Temps de rates - VIII Premi Crims de Tinta

Marc Moreno

Summary

VIII Premis Crims de Tinta BCNegra 2017PREPARA'T PER NO PARAR DE CÓRRERTot comença quan un traficant que fuig encoloma una motxilla plena de cocaïna al seu veí de replà. Vuit quilets de no res. I que li guardi mentre és fora, li diu. L’Eloi –perquè el veí es diu Eloi– s’espanta, pateix, no sap què fer. I així passa les setmanes, mort de por amb els vuit quilos sota el llit. Però un dia, per lluir davant els col·legues del parc, n’agafa una mica. I després una mica més. I conviden unes noies, també. Quines festes, xaval. I això el fa popular al barri, és clar. El rei del mambo, que diríem. Però també atreu l’atenció dels mafiosos de la Verneda, els rivals del traficant, els mossos corruptes... que cada cop tenen més ganes de saber qui és aquest Eloi i d’on surt tanta coca de primera qualitat. Directe i contundent, amb un ritme endimoniat i diàlegs fulgurants on sura un humor marca de la casa, Marc Moreno dóna veu a uns joves sense futur que tenen les drogues i la delinqüència com a referents idealitzats. Fins que coca i trapis deixen de ser un joc i es converteixen en una activitat de risc. O és que no s’ho imaginaven?

Available since: 01/27/2017.

Crime & Thriller

Other books that might interest you

L'hivern del coiot

Ferran Grau

La nit del 24 de novembre del 2004 va ser trobat, al maleter del seu cotxe, el cos sense vida de la Isabel Bascuñana, una universitària lleidatana de vint-i-un anys. Una setmana més tard, i després d'una investigació policial en temps rècord, es va esbrinar qui havia comès aquella atrocitat.
Però allò no era tot. Poc després, el que semblava un fet aïllat es va convertir en la culminació d'una sèrie d'assassinats macabres que sacsejarien dues societats separades per un oceà i per una dècada. Dues societats que havien mirat el mal directament als ulls. La Isabel va ser l'últim d'aquells crims.
El crim que va marcar una ciutat.
El crim que va marcar una generació.
El crim que va marcar un periodista que no volia ser periodista.
El crim que va convertir un periodista en escriptor.
Un crim real.
Real.

Show book

Gener de Sang

Alan Parks

Glasgow, 1 de gener de 1973, presó de Barlinnie. Howie Nairn, un dels presos més perillosos, té un missatge per al detectiu Harry McCoy: una noia anomenada Lorna està a punt de morir assassinada i només ell pot salvar-la.Harry McCoy és l'única persona que pot evitar la mort de la noia, però fa tard i la Lorna és assassinada a l'estació d'autobusos. El seu assassí, Tommy Malone, se suïcida d'un tret al cap. L'opinió pública demana explicacions i una resolució immediata del cas. Els mitjans de comunicació pressionen la policia de Glasgow i Harry McCoy només té clara una cosa: l'atzar no hi té res a veure. Haurà de fer servir els seus contactes en el submon criminal per entendre què ha passat. Aviat descobrirà que els Dunlop, una de les famílies més riques i influents de la ciutat, hi poden estar involucrats. Semblen intocables. Ningú no vol, des de les altres esferes, que el cas es continuï investigant, però McCoy té un punt de vista diferent. «Aquesta primera i excepcional novel·la situa Alan Parks entre els autors clàssics del noir.» The Times«Una novel·la negra de la vella escola, escrita amb gran intel·ligència.» Ian Rankin

Show book

Un crim al Paralelo

Rafael Tasis

En aquesta tercera novel·la policíaca de Rafael Tasis, els nostres vells coneguts protagonistes de La Bíblia valenciana i És hora de plegar (el periodista Caldes i el comissari Vilagut) resolen uns misteriosos crims que s'esdevenen en una Barcelona que viu, mig innocent, mig pecaminosa, entre el tercer i el quart decennis del segle passat: els baixos fons del Paral·lel, les actrius de varietats, els venedors de loteria, les tavernes polsoses..., amanit amb una ràpida i delirant visita a la València fallera de l'època.

