Other books that might interest you

• 

  La mirada del cocodril

  Juli Alandes

  • 0
  • 0
  • 0

  Miquel O' Malley, passat de voltes de gairebé tot, és acaronat pels antidisturbis durant la primavera valenciana, com un innocent vianant més, com un pulcre i perillós estudiant. Retirat del cos oficial, sense ofici ni benefici, es veurà involucrat en una conspiració de policies i serveis secrets que s'esdevé a València però té ramificacions, i arrels, en les primaveres africanes. O'Malley s'enfrontarà a les poderoses forces de la reacció, ben assentades al govern, i coneixerà, potser més tard, potser alhora que el lector, la fabulosa història del Cocodril, un assassí a sou nascut a la frontera entre Moçambic i Sud-Àfrica, entre guerres de descolonització, elefants i apartheid.  El Cocodril, un tirador excepcional i solitari, de qui ningú no coneix el rostre castigat per la paràlisi, un rèptil mortífer, perdut a les ribes de la Mediterrània, que no troba el seu lloc al món.

  Show book

• 

  Estremida memòria

  Jesús Moncada

  • 0
  • 0
  • 0

  La clau per entrar a les cases de Mequinensa és un fet de sang ocorregut el 25 d'agost de 1877, en temps de pau després de quaranta anys de carlinades. ¿Per què caram es matava la gent si no era per Carles de Borbó o Isabel d'Espanya?
  
  L'escriptor, instal·lat a una taula de 1995, assumeix les funcions d'un investigador i grata, exhuma, analitza amb un plec de papers i el cabal de la seva imaginació, més generosa que l'Ebre. És una gran partida de Cluedo que ens proposa, amb un personatge diferent a cada capítol i un entramat que els lectors tenim la missió de recompondre. El joc és sumptuós, entre detectivesc i arqueològic. Un cop desenterrats, els fragments cobren vida, color, moviment; i aquí apareix el braç carnós de l'Amàlia, allà el llit de la paralítica Marta, i la mula de l'escrivà que ve a fer justícia i ja arriba al revolt del camí on es va cometre l'assassinat.
  
  A mesura que la novel·la avança, són totes les dones de Mequinensa que veus sortir del fosc avenc del temps, amb els ulls brillants d'angúnia pels seus homes ajusticiats. La resurrecció dels morts és un miracle que saben obrar les grans novel·les, per descregut que en sigui l'autor. En lloc de fe, poseu-hi una tendresa i una curiositat inextingibles pels humans que van viure al lloc on has vingut al món, i un art com només el produeixen els artistes més remarcables.

  Show book

• 

  La senyora del dimarts

  Massimo Carlotto

  • 0
  • 2
  • 0

  La senyora del dimarts, de l'escriptor italià Massimo Carlotto, narra la història de Bonamente Fanzago, àlies Zagor, un actor pornogràfic de gran èxit no només a la gran pantalla sinó també a la vida real. Tant és així que exerceix de gigoló a estones lliures.
  Tot va bé fins que té un ictus que posa fi a la seva carrera d'èxits. Obligat a canviar de vida i a abandonar les trobades sexuals, decideix mantenir-ne una, l'anomenada "senyora del dimarts", una clienta fidel que aquell dia de la setmana, de tres a quatre de la tarda, li paga per sexe en una pensió de mala mort. És una dona maniàtica i enigmàtica de la qual no se sap gairebé res. Però qui deu ser aquesta persona que fa que el protagonista perdi el cap? Saber-ho potser suposarà el trencament d'una relació perfecta i que tots els personatges de la novel·la en surtin malparats. Però ja se sap: "Els morts només són morts, no s'enduen res perquè no van enlloc, la merda queda per als vius".
  Massimo Carlotto ens ofereix la tercera part de l'anomenada "trilogia de la crisi" —després d'altres títols com Niente, più niente al mondo o Il mondo non mi deve nulla—, un nou retrat lúcid i crític del món actual, ara amb temes com el sexe i l'homosexualitat, l'espectacle mediàtic, el periodisme d'investigació i, és clar, el concepte d'(in)justícia tan habitual a la seva narrativa. Una denúncia —un cop més— que ens demostra que la vida sempre —o gairebé sempre— és una enganyifa considerable.

