a la mort. M'ha encantat.»
  Michael Upchurch, Chicago Tribune — «Simfònica. Els grans optimistes s'eleva amb magnificiència. Makkai domina plenament la perspectiva intergeneracional. És una novel·la remarcablement viva tot i la pèrdua que hi ha al seu si. I afina molt a l'hora de tractar com sentim que les coses que el món ens aboca estan desarticulades respecte a les vides que portem.»

  Zum Buch

• 

  Un gat negre al jardí - Premi...

  Irene Zurrón

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Documenta 2024
  
  Unes cascades en una fotografia de família, ansiolítics al calaix, una casa d'arena i una de brossa, la mar, un alienígena i una verge trobada al bosc, una botiga de primera línia de platja, una bola de foc al pit i uns personatges que s'encenen de desig i de ràbia, es defensen, cerquen refugi, s'envesteixen, fugen una vegada i una altra, es deixen endur, escanyen crits i riuen fora de lloc. Els contes d'Un gat negre al jardí estan escrits amb delicadesa, una llengua poderosa i una mirada sòbria, i comparteixen imatges i atmosferes, i protagonistes que s'esforcen fins a l'absurd per adaptar-se a la seva realitat i per entendre els mecanismes de les relacions amb els altres.
  
  El jurat en va destacar «l'estil depurat, que flueix perfectament bé, la llengua espremuda i expressiva, la voluntat de dir sense ensenyar-ho tot, i la melangia –que impregna tots els contes– d'uns personatges femenins que estan acabant la joventut i encara no han trobat el seu lloc al món, que estimen dones i també estimen homes però sempre amb una certa distància, com si es giressin cap endins».

  Zum Buch