Reinici

Laura Geli Julbe

Summary

En aquesta sèrie de breus relats, escrits amb l'espontaneïtat de qui relata la seva pròpia experiència, Laura Geli comparteix el procés viscut des que li anunciessin que el seu fetge estava condemnat, i amb això la seva vida, fins a trobar un raig d'esperança en el trasplantament d'aquest òrgan vital. El llarg i difícil camí a l'espera d'un donant que no arriba i que va devorant les seves esperances i il·lusions.
Són textos d'agraïment, que reflecteixen temor i dolor, amor i tendresa, textos que emanen humanitat i que ens desperten a un món l'existència del qual no hauríem d'oblidar.

Com a Coordinadora de Donació de l'Hospital Josep Trueta de Girona, estic en una de les àrees més sensibles de la medicina. En el moment més difícil de les seves vides, parlo amb els familiars que acaben de perdre un ser estimat per a preguntar-los: Han pensat en la donació d'òrgans? Aquesta tragèdia permet a moltes persones il·luminar l'horitzó fosc del seu futur amb la llum de l'esperança, com Laura Geli suggereix en aquest llibre. Intentem transformar el dolor en un acte d'ajuda i solidaritat envers uns altres.
Dra. Núria Masnou

Va ser en llegir la Laura Geli que vaig entendre per primer cop el valor de la donació d'òrgans i allò que el procés de trasplantaments remou al cos i a l'ànima. Aquesta capacitat de sacsejar el cor i alhora posar llum al nostre enteniment, precisament aquesta i no cap altra hauria de ser sempre la funció de la literatura.
Muriel Villanueva. Escriptora

Un llibre necessari tant a nivell personal, com a humà, mèdic i social. Acosta itransmet els sentiments i les emocions, a vegades contradictòries, que s'amaguen darrere de la cicatriu d'un trasplantament.
Josep M Martínez. President ATHC

Els relats de Reinici ens regalen l'essència de l'autora. La seva experiència íntima és la nostra, el seu patiment se'ns encomana amb una naturalitat fascinant i commovedora. Les narracions s'enllacen en una sola peça per explicar-nos —amb un ordre cronològic estricte— les seves vivències reals amb un estil propi, inclassificable, amable, honest, sense filigranes gratuïtes. Una lectura que no deixarà indiferent a ningú. No en tinc cap dubte.
Elisabet Juncà. Filòloga i poeta

Available since: 05/17/2019.

Other books that might interest you

Joan Miró El nen que parlava amb...

Josep Massot

Raymond Queneau assegurava que de tots els artistas contemporanis, Miró "passa per ser el més secret". El seu marxant francès, Pierre Loeb, no dubtava a afirmar que "era l'home més misteriós, el més impenetrable que he conegut a la vida", i Joan Prats, amic d'infància de l'artista, deia: "ho sé tot d'ell i no en sé res". Miró és l'únic gran artista que va revolucionar l'art del segle xx que no disposava d'una biografia exhaustiva. Hi ha molts llibres que estudien des del punt de vista acadèmic la seva obra, però calia una recerca que tractés de revelar l'enigma Miró, basada en la consulta d'arxius i testimonis inèdits. Joan Miró. El nen que parlava amb els arbres desmenteix clixés i revela la titànica lluita de superació personal d'un home que va haver d'enfrontar-se als seus dimonis interiors, als seus pares i al seu entorn; ressitua Miró al centre de la vibrant família avantguardista i segueix el fil de les seves relacions amb Picasso, Picabia, Tzara, Breton, Bataille, Leiris, Duchamp, Kandinski, els expressionistes abstractes nord-americans o la filosofia zen, fins a convertir-se en un artista total que va abastar poesia, música, arquitectura, escultura, performance, dansa i teatre. El llibre incideix en les seves fins avui desconegudes relacions sentimentals, reconstrueix per què va marxar d'Espanya durant la Guerra Civil i com s'ho va fer per sobreviure durant els anys més durs del franquisme. La biografia se centra en els anys 1893-1947, data del seu primer viatge als Estats Units, i es completa amb un llarg epíleg dels fets més destacats fins a la seva mort el 1983

Show book

Cap de nosaltres tornarà -...

