Other books that might interest you

• 

  Moriria per tu i altres contes...

  F. Scott Fitzgerald

  • 0
  • 1
  • 0

  Nous relats inèdits de Fitzgerald: divuit textos tan còmics com foscos, d'accents inesperats, que resignifiquen i expandeixen l'obra del seu autor.  
  Empresaris atrapats en un psiquiàtric per error; guionistes reconvertits en rodamons per inspirar-se; soldats penjats dels polzes; seductors llegendaris per qui se suïciden les dones; però també hereves tan riques com maldestres a qui resulta impossible trobar un marit; joves amb problemes per culpa de la seva excessiva bellesa; adolescents que descobreixen la gran ciutat per primer cop; nois que coneixen noies i viceversa. Sobre aquests personatges i d’altres escrivia, entre 1920 i la seva mort el 1940, Francis Scott Fitzgerald als relats que es reuneixen aquí per primera vegada. 
  Són textos redescoberts, molts dels quals van ser descartats pels editors potser perquè afegien complexitat al Fitzgerald més rutilant, embarcat aquí en l’exploració de nous tons i temes. Contes que abracen la sàtira, l’humor físic i altres formes de la comicitat en un estil lleuger i espurnejant, amb rèpliques i contrarèpliques afuades, però que també burxen en la foscor de la bogeria, la guerra i el suïcidi; l’alcohol, la malaltia i el desamor. Relats, a la fi, molt estimats per l’autor, que no va voler modificar-los fins i tot a costa del seu bandejament injust. Ara són rescatats en aquest volum imprescindible anotat i presentat amb cura per Anne Margaret Daniel.

  Show book

• 

  Contes russos

  Francesc Serés

  • 0
  • 0
  • 0

  Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. 
  
  Per a mi, formen part d'una ficció sobre una ficció. Tot el que s'esdevé en els seus relats acaba configurant la història d'un territori i d'un país que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podria ser susceptible d'ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d'una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus. I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d'aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d'algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats.
  
  Premi Ciutat de Barcelona 2009
  Premi de la crítica 2009

  Show book

• 

  Dues cames i quatre potes - (9...

  Joaquim Ciutad-Viu

  • 0
  • 1
  • 0

  "Dues cames i quatre potes (9 situacions versemblants)" és un llibre de 9 narracions curtes on tot és imaginat però que ben bé podrien esdevenir reals, qui sap?
  Som els humans els animals de la terra que més ens compliquem la vida? O per contra, ¿som tan peculiars i rebuscats que hem sabut fer del viure quotidià tot un seguit d'accions, sentiments, odis, fòbies, creences, etc. que els animals, sobretot els quadrúpedes, no les necessiten per tal de viure?
  Ells (els animals quadrúpedes, en aquest cas) tenen una gran premissa que no és altra, i força important, que la pura i dura supervivència. Què necessitem més els humans?
  Aquest llibre no fa una comparativa directa entre humans i animals quadrúpedes, però si que deixa flotant entre tots els relats, aquestes menes de diferències.

  Show book

• 

  Tot té un final

  Eduard Bes Fuster

  • 0
  • 0
  • 0

  “Tot té un final” aplega un seguit de relats curts que l’autor ha anat creant d’acord a un procés narratiu que, de sobte, gira i proporciona un acabament absolutament sorprenent que no deixarà indiferent al lector. Ni en el fons, ni en la forma.
  
  Llegir-lo significa estar obert a emprendre una colla de petits viatges per espais i temps dispars, tot assolint, en arribar al final del trajecte, una meta tant o més sorprenent com el mateix viatge. De temàtica molt diversa, hi ha relats de només unes poques línies mentre que d’altres s’allarguen algunes pàgines. En tot cas són textos que es poden llegir en qualsevol moment de relaxació, desconnexió o tranquil·litat, empassant-se’n uns quants de cop o avançant d’un en un.
  
  En definitiva, us convido a llegir “Tot té un final” sencer, arribant a la darrera paraula de cada relat, al final de cada conte. No us decebrà.

  Show book

• 

  La casa Tellier i dues històries...

  Guy Maupassant

  • 0
  • 0
  • 0

  "Oh, spirit of Maupassant come to my aid!", escriu Henry James al seu diari. Maupassant té devots des d'Amèrica fins a Rússia. Joseph Conrad i Lev Tolstoi en prologuen les obres, Isaak Babel el tradueix. Tots, amb una barreja de fervor i desesperació, analitzen l'aparent senzillesa dels seus relats. "Els fets, sempre els fets, no hi ha res més que el preocupi", escriu Conrad. Tolstoi, en plena crisi mística, s'arrenca els cabells davant d'aquest artista sense credo ni déu que narra tan prodigiosament els humans. 
  
  L'obra de Maupassant va ser l'aliment dels gegants de la literatura moderna. ¿Per què no forma part avui del nostre imaginari? Potser pel mateix motiu que feia que Tolstoi s'arrenqués els cabells: no conté ni un bri d'ideologia. El que hi batega és la festa dels sentits, el tacte de les coses, la trepidació de la vida i, dins d'ella, la reïna del sentiment, que circula i fa que sigui plena.
  
  Dues de les nouvelles que oferim se centren en una figura particular: la prostituta, dispensada de sotmetre's als codis perquè atempta contra tots. Al recambró del volum, una escena domèstica desferma una rialla fonda i franca com el tro. Mia Tarradas s'ha posat al servei d'aquest fill de Flaubert per fer-li trobar les paraules en català. Un repte formidable, i una declaració d'amor

  Show book

• 

  Aliment

  Martí Sales

  • 0
  • 0
  • 0

  Explicar històries i menjar: els dos plaers més vells del món, a més de l'altre que compartim amb les bèsties. ¿O potser les bèsties també s'expliquen històries? Les vint-i-set que hi ha dins Aliment van plenes de preguntes. I Martí Sales no viu al Paradís, però com Eva queixala la poma per curiositat i per fam. I tampoc no és Xahrazad, però podria passar-se tres anys explicant històries a un califa pel pur plaer d'explicar-les. El seu llibre és l'abecedari d'un voluptuós i neix del buit que anticipa el desig —el que fa que salivem per una truita a la francesa.
  "Entre l'amor i la cuina, entre la lectura i les amistats detonants aterrava les troballes en entrades de diccionari de tota mena i llargada, i així es va anar fent Aliment, amb xup-xup i socarraet mentre casa nostra s'omplia de l'olor ancestral del pa enfornat. Si com deia Boeci el futur és un invent dels enamorats, també aquest diccionari."

  Show book