Other books that might interest you

• 

  Schizoid

  Jordi Sierra i Fabra

  • 0
  • 0
  • 0

  "En Brock és un pobre diable simpàtic, un idiota. Definició AJ-9859107532/714 del manual d'interrelacions. Idiota: "Falta d'entesa, imbècil". El seu aspecte no s'aparta gaire d'això. Cara rodona, ulls rodons, boca rodona, barbeta rodona, cul rodó. El millor que en puc dir és que és el que menys feina em dona. I no m'importa treballar. Per a això estic. Però en Nei i la Lila actuen de manera bastant insuportable, i la Riha és decidida i manifestament absurda".Això és el que en Max, l'ordinador d'última generació que actua de cervell en aquesta casa del futur, pensa dels seus nous llogaters. El robot qualifica com a grossers, mentiders, bruts i sense el mínim nivell cultural un pare, una mare i els seus dos fills, que aconseguiran posar a prova els seus circuits. La violència que es genera a la casa anirà en augment fins a desembocar en un final fatídic.Aquest audiollibre està narrat en català.-

  Show book

• 

  El vigilant

  Peter Terrin

  • 0
  • 0
  • 0

  Dos vigilants, aïllats en l'aparcament d'un edifici de luxe, esperen l'arribada del seu relleu i de les provisions que els mantenen amb vida. Tenen prohibit comunicar-se amb els residents, i la situació s'agreuja quan observen com tots, excepte un, abandonen l'edifici el mateix dia. La suposició que al món exterior hagi esclatat una catàstrofe, la falta de provisions i la possibilitat que tot sigui una prova per a aconseguir un ascens els portaran al límit de la seva resistència. La por a l'exterior i a l'altre, la necessitat d'aguantar i les seves obsessions fan d'aquesta obra una meravellosa metàfora sobre la societat actual i la solitud de l'ésser humà.

  Show book

• 

  Els testaments

  Margaret Atwood

  • 0
  • 2
  • 0

  Quinze anys després dels fets d'"El conte de la Serventa", el règim teocràtic de la República de Galaad, tot i haver entrat en decadència, s'aferra al poder. Les vides de tres dones radicalment diferents convergeixen en aquest moment crucial; dues han crescut a bandes oposades de la frontera, l'una a Galaad, com a filla d'un Senyor d'alt rang, i l'altra al Canadà, on participa en les manifestacions contra la dictadura i en segueix amb horror les notícies a la televisió. Les veus d'aquestes dues noies, pertanyents a la primera generació que assoleix la majoria d'edat sota el nou ordre, s'entreteixeixen amb una tercera, la d'una còmplice del règim, el poder de la qual es fonamenta en els secrets que ha anat guardant amb el pas del temps. I quan, a la fi, la veritat surti a la llum, totes tres hauran d'acceptar qui són realment i decidir fins on estan disposades a arribar per defensar les seves conviccions. En "Els testaments" Margaret Atwood torna a endinsar-se en l'univers galaadià, que tants lectors ha fascinat al llarg dels anys, per revelar-nos amb sagacitat i perícia narrativa l'entramat profund d'una societat on, malgrat el règim del terror, s'ha encès l'espurna de l'esperança.
  
  PREMI MAN BOOKER 2019
  
  "Margaret Atwood en la seva màxima esplendor. Tothom hauria de llegir Els testaments".
  Los Angeles Times

  Show book

• 

  Canto jo i la muntanya balla

  Irene Solà Saez

  • 3
  • 7
  • 0

  4t. Premi Llibres Anagrama de Novel·la 
  Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida. 
  Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

  Show book

• 

  Coses aparentment...

  Pere Calders

  • 0
  • 3
  • 0

  Pere Calders és un mestre del relat breu. En els seus contes medita sobre el concepte de realitat, a la manera de Kafka i Pirandello. Calders dóna especial importància a la màgia de la vida quotidiana i, precisament per això, la seva obra ha estat relacionada amb el «realisme màgic», considerant-se’l fins i tot com a precursor d’aquest moviment, ja que gran part dels seus contes van ser escrits abans del boom llatinoamericà.
  
  Segurament allò que més pot atraure el lector que s’apropa a la seva obra és l’ús de la ironia i l’humor, encara que les situacions a les quals ens condueix són sempre versemblants.
  
  En aquesta antologia publiquem prop de trenta dels seus millors contes, escrits entre 1955 i 1984, amb il·lustracions d’Agustín Comotto i que són un homenatge necessari a un narrador excepcional.

  Show book

• 

  Crònica desordenada de Ciutat...

  Jaume Oliver Ripoll

  • 0
  • 1
  • 0

  Un dia comença a ploure i no atura. Passen setmanes, mesos. Quant trigarà a desaparèixer el món? Però l'aigua no s'ho emportarà tot. Ciutat Antiga seguirà en peu i esdevindrà una capital inesperada i incòmoda al nou poder. Rel Santandreu, l'Estudiant, s'ha criat als túnels de vidre on el món es va refugiar de les epidèmies que seguiren el diluvi.
  Descobrirà l'arbre gegant, la casa de l'avi i el seu jardí impossible, una mar de teulades i l'exèrcit d'infants descalços que les habiten. Un món que la doctrina oficial deia que s'havia fos en la pluja.
  A partir de la distòpia, l'autor fila fets històrics reals que convertiran la seva ciutat en la darrera. Una ciutat poblada per gent obstinada, hermètica i somiadora que molt abans de la Gran Pluja ja se sabia única.

  Show book