Other books that might interest you

• 

  Jacques Derrida: Democràcia i...

  Laura Llevadot

  • 0
  • 0
  • 0

  El pensament polític de Jacques Derrida (1930-2004) s'articula a partir de la noció d'aporia. La seva crítica a la sobirania, a l'estat nació, a la violència fundadora de tota llei, a la comunitat excloent, al logo(falo)centrisme, a la representació... no deriva en un anarquisme ingenu sinó més aviat en una exigència ètico-política. Es tracta de, malgrat viure en els estats que tenim, malgrat no haver superat la democràcia representativa, romandre oberts a l'heterogeneïtat, a tot allò que l'estat i la seva construcció jurídica exclouen.
  Si alguna cosa defineix la democràcia, per Derrida, és el fet de ser l'únic sistema obert, l'únic capaç de permetre el dret a l'alteritat. És aquesta exigència de justícia la que desborda tot dret i tota estructura estatal. La relació entre democràcia i sobirania esdevé doncs aporètica, no té sortida ni resolució, però per a tot estat constituït, per a tot sistema polític que pretén tancar-se en si mateix i legitimar-se a partir d'un principi fundador, la democràcia serà allò tan difícil de realitzar com d'exorcitzar. La resta no és sinó totalitarisme.
  Amb pròleg del filòsof Joan-Carles Mèlich.

  Show book

• 

  Esperit d'associació -...

  Francesc-Andreu Martínez Gallego

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest volum indaga, exhuma i analitza un món de relacions associatives, parcialment conegudes, majoritàriament ignorades, despatxades, si és el cas, amb etiquetes que qualifiquen però a penes ens diuen res sobre la matèria d'estudi: les experiències de nombrosos valencians en l'àmbit del comunitarisme cooperatiu. l'estudi, ben documentat i millor resolt, descobreix una realitat que romania oculta i ens explica com ha anat creixent la societat, tot fent indagacions en les fronteres del comunitarisme i els beneficis que es dedueixen de les pràctiques solidàries.

  Show book

• 

  El naixement d'una colònia -...

  Josep Torró

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre, Premi Ferran Soldevila (1997) en la seua versió original, situa la conquesta i la creació del regne de València en el context de l'expansió -predadora i migratòria- del sistema feudal europeu i de la lògica que l'animava, alhora que descriu la resistència del camperolat andalusí i la integració dels supervivents en el nou ordre colonial. L'anàlisi del domini catalanoaragonès a la frontera valenciana del segle XIII mostra, així, l'inici dels trets decisius del colonialisme europeu modern. Ara, s'edita la segona edició. On ne peut que conseiller la lecture de cet ouvrage intelligent qui n'hésite pas à remettre en question bien des idees reçues. II a force d'une demonstration: dans un projet coherent, il articule magistralement les différents acteurs, les divers phénomènes et les diversités régionales en un tout astucieux et séduisant. Pascal Burési, Bulletin Critique des Annales Islamologiques (2001). Allò que Torró mostra al seu llibre és el fet que les «plantilles» que alguns historiadors anteriors havien utilitzat com a marcs analítics han demostrat ser febles o incompletes, si no errònies... Torró dirigeix la nostra atenció vers una visió nova i més realista de la societat feudal del regne de València medieval. Thomas F. Glick, Afers (2000). Un llibre intel·ligent i ambiciós, que proposa hipòtesis sòlides i suggeridores a partir de les quals és possible repensar en nous termes, des de l'Edat Mitjana, el procés d'expansió occidental... L'obra mereix de ser llegida. I hauria de servir de punt de partida per a un debat certament fecund. Pierre Guichard, L'Espill (1999). How thoroughly and how rapidly James's own experiment in building a society was blown off course needs the closer scrutiny which Torró gives it... This clear and concise account makes a good case for seeing the later years of the Conqueror's reign as the decisive starting-point of Valencian identity. Peter Rycraft, Euglish Historical Review (2004). L'obra de Torró destaca per la seva originalitat de plantejaments i metodologia... Es tracta de reinterpretar un dels problemes més importants de les ciències socials... i no pas crear un higiènic passat on les seqüències cronològiques entre ètnies, llengües i religions ho expliquen tot. Ricard Soto, Recerques (2001).

  Show book

• 

  Per una educació republicana -...

  Greogorio Luri

  • 1
  • 1
  • 0

  Els alumnes catalans obtenen uns resultats que es troben molt per de sota del que el país pot legítimament aspirar. Però, si avaluessin el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posició del món. Les nostres escoles s'avaluen més d'acord amb la noblesa dels seus propòsits que amb la realitat dels seus resultats. Això posa de manifest una gran confusió moral que no és, en absolut, aliena als resultats.
   
  Una de les manifestacions d'aquesta confusió és l'oblit de la dimensió política i republicana de l'escola. Avui la nostra escola es mostra més preocupada per preservar la salut anímica del "jo" dels alumne que per formar ciutadans competents i sembla considerar més noble fomentar l'espontaneïtat (suposadament) innocent que l'emulació de la virtut. Cal, doncs, recuperar la dimensió política de la pedagogia, sense la qual l'escola es desvirtua a ella mateixa. No deixa de ser sorprenent que a Catalunya, és a dir, al si d'una societat que vol entendre's a ella mateixa com una nació, el valor de la transmissió sigui contínuament qüestionat. 

  Show book

• 

  Educar els fills cada dia és més...

  Lluís Folch Camarasa

  • 1
  • 2
  • 0

  Aquest llibre recull el pensament d'un pedagog, el Dr. Folch i Camarasa, amb una llarga experiència en els problemes que planteja el desenvolupament i creixement personal. Dos dels seus fills, continuadors de la tasca educativa del pare, han col·laborat en l'obra i hi han aportat l'experiència amarada d'humanitat que cal per afrontar l'angoixa dels altres i ajudar-los a resoldre-la.

  Show book

• 

  La penúltima bondat - Assaig...

  Josep Maria Esquirol

  • 1
  • 1
  • 0

  De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels "infinitius essencials" de l'ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s'articula a partir del concepte de "replec del sentir". L'estil singular de l'autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l'amistat, la revolució i l'agraïment. I anticipant-nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: "Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l'humà i l'inhumà―car només l'humà pot ser inhumà―, la proximitat i la indiferència. Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l'empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida".
  
  De l'autor de La resistència íntima Premio Nacional de Ensayo 2016
  Premi Ciutat de Barcelona d'assaig 2015
  
  "Esquirol reivindica el llenguatge quotidià i les paraules entenedores per fer pensament de fons".
  Carles Capdevila, Ara
  
  "Esquirol proposa la pausa, el parlar franc, la proximitat, la diferència, la reflexió, reinventar la mirada, tornar a pensar".
  Josep Massot, La Vanguardia

  Show book