Outros livros que poderiam interessá-lo

• 

  L'església del mar

  Ildefonso Falcones

  • 0
  • 0
  • 0

  Una catedral construïda pel poble i per al poble a la Barcelona medieval és l'escenari d'una trepidant història d'intriga, violència i passió. Segle XIV. La ciutat de Barcelona és en un moment de màxima prosperitat, ha crescut cap a la Ribera, l'humil barri dels pescadors, i els seus habitants decideixen construir, amb els diners d'uns i l'esforç dels altres, el temple marià més gran conegut: Santa Maria de la Mar. Una construcció que és paral·lela a l'atzarosa història d'Arnau, un serf de la terra que fuig dels abusos d'un senyor feudal i es refugia a Barcelona, on es converteix en un ciutadà i, gràcies a això, en un home lliure. El jove Arnau treballa com a palafrener, bastaix, soldat i canvista. Una vida extenuant, sempre a l'empar de l'església de la mar, que el portarà de la misèria dels fugitius a la noblesa i la riquesa. Però amb aquesta posició privilegiada també arriba l'enveja d'altres ciutadans que ordeixen una sòrdida conjura que posa la seva vida en mans de la Inquisició... L'església del mar és una obra en la qual s'encreuen lleialtat i venjança, traïció i amor, guerra i pesta, en un món marcat per la intolerància religiosa, l'ambició material i la segregació social. Per tot això, aquesta no és només una novel·la excepcional, sinó també la més fascinant i ambiciosa recreació de la llum i les ombres de l'època feudal. Ressenyes:«Un relat que es llegeix amb la mateixa avidesa que s'ha escrit i que un voldria continuar tot i saber que s'ha acabat. Un retaule de meravelles.»José Enrique Ruiz-Domènec, La Vanguardia «L'església del mar despertarà passions entre lectors de tota mena, i amb justícia. Tant de bo tots els bestsellers fossin com aquest.»Care Santos, El Mundo «Una trama generosa en secrets i traïcions... Una notable història d'autosuperació.»Ricard Ruiz Garzón, El Periódico de Catalunya «Barcelona ja té el seu Els pilars de la Terra.»Qué Leer

  Ver livro

• 

  Cares enmig de l'aigua

  Janet Frame

  • 1
  • 1
  • 0

  La jove Ístina Mavet està ingressada en un hospital mental. Poc importa el que hagi fet per arribar-hi perquè, un cop dins, ja no és considerada una persona; ara és un ésser sense drets, sense dignitat; es converteix en un número sotmès a l'estricta jerarquia del centre, en la qual els doctors són déus indiferents i les infermeres els seus despietats braços executors. La que havia estat una dona ara és un ésser aïllat, desemparat davant el deliri i el maltractament, sota l'amenaça constant de la temuda tortura de l'electroxoc i de la solució final de la lobotomia cerebral.
  Publicat el 1961, Janet Frame va començar a escriure Cares enmig de l'aigua per recomanació del seu psiquiatre, com unes memòries del seu traumàtic pas per diversos manicomis de Nova Zelanda, però aviat la història se li va escapar de les mans i, navegant en la ficció, es va convertir en el clàssic inoblidable que és avui, i ella en l'escriptora neozelandesa més important.

  Ver livro

• 

  La porta del sol

  Elias Khoury

  • 0
  • 0
  • 0

  La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba. Aquesta declaració, compartida pels crítics d'arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d'un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l'invent formal d'un novel·lista ha sabut restituir l'existència en totes les seves dimensions. En una habitació d'hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit —les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja en el moment d'aquesta llarga conversa d'un quasi fantasma amb un moribund. 
  
  "L'obra d'Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar", escriu Luz Gómez al pròleg d'aquest volum. I Blanca Llum afegeix: "La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s'erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes."