Show book

La creu sense Crist - Psiborn 4

Noèlia Arrotea

Novel·la negra mediterrànea
La Psicòloga del Born, el Carvalho del segle XXI
En cada episodi de la sèrie PsiBorn, una trama curta a l'entorn d'una patum catalana, permet la lectura de cada episodi de manera individual i sense cap ordre establert en relació amb els altres. En cada cas, PsiBorn, haurà de treure'n l'entrellat mal recolzada pel seu recepcionista, en Sensat, amb el suport dels amants habituals en l'agenda de qui es defineix com a dona sexualment activa, sexualment activa i no convencional, envoltada de personatges que troben o es fan lloc en la Barcelona actual. Una Barcelona que gairebé no és Catalunya, però sense la qual aquesta tampoc no ho seria. El cap i casal que és capicausa, instigador, inductor, provocador. El sofregit de grandesa i campi qui pugui d'en Sagarra, que enmig de batalles eternes segueix alternant la rosa de foc amb l'entrompada al Passeig del Born.
Pel que fa a la condició autobiogràfica dels fets narrats; tot té una base real. Trobareu escenes canviades de lloc, temps o adjudicades a un protagonista diferent; com a guia d'ús, assenyalarem que com més inversemblant sigui una situació, més s'ajusta aquesta a la realitat. La narració no és en primera persona, però tampoc omniscient, el narrador sap més coses que nosaltres, tanmateix no totes. S'apropa i s'allunya de l'escena segons li convé.
PsiBorn pot resultar una dona terriblement intimidant en el tracte consuetudinari, però, en canvi, dona molta confiança al llit. Es mulla copiosament i encadena sorollosos orgasmes vaginals amb relativa facilitat. Li agrada que es vegi la roba interior cara, amb transparències. La brusa, sempre per fora del pantaló negre, prou curta com perquè puguem admirar-li el cul, considerat de manera unànime com el seu punt fort. Els talons de les sabates, alts, una necessitat ineludible perquè cal estilitzar una figura que, tot i resultar atractiva, té tendència a arrodonir-se en excés.
Psiborn és la protagonista d'aquesta sèrie d'aventures, no sempre ben recolzada pel seu recepcionista, en Sensat.

Show book

Magret i els anarquistes

Francesc Puigpelat

Barcelona, finals de 1936, hivern. El comissari de la policia judicial del Quai des Orfèvres Jules Magret (que no Maigret, encara que s'hi acosta molt), fumador empedreït de pipa i amb el seu peculiar bombí, arriba a Barcelona amb un objectiu ben clar: capturar l'anarquista Llibert Tarrés, un estafador especialista en falsificació de signatures i documents acusat d'homicidi. Sota aquest pretext, les intencions del policia són encara més enrevessades: enxampar el Genovès, l'autèntica obsessió de Magret, un dels criminals més buscats, indescriptibles i fugissers d'Europa, una mena de fantasma capaç de travessar les fronteres i canviar la seva identitat.
Allà —amb l'ajut d'altres policies— s'hi trobarà de tot: un país en guerra, feixistes contra republicans, republicans socialistes contra anarquistes, partits d'esquerra i sindicats patrullant els carrers, la sòrdida vida nocturna dels baixos fons, desgràcies familiars i encara més cadàvers en un territori on hi regna el caos. Un embolic de primera que el durà també fins a les denses boires hivernals i gebradores de Lleida i les Borges Blanques, on Magret trobarà una veritat inesperada en una atmosfera feixuga i tibant que no es descarrega fins al final, com una tempesta.

Show book

La plantilla

Olga Ravn

La nau Sis Mil fa mesos que orbita al voltant del planeta Nova Descoberta. La tripulació està formada per humans i humanoides, els nascuts i els creats. Arran de l’exploració d’una vall, introdueixen a l’aparell uns objectes estranys que desencadenen una sèrie d’efectes imprevistos. 
Els humans sucumbeixen a un sentiment de pèrdua i nostàlgia per la Terra, i els humanoides comencen a angoixar-se per la seva naturalesa. Els uns i els altres es fan preguntes sobre la missió, sobre l’ordre establert i sobre si mateixos, ﬁns que són convocats a una comissió. És així com s’estructura la novel·la: una successió de declaracions al voltant dels esdeveniments que els han alterat ﬁns a uns extrems insospitats. Al ﬁnal, tant la plantilla com els membres de la comissió es veuen abocats a prendre decisions dràstiques. 
Amb ecos de Solaris, aquesta novel·la, com la del mestre Stanisław Lem, va més enllà de la ciència-ﬁcció. És una reﬂexió sobre el sistema de treball, l’explotació laboral, el control, les relacions socials i els rols sexuals. Però és sobretot una indagació en el que ens fa emocionalment i ontològicament humans. 
Olga Ravn ha escrit una paràbola ambientada en un futur llunyà i un planeta remot que aborda temes que ens són molt propers.

Show book