Other books that might interest you

• 

  Llanceu la creu

  Carme Manuel

  • 0
  • 0
  • 0

  A partir de la mort de la mare, la protagonista d'aquesta novel·la se sent obligada a enfrontar-se a si mateixa i a decidir sobre el futur que vol viure. Perplexa dins un món que ja no serà mai el mateix i un present ple d'infelicitat, s'obliga a emprendre un viatge anguniós cap al fons de l'ànima, amb l'evocació recurrent dels episodis i sensacions més colpidors de la infantesa: les abraçades cruels, les nines tristes, els gossos de l'horta, les lletres de l'alfabet, les coques de terra, la parla fosca de les tietes, la repressió constant, l'aigua bruta de les sèquies, l'alliberament dolorós dels vincles... Els records del passat perdut, amerats de vegades de dolçor i de vegades de sofriment traumàtic, però sempre embolcallats amb l'estima inqüestionable dels seus, seran imprescindibles perquè puga tornar a nàixer i refer-se en una nova vida. 

  Show book

• 

  Amb l'aigua al coll

  Daniel Arbós i Labairu

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la carregada d’humor i ironia per denúncia un dels mals de la nostra societat: la devoció per les medicines alternatives que, en alguns casos, semblen haver substituït la religió.
  Després d’anys sense veure’s, tres amics d’infància (el Dídac, el Toni i l’Aurembiaix) es retroben per visitar la masia que aquesta darrera ha convertit en un centre de teràpies alternatives. El Dídac, executiu agressiu a l’atur, decideix quedar-s’hi i ajudar-la. Allà descobreix que hi ha persones que defensen que beure un parell de gots d’aigua de mar al dia és molt sa, i convenç el Toni, biòleg marí, perquè els proporcioni aigua marina i s’uneixi al negoci.
  De l'autor de l'èxit Deu top-models i una boja que parla sola.

  Show book

• 

  Post Mortem

  Peter Terrin

  • 0
  • 0
  • 0

  El desconegut escriptor Emiel Steegman s'inventa una excusa per cancel·lar un sopar amb col·legues estonians, "a causa d'un problema familiar força greu". Una frase gastada i vaga però que transmet urgència. Però el pensament que aquest "problema familiar" pugui ser investigat en el futur pel seu biògraf el corcora, fins que es converteix en una idea brillant per a la seva nova novel·la. Steegman decideix que, per primer cop a la seva vida, ha arribat l'hora d'embrollar-se en una batalla literària. Tot això l'estimula i l'excita amb un nou horitzó a la seva vida, tot és molt important, fins que una tarda la seva filla Renée s'adorm i no torna a despertar-se. Llavors… tot canvia.
  
  Post Mortem, la nova gran novel·la de Peter Terrin i la primera en centrar-se en un moment dramàtic de la seva pròpia vida, és una obra tan intensa com enginyosa sobre l'entusiasme d'un escriptor, l'amor d'un pare i la por a perdre el control. El llibre en si és una astuta interacció entre la realitat i la imaginació que porta al lector agafat de la mà per un laberint de miralls literari. Una situació sorprenent constituieix l'arrel d'un tour de force narratiu.

  Show book

• 

  Córrer

  Jean Echenoz

  • 0
  • 0
  • 0

  A l'Emil no li agrada l'esport però sempre diu que no amb un somriure. "Vam haver d'insistir perquè l'Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d'accelerar. Vet aquí l'home que va córrer més de pressa sobre la Terra." Aquesta és la història de l'Emil Zatopek, un home que inventarà noves formes d'entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorpren Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d'Olimpíades més tard se'l considera invencible. Però en la seva vida, a més d'enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opresor, sigui quin sigui aquest. Amb la seva escriptura plena d'ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d'una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder.

  Show book

• 

  Humans que m'he trobat

  Jordi Sánchez

  • 0
  • 0
  • 0

  "Si hi havia cap professió on el concepte de "plaça fixa" no existia, i continua sense existir, era la meva. Quan vaig fer saber als meus pares que volia ser actor i anar a l'Institut del Teatre, es van amonar tant que, de l'angoixa, el dissabte mateix van baixar fins a la catedral a posar un ciri a santa Llúcia... perque no aproves! D'on trauria un teatre on pogues ingressar despres de fer la mili i no marxar-ne fins a la jubilació?"."Humans que m'he trobat" es un retrat de la infantesa i l'adolescencia de l'actor i guionista Jordi Sánchez a la Barcelona dels setanta, l'epoca daurada de l'1, 2, 3 de Chicho Ibáñez Serrador, els jocs a la plaça o el BUP i el COU. Alhora, tambe ens presenta anecdotes del seu dia a dia actual, a mig camí entre Madrid i Barcelona i del món dels actors. Tot plegat forma un retrat ironic d'una generació i d'un país amb ganes de prosperar, que dóna com a resultat un llibre que combina perfectament l'humor i la tendresa.-

  Show book

• 

  Les possessions

  Llucia Ramis

  • 1
  • 6
  • 0

  Aquest és un relat de fantasmes. Una novel·la que comença amb un retorn i acaba amb un udol. La narradora de Les possessions vola de Barcelona a Palma per posar fre a l’espiral conspiranoica del seu pare, que amb la jubilació ha passat de ser un plàcid professor d’institut a iniciar una batalla legal contra un presumpte delicte urbanístic. Són dies incòmodes, de converses amb un pare de sobte desconegut, una mare que actua com si res, i un antic amant i mentor. Aquestes trobades reobren velles ferides i transporten la protagonista al centre de la història familiar, marcada per un succés ocorregut a Madrid l’any 1993: implicat en martingales econòmiques i veient-se abocat a la ruïna, l’empresari Benito Vasconcelos, exsoci del seu avi, assassina la dona i el fill i posteriorment se suïcida. 
  Entre l’elegia, la crònica i el thriller, Llucia Ramis ha escrit una novel·la de múltiples capes que es descabdellen amb lleugeresa i profunditat alhora. Una indagació personalíssima i valenta en el passat d’una família i d’un país; en la naturalesa de les relacions amoroses i els desenganys, de les ambicions i les frustracions; en com construïm la pròpia identitat i ens aferrem a objectes i afectes, conscients que no hi ha res que duri per sempre. Ni tan sols les cases on vam ser feliços, perquè créixer consisteix a no tenir un lloc on tornar.

  Show book