Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Foc verd

  Jordi de Manuel

  • 0
  • 0
  • 0

  Tornen les aventures de Marc Sergiot, el solitari inspector de Barcelona. A ple estiu, i després de rebre un tret en un atracament a la ciutat comtal, l'inspector no pot més. Decideix doncs acceptar la invitació del seu col·lega per anar a un poblet gallec a passar les vacances. El tranquil i relaxant viatge per terres galleges es transforma en un nou cas quan apareix un cadàver carbonitzat en un incendi. L'inspector descobrirà que aquesta mort, aparentment inconnexa, té en realitat relació amb un ofegament, anys enrere.

  Zum Buch

• 

  Victus (edició actualitzada en...

  Albert Sánchez Piñol

  • 0
  • 0
  • 0

  «Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic.» Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar. Victus és un prodigi d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils. Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles. Però, per sobre de tot, Victus és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s'han devorat les grans obres, com ho demostra que se n'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès, l'italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès. Ressenyes:«Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.»Joan B. Culla, professor d'Història Contemporània «No s'assembla a cap escriptor. Extraordinària.»Pere Gimferrer «Un antídot contra el verí de la manipulació.»Sergi Pàmies

  Zum Buch

• 

  El mar terra endins

  Nariné Abgarian

  • 0
  • 1
  • 0

  «Malgrat que la situació era força compromesa, el difunt semblava ben serè, fins i tot feliç. La viuda i les dones que ell havia estimat s'havien assegut al voltant del taüt, assaborien vi casolà i, esperonades bé per l'alcohol, bé per l'aspecte desemparat d'en Simon, es van anar sincerant en honor a la vida».
  
  
  L'Elisa, la Sussanna, la Sofia i la Sílvia Viudeta observen, mastegant records d'amor i amargor, com en Simon reposa tan ben plantat com sempre al taüt que li ha preparat la família. Va vestit amb un trajo de llana i una camisa blanca immaculada, afaitat amb cura i clenxinat a la perfecció... Però té les orelles ridículament morades, i això és una burla per a elles, que no volen que l'última imatge que els quedi del mort sigui aquesta. Aquestes dones s'han guanyat a pols un record millor. Totes quatre tenen històries captivadores, carregades de sotracs però també de plaers menuts, i escoltant-les ens transportarem al pinyol d'un món fabulós. Som a Berd, una vila del nord-est d'Armènia, ben a prop de la frontera, i de sobte ens sorprèn una olor de mar; però com pot ser, si el mar ens queda tan lluny? D'on ve tot aquest mar terra endins? Potser és, simplement, el poder de les històries ben contades.

  Zum Buch

• 

  Vetlles en un veïnat de Dikanka

  Nicolai Gogol

  • 0
  • 0
  • 0

  Al mas de l'abellaire Pankó el Roig, a la Ucraïna rural de mitjans del segle xix, cada nit es reuneixen personatges d'allò més pintorescs per compartir històries meravelloses que els han ocorregut a ells o als seus avantpassats. Són narracions explicades a la vora del foc, en què els protagonistes (cosacs, pagesos, religiosos o comerciants) se les han d'heure amb bruixes, dimonis, fades, esperits malignes i tota mena de personatges fantàstics. És un món boirós, on els fets i les llegendes encara són una sola cosa.
  Vetlles en un veïnat de Dikanka és l'obra amb què Nikolai Gógol va revolucionar la literatura russa. Hi barreja els records de la seva infància amb traces d'un vivíssim folklore ucraïnès per confegir una colla de relats que transiten entre la màgia i el realisme social, però narrats amb molt sentit de l'humor. L'exaltació mística de la naturalesa i la fascinació pels mites populars contrasta amb els petits drames humans que s'hi desenvolupen, cosa que permet a Gógol tocar el moll de l'os de la psicologia humana.

  Zum Buch

• 

  Lucy

  Jamaica Kincaid

  • 0
  • 1
  • 0

  La Lucy, una adolescent caribenya, arriba als Estats Units per treballar d'au-pair a casa d'una família de classe mitjana. Tot és nou per a ella: el clima, les relacions humanes, l'entorn. En Lewis, la Mariah i les seves quatre filles són una família gairebé perfecta: guapos, rics i aparentment feliços. Tot i així, la Lucy començarà a trobar esquerdes en la seva impecable façana.
  Amb una mirada aguda i penetrant, amb una barreja d'ira i compassió, la Lucy revisarà les suposicions i veritats del seu nou entorn, i les compararà amb la realitat del seu país d'origen. 
  En el procés de convertir-se en una dona adulta, la Lucy reflexionarà sobre la cruesa del seu passat i la turmentosa relació amb la seva mare, i amb una combinació perfecta de sensibilitat i racionalitat ens anirà descobrint que no està disposada a enganyar-se sobre la nova realitat que l'envolta.
  Jamaica Kincaid ha creat un personatge sorprenent, posseït d'una clarividència i d'una integritat ferotges: una heroïna captivadora.

  Zum Buch

• 

  El Ciclop

  Jordi Cussà

  • 0
  • 0
  • 0

  «Quan li pujava la febrada, afirmava sense immutar-se que el temps no té passat, present i futur, sinó una sola tela sempre estesa en un sol sentit. I que ell ja havia viscut totes les vides que hi ha a la tela, incloses les del futur».
  
  El cas de Guillem Ponç, àlies el Ciclop, fill bastard de Guillem de Berguedà i d'una tal Jussiana, no accepta terme mig: o és un foll o és un geni. Té aspecte de monstre, i diu que ha viscut totes les vides d'aquesta novel·la aparentment infinita. Que participem d'una vida única; que som una espècie d'intel·ligència col·lectiva. Si ens hi fixem, doncs, ens adonarem que també nosaltres hem viscut les peripècies que es narren aquí. Les múltiples
  encarnacions del Ciclop ens fan viatjar per racons ignots del mar Mediterrani i desert enllà, ens fan beure d'una enorme riquesa de cultures i ens sorprenen amb aventures que podrien sortir de "Les mil i una nits". Amb aquesta novel·la, en la qual va treballar anys i panys fins a veure publicada, Jordi Cussà es refermava en el seu projecte de més envergadura i exigència creativa: la Trilogia de la Civilització.

  Zum Buch