Other books that might interest you

• 

  Crònica lingüística d'una...

  M. Josep Cuenca Ordinyana

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquesta és una «crònica lingüística i discursiva» de com es va conceptualitzar i presentar la pandèmia de la COVID-19 en el període que va des dels inicis, al febrer de 2020, fins al juny de 2021. Basant-se en conceptes de la retòrica i l'anàlisi del discurs –com la metàfora, el símil o la multimodalitat–, i de la terminologia –com els neologismes o la creativitat lèxica– reflexiona, en un to divulgatiu però rigorós des d'un punt de vista teòric, sobre la relació entre llenguatge i pandèmia. L'obra desgrana els episodis més destacats d'aquell període explicats gairebé en directe a partir de notícies i altres testimonis procedents dels mitjans de comunicació.

  Show book

• 

  Dotzena de frare

  Joaquim Carbó

  • 0
  • 0
  • 0

  A Dotzena de frare Joaquim Carbó recull tretze contes inèdits, que ens traslladen situacions, unes més insòlites i altres més costumistes, "baixes de sostre", on el seu idiosincràtic realisme es deixa embastar per moments d'imaginació instintiva. Escrits abans de la pandèmia, aquesta mostra d'entreteniment entenimentat pròpia de Carbó funciona com una radiografia còmica de les vides quotidianes lligades a un llenguatge ric en col·loquialismes. Carbó, el conta-contes per a tots els públics, obre les portes de la seva prolífica inventiva per encomanar el seu entusiasme i les seves ganes d'explicar històries.

  Show book

• 

  Primera sang

  Amélie Nothomb

  • 1
  • 0
  • 0

  A la primera pàgina d’aquest llibre hi trobem un home davant d’un escamot d’afusellament. Som al Congo, el 1964. Aquest home, segrestat pels rebels juntament amb mil cinc-cents occidentals més, és el jove cònsol belga a Stanleyville. Es diu Patrick Nothomb i és el futur pare de l’escriptora. 
  A partir d’aquesta situació extrema, Amélie Nothomb reconstrueix la vida del seu pare fins a aquest moment. I ho fa donant-li veu. De manera que és el mateix Patrick qui narra les seves peripècies. I així coneixerem el seu pare militar, mort en unes maniobres quan ell era molt petit; la mare distant que l’envia a viure amb els padrins; l’avi poeta i tirànic desconnectat del món; la família aristocràtica, decadent i arruïnada que tenia un castell; la fam i les penúries de la Segona Guerra Mundial.  
  Coneixerem també les seves lectures de Rimbaud i les cartes d’amor que escrivia per a un amic i que responia la germana de la destinatària; la història dels dos veritables artífexs de les cartes, que es van acabar casant…  
  A Primera sang, trentena novel·la de Nothomb, guanyadora del Premi Renaudot 2021, l’autora ret homenatge al pare i alhora reconstrueix els seus orígens, la història de la seva família fins al seu naixement. El resultat és un llibre vivaç i intens, de vegades dramàtic i de vegades divertit. Com la vida mateixa.

  Show book

• 

  L'ofici de lector

  Joan Garí Clofent

  • 0
  • 0
  • 0

  Diu Joan Garí al pròleg d'aquest llibre que «llegir és l'ofici previ, bàsic i insubstituïble de tot autèntic escriptor. Que ningú em confonga amb un "crític literari", només sóc un escriptor que escriu dels llibres que ha llegit... sóc un escriptor que preferiria ser només un lector». Per això ell fa molts anys que té un bloc anomenat 'Ofici de lector', on penja els comentaris sobre novetats de literatura catalana o o -més sovint- internacional que publica habitualment al setmanari 'El Temps' o al diari 'Ara'. Garí ofereix en aquest volum una selecció d'indagacions llibresques aparegudes en els últims deu anys -pulcrament editades per la professora Anna Esteve. Es tracta de petites càpsules de literatura universal, excursions amb un estil meticulosament treballat, que busquen prolongar el plaer d'haver llegit amb un segon delit: el d'haver escrit.

  Show book

• 

  Idees i paraules - Una filosofia...

  Tobies Grimaltos Mascarós

  • 0
  • 0
  • 0

  Per què anem als cementeris? Queden encara llibreters? Per què se'ns vol classificar sempre com a membres d'un grup? Per què se'ns neguen drets culturals bàsics? Qüestions com aquestes i d'altres més abstractes, com ara per què ens fa por pensar o per què ja no som capaços de posar noms a les coses noves i ens limitem a emprar descripcions (telèfon mòbil) o sigles i prou (USB, GPS), constitueixen per a l'autor esperons per posar-se a escriure, en aquest cas en forma de textos breus, incisius, irònics. Uns textos que volen ser alhora entretinguts i entenedors i donar motiu per a la reflexió, intents de mostrar el caràcter de la nostra època. Des de la pròpia experiència, aquestes «càpsules de pensament» aborden situacions i personatges que el lector pot reconèixer fàcilment. Un assaig que vol il·luminar aspectes no sempre suficientment considerats i, per això, sovint sorprenents.

  Show book

• 

  Jacques Rancière: L'assaig de la...

  Xavier Bassas

  • 0
  • 0
  • 0

  Explicar el pensament polític de Jacques Rancière és un acte contradictori. Explicar és, de fet, una acció que sotmet una intel·ligència al camí de coneixement que una altra intel·ligència imposa. Explicar és, doncs, un acció que crea desigualtat, dues intel·ligències, dos tipus d'homes: els que saben i els que no saben. I el pensament de Rancière rebutja l'explicació, precisament, perquè està fonamentat en una igualtat radical. Com "explicar" aquí, doncs, el pensament de Jacques Rancière?
  Diguem que hi ha d'altres formes d'aprendre que no passen per l'explicació, com també hi ha d'altres maneres de pensar la política que no són, com es practica avui en dia, la gestió de poder, recursos i interessos per part d'uns experts o professionals.
  En el pensament de Rancière, la política és efectivament una pràctica d'igualtat, escenes i moments en què qualsevol té la capacitat d'emancipar-se, és a dir, de desfer la naturalitat d'un consens jerarquitzat. Portant a l'extrem aquesta igualtat, tota jerarquia resulta llavors contingent, la política no té fonament i, així, la democràcia esdevé anàrquica.

  Show book