Other books that might interest you

• 

  Dones amb empenta - Històries...

  Ana Riera

  • 0
  • 0
  • 0

  La dona ha patit molts canvis els darrers temps: des d'aconseguir el dret de vot fins a incorporar-se plenament en el mercat laboral. No han estat gaires les destacades als diccionaris o llibres d'història. Aquest llibre ens presenta en forma de relat les vides d'aquelles capdavanteres que han marcat un camí.
  L'efervescència creativa d'aquestes dones es va manifestar en els diversos àmbits en què van intervenir: la renovació pedagògica (Rosa Sensat), la lluita antifranquista (Maria Aurèlia Capmany), el reformisme social (Francesca Bonnemaison); totes elles constitueixen una galeria de personatges amb una reconeguda presència pública i una alta ressonància cultural i social. Entre altres, el llibre parla de: 
  * Margarita Xirgu: una actriu catalana innovadora i agosarada.
  * Teresa Pàmies: una lluitadora nata que es va convertir en escriptora.
  * Joana Raspall: la poetessa catalanista que escrivia per als més menuts.
  * Roser Capdevila: una il•lustradora molt inquieta i un xic entremaliada.
  * Núria Feliu: la veu lligada des de sempre al poble català.
          * Alícia de Larrocha: la pianista catalana més internacional.
  * Mary Santpere: una còmica d'allò més musical.
  * Neus Català: una supervivent catalana dels camps nazis.
  * Lola Anglada: la noia que feia dibuixos catalanistes.

  Show book

• 

  Com ordenar una biblioteca

  Roberto Calasso

  • 0
  • 0
  • 0

  Un llibre meravellós, culte i accessible alhora, sobre la importància de la paraula escrita i el paper.  
  Quin criteri pressuposa l’ordenament i la disposició dels llibres? Segons Roberto Calasso, tot aquell que prova d’ordenar la pròpia biblioteca ha de reconèixer i transformar bona part del mapa mental de les seves preferències i passions, i ha d’estar disposat a trobar-se sorpreses sense esperar solucions clares. 
  Lluny de decretar un mètode de classificació bibliogrà­fica, l’autor ens ofereix una visió íntima i personal de la bibliofília. Erudit i fascinant, Com ordenar una biblioteca no només és una lliçó sobre com ordenar, sinó sobre com editar, escriure, comprar, vendre i finalment llegir llibres.

  Show book

• 

  Avi et trauré d'aquí! - La...

  Joan Pinyol

  • 0
  • 1
  • 0

  Avi, et trauré d'aquí! és el resultat d'una promesa. És la que Joan Pinyol va fer a Joan Colom, l'avi que no va conèixer, el republicà exhumat d'una fossa comuna de Lleida per la dictadura i traslladat vergonyosament al Valle de los Caídos sense el permís de la família . És el compromís adquirit davant la cripta que acull els seus ossos, que reposen al costat dels del seu botxí. Algun dia descansaran a Capellades, a casa, al costat de la seva gent.
  Aquest llibre recull, a la primera part, el periple vital de Joan Colom  des de l'octubre de 1938, quan va ser mobilitzat per la República, fins poc després de la seva mort en un camp de presoners lleidatà, el març de 1939; a la segona part, es documenta l'odissea de la família des del 2008 en la seva lluita per treure l'avi del mausoleu franquista.
  El relat periodístic d'un cas, conegut a partir del documental homònim emès pel programa Sense ficció de TV3, que posa en relleu les nefastes conseqüències de la guerra en la vida de les persones, la desconsideració primer de la dictadura i després de la democràcia amb les víctimes republicanes i les misèries de la Transició, que les ha condemnat a l'oblit. Un crit d'alerta i de denúncia a tots aquells que sempre miren cap a una altra banda quan s'ha de fer memòria, i també una mà estesa a l'esperança en forma de carta escrita per Joan Pinyol als fills, per evitar que Joan Colom torni a caure mai més en l'oblit.

  Show book

• 

  Follem?

  Bel Olid

  • 0
  • 0
  • 0

  Follem? és un assaig que examina la sexualitat i el plaer i ho fa des d'una exploració més enllà dels clixés i els tabús. Aquest llibre parteix d'un nou inici per mirar la sexualitat sense la vergonya, les imatges preconcebudes o els papers autoimposats. És una nova manera de mirar cap a l'interior del desig i dels cossos humans i també cap a l'exterior, cap a les persones amb les qui compartim aquest anhel. Escoltar al cos, a l'ànima i no fer cas a tot el que s'ha imposat per defecte. En Follem?, Bel Olid explica una nova forma d'explorar el plaer propi i el de l'altra persona.-

  Show book

• 

  Cada dia és festa

  Bienve Moya

  • 0
  • 0
  • 0

  La festa es pot entendre com un pacte de no-agressió, com un espai mental i físic sense conflictes que una comunitat, una societat local, un sector social o un grup amb interessos afins utilitza per retrobar-se, reconèixer-se, i que fa servir com a eina de socialització. Des de la festa popular, les noves generacions tenen l'oportunitat de conèixer les normes i formes pròpies en les quals s'han reconegut els seus antecessors; i, als nous membres arribats ja adults a la comunitat, els les mostra i els hi inicia per poder ser acceptats com a membres comuns de ple dret. Aquest llibre no té la voluntat de ser una guia, ni una relació de festes i poblacions on se celebren, perquè el lector pugui preparar la sortida de cada cap de setmana. Té la pretensió de mostrar, en una panoràmica prou àmplia, el ric paisatge actual de la festa popular catalana. 

  Show book

• 

  Walter Benjamin - Els límits de...

  Lluis Montull

  • 0
  • 0
  • 0

  Concretament, la que es formula als anys vint, al text pròpiament titulat Per a la crítica de la violència; i la que apareix a les darreries de la seva filosofia, quan esdevé expressió radical de la no-experiència en la modernitat. Perquè, en les formes de la violència que s'afiguren en aquestes dues reflexions, es mostren els actuals carrerons sense sortida, els límits de la relació de la democràcia amb la seva pròpia ferocitat, allà, precisament, on la democracia es creu menys violenta: en el dret, en el compromís i en la racionalització sistèmica. Per portar a terme aquesta actualització, el mètode que segueix Lluís Montull és la confrontació de la filosofia de la violència benjaminiana amb la de pensadors com Carl Schmitt o Jürgen Habermas; amb obres literàries, com El mercader de Venècia, o pel·lícules, com L'home que va disparar a Liberty Valance; i, també, amb fenòmens recents com la crisi econòmica o el terrorisme gihadista. Per tal que, amb aquest diàleg crític, s'il·luminin els casos extrems d'aquesta relació democràcia-violència; però, igualment, per esbossar una possibilitat no violenta de resolució de conflictes, tot i que estrictament excepcional, la que neix d'un altre concepte límit: l'amistat; el qual Benjamin només insinua, però que va ser fonamental tant per a la seva vida com per a la seva obra.

  Show book