  Ver livro

• 

  La Malnada

  Beatrice Salvioni

  • 1
  • 0
  • 0

  Només la força d'una amistat veritable pot empènyer dues noies a rebel·lar-se contra la injustícia
  Un matí del 1936, a la riba del Lambro, dues nenes de dotze anys, en xoc i mig despullades, miren d'amagar el cos d'un home que s'acaba de morir. Una d'elles, la Francesca, serà qui ens explicarà la història. Filla d'una família de classe mitjana, rememora els temps en què cada dia observava una nena salvatge que jugava amb altres nens al riu, descalça i amb les cuixes esgarrinxades i sempre brutes. El magnetisme que desprèn fa que la Francesca vulgui fer-se amiga seva per sobre de tot, fins i tot de les males llengües que l'envolten i consideren que està maleïda. Al poble, li diuen la Malnada.
  Aquesta novel·la, ambientada en la dictadura de Mussolini, ens parla de l'amistat, denuncia l'opressió i reflexiona sobre el sentit i la importància de la desobediència. Crua i directa, mostra la força de dues noies que no es volen sotmetre a l'abús de poder dels homes cap a les dones ni a cap mena de tirania.
   
  Juan Milà, HarperVia — «Quin debut més impressionant. La història que explica Salvioni s'obre amb una energia que et propulsa des de la primera pàgina i submergeix el lector en el món intens de l'amistat adolescent. És una lectura que
  es gaudeix de debò. La veu de Salvioni, forta i convincent, se't queda a dins.»
  Agenzia Nazionale Stampa Associata — «Un debut ­ estel·lar.»
  Anne Michel, Éditions Albin Michel — «La Malnada és tan vívida que sembla que la puguis tocar a través de les pàgines. És un personatge que qualsevol editorial voldria tenir al seu catàleg.»

  Ver livro

• 

  Et vaig donar ulls i vas mirar...

  Irene Solà

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la desbordant, plena d'històries i personatges maleïts més enllà del temps.
  Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s'agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.
  Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l'humor, la gosadia formal i la capacitat d'evocar atmosferes i d'encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d'històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida  i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.

  Ver livro

• 

  Matrioixques

  Marta Carnicero Hernanz

  • 0
  • 0
  • 0

  La Hana viu un doble exili: un d'estrictament geogràfic, lluny de la terra que la va veure néixer i que va haver d'abandonar, i un altre d'íntim, que la manté apartada de la vida que l'envolta per por de prendre mal. Dos mil quilòmetres enllà, en un entorn privilegiat, la Sara, que acaba de fer divuit anys, està ansiosa per ser lliure. Enfrontades a una realitat incòmoda, fruit de decisions del passat que encara reverberen en el present, totes dues faran descobriments tan amargs com inesperats a mesura que escurcen la distància que les separa. A «Matrioixques», Marta Carnicero Hernanz basteix, amb la prosa destil·lada que la caracteritza, un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.
  
  «El virtuosisme de Marta Carnicero fa que vulguis seguir llegint-la només per gaudir de la manera com construeix les frases, més per aprendre'n que per distreure't: és d'aquesta classe d'autores»
  Marta Rojals
  
  «És fàcil oblidar les xifres, però és impossible oblidar una història com aquesta. Marta Carnicero posa nom, rostre, vida al que anomenem asèpticament "violència contra les dones com a arma de guerra"».
  Bel Olid
  
  «En un moment en què la literatura creu erròniament que la seva funció és ser un exemple moral, Carnicero ens ofereix una novel·la complexa, amb personatges i situacions contradictoris, perquè la violència crida violència, perquè la venjança és, moltes vegades, un desig irrefrenable, perquè la reparació no és mai total i perquè els mals col·laterals són a vegades inevitables».
  Anna Maria Iglesia, El País
  
  «Una novel·la breu però contundent per la diversitat de temes que toca, com ara el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, l'adopció i, sobretot, la sistematització de la violència».
  Lluís Llort, El Punt Avui

  Ver livro