El covard

Jarred McGinnis

Sinopsis

«No trobareu una lectura més estimulant, en aquests temps foscos.» Irvine Welsh
Després de tenir un accident de cotxe, en Jarred ha d'acceptar que no podrà caminar mai més i es veu obligat a tornar a casa del seu pare, amb qui no parla des de fa deu anys. Mentre s'encaren als traumes familiars del passat i intenten crear una nova relació menjant dònuts i cuidant orquídies, en Jarred haurà d'aprendre a transitar per la vida sense caure en l'autodestrucció.
Els personatges d'El covard són viscerals i honestos, profundament humans, impossibles d'oblidar, i no busquen endolcir el tràngol ni despertar llàstima. Brutalment divertida, aquesta novel·la tendra i provocadora és una reflexió sobre el dolor i el perdó i com sobreviure en un món que no està pensat per a tothom, i també sobre les oportunitats que tenim per reconstruir-nos.
 
The Guardian — «Sorprèn des de les primeres línies. Punyent, gairebé de manera intolerable. Un viatge emocional que t'inspira; tendre, savi, una novel·la brutalment divertida.»
The Times — «Escrita amb perspicàcia i amb una astúcia salvatge, és edificant perquè McGinnis és un realista que no intenta ensucrar l'experiència amarga d'intentar transitar per la vida amb cadira de rodes. Els seus personatges són vívids i impossibles d'oblidar, i hi ha un rerefons d'optimisme que ens mostra les diverses maneres en què les nostres vides enfangades es remouen i es transformen en alguna cosa millor.»
Irvine Welsh — «Aquest llibre tan bonic és un testament de com la gent pot tornar a forjar vincles emocionals trencats i reparar relacions que semblaven perdudes, malgrat tot. No trobareu una lectura més estimulant, en aquests temps foscos.»

Disponible desde: 07/11/2022.

Longitud de impresión: 376 páginas.

Narrativa

Otros libros que te pueden interesar

Sessió de control Una casa fosca...

Borja Bagunyà

En aquestes dues novel·les, Daniel Bastida estudia per ser psicoanalista, però la seva vocació trontolla en tots dos casos. A 'Sessió de control', el Daniel ha arribat a l'abisme de la professió després de tractar un erotòman que està convençut que Franco l'estima. A 'Una casa fosca i un flagell', Bastida forma part d'una colla d'il·luminats per l'antipsiquiatria que organitzen un viatge lisèrgic a Saint-Alban a la recerca del seu guru. Abans de les dues històries, Daniel era el mateix individu, però les conseqüències d'un afer amb la seva germanastra, depenent de com el paeixi i se l'expliqui a si mateix, podien derivar en aquestes dues vides alternatives.

Ver libro

El perquè de tot plegat

Quim Monzó

Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l'eterna incertesa humana. En "El perquè de tot plegat" els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.

Premi Ciutat de Barcelona 1993
Premi de la Crítica "Serra d'Or" 1994

"Els relats de Monzó no tenen psicologia ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrasador i una solidesa d'ofici excepcional".
Hans-Harald Müller, "Frankfurter Rundschau"

"Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent".
Guillermo Altares, "El País"

Ver libro

Una vegada va ser estiu la nit...

Elisabet Riera

Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d'un extrem a l'altre de les Alberes, a l'hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l'amor, la mort i el coratge d'estar viu.

«Ocells, arbres i aigües componen, també, un llenguatge del camí. Diferent del que em pensava, fet de signes que van més enllà dels números i les paraules. Aprendre'l és com aprendre a caminar. Fent tentines. Ensopegant. Buscant l'equilibri, la manera de sostenir-se en el món. Diuen que no hi ha dues petjades iguals en tota la capa de la Terra —i quina és la meva? Deu ser diferent de la que ha estat fins avui? Totes les cèl·lules del cos es renoven completament cada set anys; ossos, pell, cabell, sang, pits... he estat set persones diferents fins a aquest moment. Set petjades. Amb prou feines recordo com era posar-se a les sabates d'aquelles altres que vaig ser. Cap a on em duran, ara?
Només el camí m'ho pot dir.» 

Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals —de llevant cap a ponent— que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin'amor de les trobairitz.

