El jardiner i la mort

Gueorgui Gospodínov

Sinopse

De l'autor de El refugi del temps
«Gospodínov va néixer per escriure, per fer aquella literatura que dona sentit a les vides que narra.» Inés Martín Rodrigo, El Periódico
«El meu pare era jardiner. Ara és un jardí», escriu un home que vetlla el seu pare. Mentre passen els dies, se submergeix en un monòleg interior i evoca  records de la seva infantesa, alhora que ens ofereix una crònica sobre una generació, la dels homes búlgars nascuts a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. El comiat del pare significa la desaparició d'ell com a fill i, per tant, de tot un món sencer.  Magistral i agut, aquest llibre exposa la negociació  els fills amb el dol per la mort dels pares.
Gueorgui Gospodínov retrata l'amor paternofilial en un text emotiu i preciós que reivindica l'acceptació del dolor i l'acolliment de la nostàlgia.
 
Olga Tokarczuk – «Gueorgui Gospodínov és únic. Ningú pot combinar el concepte de la intriga, aquesta imaginació meravellosa i una tècnica  d'escriptura amb la perfecció amb què ho fa ell.»
Dave Eggers – «Un dels narradors més fascinants d'Europa.»
Camilla Grudova – «Gueorgui Gospodínov és un dels escriptors més interessants i innovadors d'aquest segle.»
The Wall Street Journal – «Gospodínov és un artista de la nostàlgia.»
Inés Martín Rodrigo, El Periódico – «Els seus llibres són tan inclassificables i difícils d'etiquetar que, per descriure'ls, només es pot dir que Gospodínov va néixer per escriure.»
 
Sobre El refugi del temps:
The Times – «La meditació fantasiosa i digressiva que fa Gospodínov de la crisi de la mitjana edat, de la memòria que s'esfondra i de la recreació històrica adquireix un significat polític molt més penetrant. Íntim i personal.»
Libération – «Una obra mestra de l'autocrítica i de l'amor violent, El refugi del temps passa comptes amb l'Europa de l'Est, i amb Bulgària en particular, i amb el penediment que alguns senten per aquelles "revolucions" que ells mateixos no van ni encapçalar.»
The New York Times Book Review – «Un llibre intel·ligent i commovedor.»
La Vanguardia – «Una novel·la fabulosa amb què l'escriptor búlgar ha guanyat el Premi Booker Internacional captant el moment expansiu del populisme i de mirada al passat que recorre Europa.»
Diari de Barcelona – «A través d'un relat ple d'ironia i de sàtira, l'autor ofereix una mirada política sobre el passat, la història i la nostàlgia com a refugi dels possibles desastres que poden venir en un futur.»

Disponível desde: 19/05/2025.

Comprimento de impressão: 264 páginas.

Ficção Contemporânea

Outros livros que poderiam interessá-lo

Mirall trencat

Mercè Rodoreda

Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això."

Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday.

"Figurava que els camins de la vida i de la guerra li havien pres la capacitat d'estimar. I que de l'acceptació del que resta després de l'amor derrotat va fer contes, novel·les i proses on la nostàlgia de l'amor perdura sense ni un bri de sentimentalisme." Mercè Ibarz a Mercè Rodoreda (1991)
Amb el pròleg de l'autora i un postfaci de Marta Nadal.

Ver livro

Cosetes

Benoît Coquil

«Emocionant. Documentada i, fent honor al tema, sovint psicodèlica i hilarant.» Les Inrockuptibles
A les muntanyes d'Oaxaca, la xaman María Sabina fa servir uns petits bolets al·lucinògens en els seus rituals sagrats. Els anomena las cositas, un diminutiu que no escau gens a la potència real d'aquests fongs. Als anys cinquanta, en Gordon i la Valentina Wasson, una parella aficionada a la micologia, viatgen a Mèxic sense saber que en tornaran amb un descobriment que serà la llavor de la contracultura psicodèlica i despertarà l'interès de la CIA i els laboratoris farmacèutics.
Cosetes reflexiona de forma captivadora i irònica sobre l'impacte de la colonització i la globalització en les cultures tradicionals, la banalització de les creences i la transformació d'elements sagrats en simple mercaderia per al consum d'Occident.
 
