Other books that might interest you

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Show book

• 

  Pedra de toc

  Maria Aurèlia Capmany i Farnés

  • 0
  • 0
  • 0

  Pedra de toc és molt més que un llibre de memòries o la crònica d'un temps. És una deu de cultura, de cultura en majúscules. Perquè, com diu Julià de Jòdar en el pròleg d'aquesta edició, «una dona indòcil al món fet pels homes només podia guanyar-se la llibertat no pas esperant graciosament que la hi concedissin, sinó exercint-la. I l'única manera de fer-ho no era pas fent-se "una" cultura, sinó apropiant-se de "la" cultura: una eina procuradora tant de seguretat com de desassossec». Maria Aurèlia Capmany és alhora far i esperó per a unes generacions (les que traginen avui el seu llegat intel·lectual, polític, literari) que sense obres com aquesta anirien encara més a les palpentes.

  Show book

• 

  El meu jo gastronòmic - Pròleg...

  M.F.K. Fisher

  • 0
  • 0
  • 0

  L'any 1929 M. F. K. Fisher deixa els Estats Units per instal·lar-se a França amb el seu marit; allà, tasta l'autèntica cuina francesa per primera vegada i s'estrena en una nova manera de menjar, de beure i de viure. A partir d'anècdotes, àpats amb personatges excèntrics i escenes humorístiques al voltant d'una taula, i sempre amb el rerefons de la crisi econòmica del 1929 i les tensions polítiques creixents a Europa, Fisher explica l'evolució de la seva fam insaciable, des de la seva terra natal fins a Europa, amb una prosa sòlida, alegre i propera. Descriu àpats que són seducció, educació, diplomàcia i comunió, i escenaris tan diversos com una habitació a sobre d'una pastisseria, una granja suïssa, o un creuer per l'oceà, i descabdella, amb calidesa i una intel·ligència lluminosa, els pilars de la seva educació sentimental alhora que ens il·lustra en l'art de triar i demanar encertadament en un restaurant, en els plaers de menjar en solitud, sense companyia, i en la necessitat d'alimentar-se no només el cos sinó també l'ànima i la ment.

  Show book

• 

  Joan Miró sota el franquisme -...

  Josep Massot

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan, acabada la Guerra Civil, el franquisme imposa el seu règim dictatorial a Espanya, Joan Miró es refugia a Mallorca, on viu la família de la seva dona, Pilar Juncosa. Des d'allà, i des del seu taller al passatge del Crèdit que encara conserva a Barcelona, Miró es concentra a continuar la seva obra i, el que és més sorprenent, a esdevenir una de les figures centrals de l'escena artística internacional de postguerra, des d'una Mallorca i una Barcelona miserables, derrotades i aïllades. En aquest llibre fascinant, fruit d'una recerca escrupolosa en arxius públics i privats d'aquí i d'arreu del món, Josep Massot desvela la lluita ferotge de Miró per a mantenir el seu art en la innovació permanent i esquivar les pressions del règim franquista, i també la seva ètica de combat per donar exemple i ajudar les generacions joves, criades en la dictadura. El llibre revela com van ser els amics antifeixistes nord-americans els qui el van salvar de l'aïllament durant la Segona Guerra Mundial, i com el MoMA, l'Escola de Nova York -Pollock, Motherwell, Rothko-, i artistes com Louise Bourgeois el van encimbellar com l'artista viu més influent del món. Quan esclata la guerra freda cultural entre els Estats Units i la Unió Soviètica, Miró manté les seves conviccions d'un art que no estigui sotmès a cap estratègia econòmica ni política i defensa la llibertat de l'artista per damunt de tot. Però a més d'una innovadora biografia de Miró, el llibre també detalla el paper de les noves avantguardes a la fi dels anys quaranta i la década dels cinquanta, revelant -entre altres aportacions- la sorprenent implicació de nazis refugiats a Espanya en la promoció de l'art abstracte.

  Show book

• 

  Ciutat Princesa

  Marina Garcés

  • 1
  • 1
  • 0

  Ciutat Princesa és un relat en primera persona en què s'expliquen una sèrie de vivències polítiques entre l'octubre de 1996 i l'octubre de 2017, des del desallotjament del Cine Princesa a Barcelona fins al referèndum de l'1 d'octubre. El fil del relat és: què hem après? Per això es parla des del singular de qui viu i es transforma amb cadascuna de les situacions recollides i des del plural dels nosaltres que li donen sentit. Ciutat Princesa és una crònica de ciutat que recull una visió del que han estat els moviments socials que van despertar-se a la Barcelona postolímpica i a d'altres ciutats europees i que es van connectar amb les protestes i els moviments del món global fins avui. De la ciutat-marca a la globalització neoliberal i les seves crisis: quins són els mapes viscuts de les resistències? Ciutat Princesa és un assaig de pensament en què els problemes filosòfics i polítics, així com les idees que els travessen, van a trobar les vivències concretes on arrelen i de les quals provenen. El problema del nosaltres, la qüestió del compromís, la relació entre vida política i ciutat, la crisi dels horitzons revolucionaris, etc., són elaborats aquí des de l'evolució d'una vida que descobreix la complicitat, l'experiència col·lectiva i l'amistat.

  Show book

• 

  Barcelona El llibre dels passatges

  Jordi Carrión

  • 0
  • 1
  • 0

  Espais màgics i rituals, laboratoris de la cultura i de la tècnica, els passatges permeten pensar el gran text urbà des de les seves notes a peu de pàgina. A Barcelona n'hi ha prop de quatre-cents. Alguns són camins que condueixen a un passat rural; d'altres, passadissos proletaris o carrerons de barraques que parlen de la metròpoli fabril i del franquisme; els més famosos tenen forma d'interseccions enjardinades i de galeries burgeses del segle xix; els més recents estan en polígons industrials o acullen cases amb piscina i restaurants per a turistes. Jordi Carrión ha viatjat per tots ells, els ha estudiat, els ha llegit, per accedir a una dimensió de Barcelona que no havia estat explorada fins ara. Una dimensió protagonitzada per les bugaderes d'Horta, per fotògrafs com els Napoleon, per editors com els Tasso, per anarquistes i republicans, per pintors com Josep Maria Sert o Joan Miró, per llibreters i comerciants, per arquitectes com Benedetta Tagliabue o escriptors com Eduardo Mendoza. Així, sumant passos i lectures, entrevistes i viatges, Barcelona. Llibre dels passatges narra aquesta ciutat com mai no ho havia fet cap altre llibre. Inspirat per Walter Benjamin i Italo Calvino, l'autor fa dialogar la seva ciutat amb tota la resta de ciutats. Així, Barcelona, Venècia, París, Nova York, Buenos Aires o Londres dialoguen en aquestes pàgines com ho fan l'assaig i la crònica de viatge, l'autobiografia i el periodisme. El resultat és una apassionant novel·la sense ficció.

  Show book