Charlotte Delbo

Si no fos immensa, l'obra de Delbo no tindria el poder de vèncer el rebuig que causa la sola paraula Auschwitz. Ningú desitja anar al cor de l'infern, ni tan sols remuntant les paraules d'un llibre. Cal una poesia molt exacta per transmetre, barrejada amb la imatge més clara de la brutalitat, la calidesa de la mà que t'aguanta. Perquè aquest Auschwitz no té res a veure amb la zona grisa: aquí és l'experiència de la solidaritat que parla, la solidaritat entre dones que fins i tot allà, a Auschwitz i Birkenau i Ravensbrück, tenen cura les unes de les altres. Amb una tendresa tan difícil de concebre com el deliri de violència contra què lluiten. La veu que sents de principi a fi és d'una presència tan viva que t'hi abraces per travessar la plana de la mort fins al final. I quan la veu t'abandona perquè heu sortit, et queda la sensació que allà dins hi has deixat una cosa importantíssima.
Cap de nosaltres tornarà, seguit d'Un coneixement inútil, completen el tríptic Auschwitz i després que Club Editor va encetar amb el volum La mesura dels nostres dies.

Show book

Si la memòria no ens falla - Una...

Quim Monzó, Sergi Pàmies

Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n'han fet desenes d'edicions. Han col·laborat amb molt d'èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d'actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fruit de l'amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions. En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l'articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.
Sergi Pàmies: "Jo tinc la sensació que una de les característiques d'ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Jo vaig a rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades". Quim Monzó: "Com deia Groucho Marx ¿per què m'hauria de preocupar jo per la posteritat si la posteritat no ha fet mai res per mi?".

Show book

Una família

Toni Sala

Amb aquest llibre, Toni Sala fa un exercici nou. Per primera vegada abandona els terrenys de la ficció, la crònica o l'assaig i enfila els camins de la memòria per explicar-nos com era la seva família, propietària d'un hotel i d'una hípica al Sant Feliu de Guíxols i la Platja d'Aro de l'últim terç del segle XX.

A través del retrat de la seva família ens proposa el retrat precís de tota una època en un ambient determinat (la vida de la gent dedicada al turisme en una població de la costa als anysn 70, 80 i 90), un món peculiar i ple de personatges poc convencionals. A l'hora de presentar-los, Toni Sala ens ensenya també els aspectes essencials de la seva infantesa i la seva adolescència, amb les experiències i les descobertes que hi van associades. 

Una família és un retrat familiar i una crònica de la pròpia adolescència, però el valor del llibre no s'acaba en el que és purament documental: també hi ha molta capacitat de compendre com funcionen les persones i com estan fetes les relacions familiars i de parella, i molta introspecció "marca de la casa".

Show book

Unsex me!

Jaume Ferrer

"De vegades sembla com si tinguéssim els ulls tancats amb parpelles de pedra que haguessin perdut tot moviment voluntari i involuntari d'obrir-se en algun moment. A vosaltres us desitjo aquesta vergonya: la monstruositat d'unes parpelles de pedra immòbils, però sempre obertes."

El primer dia d'escola els companys de classe decideixen que en Jacob és una nena i que és intocable. L'home que al cap dels anys estima el seu cos els odia amb tot l'odi que el Jacob no els ha tingut. Però l'amor se'l menja de viu en viu.

Aquest llibre és una venjança i una declaració d'amor. ¿Com ser dues coses contràries alhora? Unsex me! tracta d'això. I ens posa, als que llegim, en un lloc on fer trampa és impossible. ¿Quants lectors voldran quedar-s'hi fins al final? Els que ho acceptin en sortiran fecundats per la seva veritat, per la seva bellesa.

Show book

Escafarlata d'Empordà - Paria...

Adrià Pujol

Aquest llibre és el miratge d'unes memòries, el retrat d'una generació nascuda amb l'anomenada democràcia, i també a l'empara d'un món que mirava endavant amb la promesa d'un futur tan esperançador com probablement utòpic. Escrites amb intel·ligència, ironia, valentia i tendresa, aquestes pàgines enllacen a la perfecció tradició i modernitat, i traspuen a voltes ressentiment, a voltes nostàlgia per un país mitificat i per aquella part del riu on "ja no nedarà mai més".
Adrià Pujol ens convida a trepitjar l'Empordà, conscient que és matèria molt suada, trillada, enaltida i batuda. Per això ho fa fugint de convencionalismes, de tòpics i amb la sinceritat de qui escriu sobre un món que estima i que per això mateix no simplifica. Serveix el joc des de les dues bandes de la barrera, perquè al capdavall és un empordanès de Barcelona o un barceloní de l'Empordà, en qualsevol cas "un neuròtic del seu passat".
Amatent als tòtems que l'han precedit, però ignorant-los el punt just, l'autor ens descriu paisatges, esdeveniments i persones amb una llengua vivaç, rica, potent, i sovint al llindar del joc de paraules. "L'endemà de morir-se'm la mare, de nit me'n vaig anar de festa, pel poble, flanquejat pels amics de sempre que, en aquest cas, se'ns veia realment desorientats, perquè érem joves...".

Show book