Le Monde – «Entre el documental i el conte infantil, aquesta novel·la està concebuda per una ploma brillant, lleugera com una bombolla de xampany, que en cap cas n'altera la profunditat didàctica.»
Lire – «Entre emanacions de copal, Benoît Coquil enllaça magistralment la bellesa i el misticisme mazateca amb un descobriment considerable del  segle XX.»
rfi – «Us portarà a un viatge Technicolor, apassionat i erudit, oníric —sovint psicodèlic—, entre els Estats Units, Mèxic, Suïssa i França. Vertigen i al·lucinacions assegurades.»
Biba – «L'autor ha fet una narració palpitant —entre el relat picaresc i el document històric— que ens atrapa i ens meravella.»
Brut – «A la seva sorprenent primera novel·la, Cosetes, Benoît Coquil explica com la cultura occidental es va apoderar d'una tradició ancestral mexicana per desenvolupar el turisme i promoure la "disneylandització" del món…»
Kimamori – «El lector es delecta, passa les pàgines a gran velocitat i devora una història que cada vegada té més suspens. Ens vinculem amb els  personatges, després ens desesperem davant el destí que els empeny i el futur que sembla que els espera, inculcat a cada pas, entre línies. També es considera de forma intel·ligent el lloc que ocupa la dona: la que va originar la investigació científica al voltant d'aquests bolets singulars serà, en  definitiva, la gran oblidada de la història.»

Ver livro

La bandera de Brigadoon

Antoni Carrasco Hortalà

Els quatre relats encadenats de La bandera de Brigadoon poden ser llegits de manera individual com una experiència narrativa completa, però adquireixen el sentit final recorreguts conjuntament. Enllaçats pel fil de la memòria, exploren l'experiència de l'amor i la paternitat a través de la descripció de relacions de parella en diferents moment de la vida del narrador, i conformen un mosaic que dibuixa la seva educació sentimental.
Amb una veu narrativa en primera persona i l'evocació d'episodis que es revelen mitjançant salts temporals que ressonen entre ells, de forma inesperada i sorprenent, sovint irònica, La bandera de Brigadoon és la constatació, una vegada més, que la matèria de què està feta tota ficció és el temps.

Ver livro

Demà i demà i demà

Gabrielle Zevin

«Una exquisida declaració d'amor a la vida.» Tayari Jones
«Deliciosa i absorbent, expansiva i entretinguda. Tothom es preguntarà per què van trigar tant a reconèixer la bellesa i el drama i el dolor de la creació humana que hi ha en els videojocs.» The New York Times Book Review
Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l'afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l'alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d'encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d'aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s'enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia.
Demà, i demà, i demà és un relat sobre la nostra necessitat de connectar, d'estimar i de ser estimats. Una obra commovedora sobre els límits de l'amistat i l'amor, i una oda al refugi que ens ofereix la imaginació.
Tayari Jones – «Zevin ha escrit una exquisida declaració d'amor a la vida, amb els seus jardins de roses i els seus camps de mines. Amb saviesa i vulnerabilitat, explora la naturalesa dels vincles humans. Aquesta novel·la i els seus personatges inoblidables no tenen límits. Llegir aquest llibre és riure, plorar, aprendre i créixer.»
Nathan Hill – «Una magnífica història sobre la vida i els seus puzles més complicats: l'amistat, la família, l'amor, la pèrdua. Una novel·la que és divertida i punyent i nostàlgica i devastadora. M'ha guanyat el cor.»
Ron Charles, The Washington Post – «Un tour de force. Una demostració commovedora sobre el poder de combinar la ficció amb el joc.»
Maureen Corrigan, NPR – «Una novel·la enorme i meravellosa que tracta un tema poc explorat i que aconsegueix ser una peça d'art de debò i, alhora, entretenir immersivament.»
Chika Gujarathi, BookPage – «És impossible de dir com t'enamoraràs d'aquesta novel·la, però segur que no ho podràs evitar. El món artístic de Gabrielle Zevin és ple d'uns personatges tan genuïns i entranyables que començaràs a estimar-los com si fossin de veritat. La relació entre en Sam i la Sadie és pura màgia, profunda i complexa, i va molt més enllà d'una història d'amor.»
The New York Times Book Review – «Deliciosa i absorbent, expansiva i entretinguda. Tothom es preguntarà per què van trigar tant a reconèixer la bellesa i el drama i el dolor de la creació humana que hi ha en els videojocs.»
The New Yorker – «Hi trobem reflexions sobre l'originalitat, l'apropiació cultural, les similituds dels videojocs amb altres formes artístiques, les possibilitats alliberadores d'habitar el món virtual, i la manera com l'amor platònic pot ser més profund i més satisfactori —sobretot en el context d'una associació creativa— que una relació amorosa.»