  Show book

• 

  Aire brut

  Lluis Bosch

  • 0
  • 0
  • 0

  Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple dideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l'estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral. En aquest escenari, li cau a les mans lencàrrec de resoldre un cas que la policia republicana va deixar obert. Es tracta de l'assassinat d'un ciutadà alemany que està envoltat de misteri i d'enigmes. Per resoldre-ho li caldrà anar a buscar linspector republicà que va iniciar la investigació, tancat en un camp de presos. Tots dos sendinsen en un món de cabarets, tavernes i personatges foscos que sobreviuen com poden enmig del desastre. A poc a poc, el cas esdevé tèrbol, diabòlic i perillós, i els submergirà en un horror antic i poc corrent difícil de desxifrar.

  Show book

• 

  Creuer d'estiu

  Truman Capote

  • 0
  • 1
  • 0

  Grady McNeil té disset anys, i ha convençut els seus pares que la deixin sola al seu àtic de Central Park mentre ells se’n van de creuer. Ningú s’explica per què la noia prefereix passar l’estiu a Nova York i no a Europa. Però Grady té un secret: està enamorada. Un amor difícil, perquè ella pertany a l’alta societat i ell, Clyde Manzer, vigilant de garatge, és jueu, veterà de la Segona Guerra Mundial i de classe baixa. A mesura que l’estiu avança, l’afer es va tornant més seriós, més fosc, més ambigu… 
  El 1966, gràcies a l’èxit d’A sang freda, Truman Capote va poder abandonar el seu apartament de Brooklyn, on va deixar enrere una pila de papers manuscrits, que va rescatar el porter de la finca. L’any 2004 van ser subhastats i va ser així com es va recuperar el text de Creuer d’estiu, una novel·la que Capote havia començat el 1943 i en la qual va treballar durant ben bé una dècada fins que la va acabar descartant. 
  «Un conte de fades de Nova York, que en les darreres pàgines es metamorfoseja en tragèdia. El ritme de la prosa és perfecte» (Adam Mars-Jones, The Observer); «Grady és una clara precursora de Holly Golightly. El sol fet de descobrir una obra inèdita de Capote és fascinant, però la novel·la se sosté pels seus mèrits, que són considerables» (Peter Parker, The Sunday Times); «Un intent febril i bell de capturar l’ardor i la passió d’un amor d’estiu, i del mateix acte d’escriure» (Stephen Abell, Times Literary Supplement).

  Show book

• 

  Justícia quasi poètica

  Jordi Cervera

  • 0
  • 1
  • 0

  Un bosc, un parc i un jutjat. Què poden tenir en comú aquests tres escenaris? Doncs més del que us penseu, sobretot si, a més, fem una ullada als protagonistes que s'hi mouen. Perquè costa d'imaginar les coses que poden arribar a unir un filòsof mediàtic, una jutgessa respectada, una jove sense futur i un petit delinqüent superb i pagat d'ell mateix. La resta és l'angoixa, la tensió, els ulls nerviosos i les mans que passen pàgines, impacients...
  Perquè no oblideu que la justícia sovint és molt més fosca que la injustícia i, com tot a la vida, té múltiples cares. Així, doncs, sou a punt d'endinsar-vos en una història carregada de situacions tèrboles, d'enganys, de personatges sospitosos, d'encontres inesperats, de passions extremes..., sou a punt de comprovar com cada pas que s'hi dona condueix directament a l'abisme de l'ambigüitat, a l'extrem dels sentiments, al terratrèmol de les accions.
  Quan acabeu, podreu tornar a mirar la justícia amb els mateixos ulls?

  Show book