Ver libro

Inquisidor

Andreu Martín

Una novel•la trepidant que segueix el tenebrós camí de l'inquisidor Gabriel de Sanmiguel pel Pirineu. Corre el segle XVII i la Inquisició campa a plaer per la Península Ibèrica. A Barcelona, però, la situació és diferent: els inquisidors no són benvinguts i, sovint han d'anar amb escolta. Quan el Dimoni fa acte de presència en una vall perduda del Pallars, l'inquisidor Gabriel de Sanmiguel i el seu ajudant s'hauran de traslladar per descobrir els misteris dels crims darrera aquesta maledicció infernal. Pel camí s'hauran d'afrontar al terror que s'amaga sota les ombres, demoníaques i humanes, de la vall.

Ver libro

Volem recollir i altres relats

Noèlia Arrotea

El recull d'onze relats curts, molt curts i no tan curts que ens presenta la Noèlia Arrotea, té com a punt de connexió entre ells la presència d'algun protagonista de la sèrie PSIBORN, a més de continuar denunciant la doble moral de personatges destacats de la nostra societat, perfectament reconeixibles.
L'autora ens durà al passat, en el què coneixerem els detalls més escabrosos de "La primera teràpia", a cavall entre Palma, Andorra i la seva estimada Barcelona, a la qual havia arribat feia poc. A "Salvem Catalunya", ens traslladarà a un futur distòpic, que s'inicia a Islàndia, on la presidenta de la Generalitat a l'exili prepara la reconquesta del Principat, mentre el món recula davant dels embats del Califat. Viurem temps de pandèmia a la Plaça Sant Jaume, una "Confessió" conduïda pel prior de la capella de Sant Jordi, amb un cognom que no és casual. "Albània, capital SUTTON" despulla un entramat mafiós amb la connivència de l'estat, mentre que "Volem recollir" entra de ple amb el món del tercer sector a la Mediterrània, les interioritats d'un vaixell amb patrocinadors aprofitats. El relat més curt és segurament el més colpidor, "El dinosaure català de Monterroso" que ens entestem a fingir que no veiem, com un elefant a l'habitació. "BERRACUS" descriu les interioritats, les reunions que la Catalunya B voldria secretes, l'atac que patim contra la llibertat d'expressió i de creació, uns drets magníficament defensats pel professor Ramon Cotarelo al seu pròleg. La filòloga transsexual que corregeix els textos de la Dra. Arrotea, guanyarà "El premi" literari més important per a obra publicada en català, sabrem com. Seguirem les peripècies parisines de l'ambaixador a l'UNESCO, tot un "Patrimoni immaterial" que nega a la rumba catalana. Pacient de la Dra. Jover, sòcia veterana però júnior a la consulta PsiBorn, veurem com grimpa el pobre "Esguerrat" per les torres de la Sagrada Família. Finalment, imperdible, descobrirem el pensament d'un "Sensat desfermat".
S'ha especulat molt sobre "la gran novel·la de Barcelona". Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l'enyorat Manolo Vázquez Montalbán, barcelonès, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com la Dra. Noèlia Arrotea. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigació nostrat.
Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l'establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d'un temps i d'un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.

Ver libro

Romanç d'Evast e Blaquerna

Ramon Llull

Al "Romanç d'Evast e Blaquerna", enllestit a la ciutat llenguadociana de Montpeller, llavors pertanyent al Regne de Mallorca, vers el 1283, Ramon Llull hi construeix un relat extens i sostingut, el més proper que va compondre al que avui considerem una novel·la. Hi narra la biografia exemplar del seu protagonista, Blaquerna, des del seu naixement en una família burgesa benestant fins a la seva digna i contemplativa senectut. Al llarg de les cinc parts de què està compost el llibre, dedicades a cinc estaments diferents, Llull ens hi ofereix una àmplia panoràmica de la vida a l'edat mitjana. Blaquerna, en el seu intens i activíssim periple vital, recorre els diversos estaments reformant-los i afavorint que la humanitat s'allunyi de l'error, i arribarà a ser escollit papa.Des d'aquesta posició establirà les bases de la reforma del conjunt de la cristiandat i, en el fons, de la humanitat completa. L'èxit de les seves reformes li permet retirar-se ja en la vellesa, en un eremitori, on redacta en la ficció un dels llibres més remarcables de tota la literatura medieval europea: el "Llibre d'amic i amat". Llull va dur a terme la novel·la més ambiciosa que mai s'hagués escrit fins aleshores. Ho era pel seu plantejament argumental i ho va ser per la seva realització narrativa. El que volia fer era una novel·la total: una ficció que donés raó d'allò que és primordial en la vida individual i col·lectiva, amb la voluntat de construir una obra que pogués interessar a tota mena de públics.

Ver libro