Ver livro

L'efecte de les marees

Jaume Benavente

Valdivia, capital de la regió xilena de Los Ríos. Hi plou. I en Claudio Hertel, descendent dels colons alemanys que hi van arribar a partir del 1850, reflexiona sobre els canvis inherents al pas del temps mentre va a comprar els pigments que necessita per pintar quadres d'aiguamolls. I una mica més al sud, a Chiloé, l'arxipèlag batejat pels espanyols com Nueva Galicia, un món fet de llacs, marees, illes i estuaris (i on també sol ploure), hi arriba un escriptor estranger que conviu en els dos àmbits amb músics, atletes, grangers, periodistes, conductors d'autobús, taxistes o enginyers en un text de múltiples línies argumentals que s'entrellacen. Tot un catàleg de personatges singulars que es creuen i queden relligats en les seves històries: indígenes maputxes, xilots, xilens blancs, valdivians, irlandesos, russos i fins i tot un català. I també el pudú, el cérvol més petit del món, tímid i nerviós, un gran observador dels humans que, des d'una invisibilitat quasi absoluta, exerceix com a element simbòlic, poètic, salvatge i oníric d'un territori tel·lúric i d'un grandiós oceà Pacífic que s'hi fon.
Una novel·la coral i polifònica sobre la condició humana, la identitat i els seus conflictes, però també un collage magnífic sobre la recerca de la bellesa i la simbiosi amb la Natura i el paisatge.

Ver livro

El dia dels ximples

Pere Figueras

Què passa quan la maquinària del sistema expulsa els excedents de mà d'obra sense donar-los protecció ni expectatives? L'Oleguer, la Tere i el Quim muten d'acomiadats de Bagas S.A. a banda criminal, una de tan inversemblant i surrealista que farà parar boig el mateix aparell que els ha desnonat. Tots els tentacles del poder, visible o fàctic, es posen en marxa per extingir l'incendi que han provocat, però no estan avesats a lluitar contra agents anòmals, i s'entrebanquen amb els seus propis procediments fins a assolir l'absurd, posant en evidència les seves contradiccions i el seu nivell d'estupidesa, ineptitud i corrupció. 

El dia dels ximples és una comèdia negra, que frega l'absurd i fantasieja amb el que és capaç de fer un ésser humà quan el portes al límit de la desesperació, quan està a punt de caure del seu niu a la classe mitjana per enfonsar-se sota del llindar de la pobresa. 

Després de Fets caldo («Crims.cat», núm. 69), Pere Figueras ens introdueix de nou en una faula rocambolesca a cavall entre la hilaritat i la truculència, en una trama feta de despropòsits, com a metàfora de l'enfrontament entre poderosos i desafavorits.

Ver livro