Decàleg irreverent per a la defensa del català

Gerard Furest

Summary

"Un país petit, una cultura sense estat, a la intempèrie, no són aptes per a la supervivència si estan mancats d'un sentit comunitari fort", diu Gerard Furest en aquest manifest, que ve a sacsejar amb propostes positives els catalanoparlants que es dobleguen davant dels paladins del bilingüisme harmònic, s'encongeixen davant de la catalanofòbia descarada o es rendeixen davant la inèrcia colonitzadora del món global.

El retrocés d'una llengua minoritzada no és fàcilment reversible. El català corre el perill de convertir-se en un idioma oficial residual, perquè les forces homogeneïtzadores no troben resistència per part d'un conjunt de catalanoparlants passius que han perdut l'autoestima i l'assertivitat com a parlants. Com diu al pròleg Jordi Martí Monllau, "és veritat que la culpa no és nostra: on som ens hi han posat, però la solució passa per nosaltres". Gerard Furest desmunta capa per capa els prejudicis, pors i perversions que ens tenallen a l'hora de parlar el català i ens ofereix un decàleg de propostes per mantenir viva la llengua en aquest segle XXI.

"Un decàleg de propostes intel·ligents i pràctiques. Gerard Furest sap que les conviccions seran operatives o no seran".
Pere Antoni Pons

"Un llibre més sobre el futur del català? No, heus ací un manual d'irreverència combativa. Una repassada implacable a tot el que ens destrueix amb un seguit de propostes valentes".
Carme Junyent

"El verb abassegador és la vaselina amb què Furest teixeix l'observació polièdrica del món i de nosaltres".
Pau Vidal

Available since: 08/01/2021.

Other books that might interest you

Antifeixistes

Miquel Ramos

L'extrema dreta espanyola va començar a semblar-se una mica més a l'europea quan va morir el dictador Francisco Franco. La transició va estar marcada per la violència dels grups parapolicials i el terrorisme d'Estat, però aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis, els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d'ultradreta i els moviments socials neofeixistes. La generació que va créixer després de la transició va donar resposta, des de diferents àmbits i amb tàctiques diverses, a una nova ultradreta que exercia la violència d'una manera brutal contra diferents col·lectius, i que progressivament va tractar de fer-se un lloc en les institucions.
Ramos repassa les diverses lluites contra la nova extrema dreta que va sorgir a Espanya des de mitjans dels anys vuitanta fins a l'actualitat, amb testimoniatges dels seus protagonistes i cròniques periodístiques i polítiques de cada moment: com es van organitzar les diferents plataformes i col·lectius que passarien de l'autodefensa inicial a l'ofensiva contra els grups d'extrema dreta; quin paper va jugar el periodisme, la cultura, la música, les institucions i altres moviments socials; i la pluralitat de la lluita antifeixista, les seues aliances, els seus debats i algunes de les seues victòries. Però també, com una part del moviment antifeixista va combatre en soledat, va assumir els riscos, va sofrir la violència dels neonazis, la persecució policial i judicial, així com la criminalització dels mitjans de comunicació.

Show book

Filosofia de la cura

Boris Groys

La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.

Show book

Crònica lingüística d'una...

M. Josep Cuenca Ordinyana

Aquesta és una «crònica lingüística i discursiva» de com es va conceptualitzar i presentar la pandèmia de la COVID-19 en el període que va des dels inicis, al febrer de 2020, fins al juny de 2021. Basant-se en conceptes de la retòrica i l'anàlisi del discurs –com la metàfora, el símil o la multimodalitat–, i de la terminologia –com els neologismes o la creativitat lèxica– reflexiona, en un to divulgatiu però rigorós des d'un punt de vista teòric, sobre la relació entre llenguatge i pandèmia. L'obra desgrana els episodis més destacats d'aquell període explicats gairebé en directe a partir de notícies i altres testimonis procedents dels mitjans de comunicació.

Show book

La invenció de l'espai - Ciutat...

Enric Bou Maqueda

Escriure la ciutat i viatjar pel món són els eixos que permeten explorar les relacions entre literatura i espai. Lluny dels plantejaments tradicionals, la proposta de «llegir la ciutat» ens apropa a enfocaments teòrics tan estimulants com els de Roland Barthes, Michel de Certeau o Walter Benjamin. La visió literària de la ciutat i la ciutat com a matèria primera de la literatura conformen un continuum en l'experiència cultural dels nostres dies. En aquestes pàgines s'hi aprofundeix a partir de l'obra de Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Luis Goytisolo o Eduardo Mendoza, entre molts altres, sovint amb la ciutat de Barcelona com a referent. Finalment, el viatge, en totes les seues variants, inclosos l'exili, el viatge polític o l'experiència dels «no-llocs», és objecte d'una consideració plena de matisos, arriscada i sorprenent.

Show book

Festa popular territori i educació

VV AA

Aquest volum estudia la dimensió formativa de la festa, en tant que manifestació social, expressió simbòlica del poble i mecanisme de vinculació al territori. Des de disciplines diverses i convergents, que integren la història, la filologia, l'etnopoètica i les didàctiques específiques, es fan apropaments als elements literaris i teatrals que configuren les festes, des del cicle de Nadal i Pasqua, passant per les festes dels Moros i Cristians, sant Antoni, la Patum, el rerefons satíric de la festa de Carnaval, la Muixeranga o els Castellers, que integren cercaviles, danses i cançons. Dins la vessant educativa de la festa, s'hi presenten i analitzen els resultats d'experiències didàctiques i projectes educatius que empren les manifestacions festives, d'arrel tradicional o incorporades des de la interculturalitat, com a element motivador del treball a les aules.

Show book

Els discursos sobre les funcions...

José Devís Devís

Lliçó magistral llegida en el solemne acte d'obertura del curs 2018-2019. José Devís Devís, catedràtic del Departament d'Educació Física i Esportiva de la Universitat de València, ha sigut l'encarregat de la lliçó magistral llegida en el solemne acte d'obertura del curs 2018-2019 sota el títol «Els discursos sobre les funcions de l'educació física escolar: continuïtats, discontinuïtats i reptes», que ara es publica en aquest volum. En aquesta exposició es revisen les principals funcions educatives i socials de l'educació física escolar utilitzades per a justificar i legitimar la seua existència com a servei i bé social a l'abast i gaudi de qualsevol persona en edat escolar.

Show book