Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  En l'amor i en la guerra...

  Ildefonso Falcones

  • 0
  • 0
  • 0

  Ildefonso Falcones torna a l’inoblidable univers medieval de L’església del mar amb aquesta novel·la que es llegeix a cop d’emoció, en què ens parla d’un home obligat a lluitar per defensar els seus mentre s’enfronta al final d’una era. UN MÓN A PUNT DE CANVIAR PER SEMPRE. UN HOME MARCAT PER LA FORÇA DEL SEU LLINATGE. UNA HISTÒRIA D'AMOR, LLEIALTAT I VENJANÇA. Any 1442. L'Arnau Estanyol, net del protagonista de L'església del mar, té un paper destacat a la conquesta de Nàpols a les ordres del rei d'Aragó. Tot i això, la recompensa per la seva valentia i fidelitat a la corona queda enterbolida per les maquinacions del seu enemic etern, el seu germanastre Gaspar Destorrent, que no es conformarà a atacar el seu rival, sinó que incourà en els seus plans abjectes la persona que l'Arnau estima més al món: la seva fillastra, la jove i curiosa Marina. Defensors d'uns principis que agonitzen, a cavall entre la foscor medieval i l'inici del renaixement, l'Arnau Estanyol veurà com el món es transforma al seu voltant, com canvia l'art de la guerra i com l'amor és capaç d'imposar-se a la traïció i a la injustícia. La crítica n'ha dit:«Ildefonso Falcones és el rei de la novel·la històrica.»La Vanguardia«Falcones és un dels pocs narradors als que l'èxit sempre els acompanya.»ABC«Tant de bo tots els bestsellers fossin com aquest.»El Mundo

  Zum Buch

• 

  Llicó d'alemany

  Siegfried Lenz

  • 0
  • 0
  • 0

  "Lliçó d'alemany", d'una originalitat i una força que l'agermanen amb "El tambor" de Günter Grass, és una de les obres mestres que han construït la literatura alemanya posterior al nazisme. És també la primera obra de Lenz que es tradueix al català. 
  
  1943, en un poblet de l'extrem nord d'Alemanya: el pintor Max Ludwig Nansen rep de Berlín una ordre oficial que li prohibeix de pintar. El seu amic d'infància, Jens Ole Jepsen, agent de policia local, és l'encarregat de fer-la complir. Davant la resistència de Nansen, Jepsen reacciona amb un zel que supera l'estricte compliment del deure. Ha nascut en ell una vocació tan poderosa com la de pintar: l'obediència. 1955, en un correccional per a joves inadaptats enmig de l'Elba: Siggi Jepsen, el fill petit del policia, és castigat per haver lliurat un full en blanc el dia que el professor d'alemany els posa una redacció sobre el tema "Les alegries del deure". No és que s'hagi negat a escriure, és que el supera la massa de coses a dir. Siggi s'imposa una llarga temporada d'aïllament per tal d'escriure tot el que li evoca. I és una miniatura del nazisme que sorgeix de la seva confessió, lluny del poder i dels camps de batalla: un cant d'amor i odi a la comunitat humana de què és fill, allà a l'extrem d'una península on els homes extreuen riquesa del fang i de les grans marees.

  Zum Buch

• 

  El passatge

  Maria Carme Roca

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan la Regina Soldevila era una nena i jugava a fet i amagar pel passatge de Sert, va creuar la mirada per primer cop amb un noiet esquifit que ho espiava tot des de la seva finestra. Som a finals del segle XIX, la Barcelona de les grans il·lusions. Josep Maria Sert, que acabaria sent el millor pintor muralista del món, es va enamorar de la Regina abans de començar la seva fulgurant carrera d'èxit internacional, i no es van acabar de separar mai del tot. Mentre ell col·leccionava amants il·lustres (Colette, Misia, Roussy Mdivani…), ella procurava formar una família que li fes oblidar la pobresa, els conflictes que sotragaven la ciutat i aquell primer amor. La seva aventura ens emociona i ens obre els ulls a una ciutat fascinant. En el creixement de la Regina hi tindran molt a veure el teatre, els amics, el barri de Sant Pere i un altre passatge més amagat, més humil, que sovint li va servir de refugi. El passatge d'en Cirici: la distància més curta entre la ciutat vella i la ciutat nova. Un dels racons amb més secrets de Barcelona.

  Zum Buch

• 

  Un anarquista

  Diego Ameixeiras

  • 0
  • 0
  • 0

  Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d'arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l'amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l'Oest, i viu esperant alguna cosa que l'elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d'implicar-se en política, amb ella experimentarà l'amor, el sexe i els plaers de la vida. Al mateix temps, una ciutat en flames després de la mort de Franco segueix disposada a pitjat l'accelerador de la història: Barcelona experimenta un renaixement del moviment anarquista que s'enfronta als consensos de la Transició. Duarte, un personatge obscur i desconcertant per a alguns, capaç de matar a ganivetades un home per venjança, enèrgic militant antiautoritari per a uns altres, es veurà immers enmig d'aquesta corrent que l'arrossegarà fins al cas Scala.
  Entre la ficció negra i la crònica històrica, amb un peu en els fets reals i un altre en la fabulació, aquesta novel·la recrea els successos més vibrants d'aquella breu primavera llibertària. Una lluita popular que seria desmantellada, el gener de 1978, pels serveis d'intel·ligència de la policia. Només queda una pregunta per fer: qui era, de debò, Miguel Duarte?

  Zum Buch

• 

  1969

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

  Zum Buch

• 

  El silenci dels arbres

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare.
  
  Les històries entrellaçades d'aquests tres personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions i la capacitat de supervivència i de lluita dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure.
  
  Publicada per primera vegada fa gairebé vint anys, El silenci dels arbres conserva intacta la seva vigència literària, i és per això que hem volgut posar-la en circulació altra vegada incorporant-la al catàleg de L'Altra.

  Zum Buch