Other books that might interest you

• 

  Sobre la llibertat - Quatre...

  Maggie Nelson

  • 0
  • 0
  • 0

  "Maggie Nelson és una de les escriptores més electrificants del panorama nord-americà contemporani, una de les pensadores més incisives i àgils de la seva generació", Olivia Laing
  
  La retòrica de la llibertat, tan sovint lligada al ultranacionalisme i als crits amenaçadors a favor de la unitat, o simplement centrada en moments puntuals i èpics d'alliberament col·lectiu, pot arribar a encendre tant com a crear rebuig. Per a uns és la clau de la nostra autonomia, justícia i benestar; per a d'altres, la paraula llibertat ha perdut vigència i sentit. L'obsessió amb el concepte ens fa millors, i més lliures, o, en canvi, és el reflex d'un nihilisme galopant? A partir de material molt divers, des de teoria crítica fins a cultura popular passant per les intimitats i intercanvis de la nostra vida diària, Nelson en planteja les complexitats en quatre blocs separats —l'art, el sexe, les drogues i el clima— i analitza com pensem, experimentem o parlem de la llibertat segons les circumstàncies que ens envolten o les condicions del nostre dia. Per a Nelson, el fet de reflexionar públicament sobre temes tan candents com el llegat pertorbador de l'alliberament sexual, les paradoxes doloroses de l'addicció o la desesperació davant de la crisi climàtica és un exercici de llibertat, una manera de bastir fortalesa, coratge i companyonia entre les persones. Sobre la llibertat, que combina experiència pròpia i una sòlida base intel·lectual, és un llibre estimulant i necessari.
  
  "Precís i atmosfèric, Sobre la llibertat és una sacsejada intel·lectual contundent combinada amb una exploració dels matisos… Maggie Nelson es pregunta com podem viure en un món oprimit, al costat de gent amb ideologia cruel i violenta, sense rendir-nos nosaltres també a la desesperació o la violència", Annalisa Quinn, NPR.org

  Show book

• 

  La porta del viatge sense retorn

  David Diop

  • 0
  • 0
  • 0

  Un europeu il·lustrat del segle XVIII a l’Àfrica: un viatge a les profunditats de l’ànima humana.  
  L’any 1749, el naturalista francès Michel Adanson desembarca al Senegal per tal d’estudiar-ne la flora, com a part de les seves investigacions per a la gran enciclopèdia botànica que està confeccionant. Romandrà allí fins el 1753, any en què tornarà a Europa. 
  A partir d’aquests fets històrics, David Diop ordeix una novel·la basada en l’existència fictícia dels diaris secrets d’Adanson, escrits durant la seva transformadora estància africana; uns diaris que va amagar durant tota la seva vida i que, un cop mort, acabaran en mans de la seva filla Aglaé. 
  Al Senegal, Adanson coneixerà la Maram Seck, una jove d’ètnia wòlof que es rebel·la contra el seu destí d’esclava, després que el seu oncle l’hagi venuda a canvi d’un fusell, i descobrirà una cosmovisió que el transformarà per sempre. I a més, anirà a parar a l’illa de Gorea, on els traficants carregaven d’esclaus els vaixells destinats al món civilitzat: era la porta del viatge sense retorn... 
  David Diop ha escrit un llibre d’aventures sobre terres exòtiques, exploradors i aventurers des de l’òptica dels colonitzats. A partir de la mirada d’un europeu il·lustrat que desembarca a l’Àfrica, una de les ments més brillants del Segle de les Llums, ens presenta una novel·la esplèndida, una denúncia del sistema colonial i un viatge al més profund de la consciència humana.

  Show book

• 

  Diccionari històric del valencià...

  Joaquim Martí Mestre

  • 0
  • 0
  • 0

  Un diccionario histórico ambicioso sobre un aspecto del léxico desatendido hasta ahora: las palabras, las locuciones y las acepciones populares del valenciano, extraídas de textos literarios, a menudo inéditos, de los siglos XVII, XVIII y XIX. Bajo la palabra lema figuran la diversas acepciones y locuciones recogidas; ejemplos documentales ordenados cronológicamente; referencias a la situación de las palabras en los diccionarios históricos, etimológicos y normativo -respeto de los cuales se aportan muchas novedades-; referencias a otros repertorios lexicográficos y a fuentes escritas y orales, y una explicación de los mecanismos y procedimientos de creación léxica. Es un trabajo pionero dentro de la lexicografía catalana, en la cual el autor enmarca el estudio de cada palabra o locución. Joaquim Martí Mestre (Valencia, 1964) es profesor de la Universitat de València. Su actividad docente e investigadora se centra en la historia de la lengua catalana y en la lexicografía histórica. Ha publicado, además de varios artículos de revistas especializadas, El Llibre de Antiquitats de la Seu de València. Estudi i edició (Valencia / Barcelona, 1994) y Literatura de canya i cordell al País Valencià (Valencia, 1997).

  Show book

• 

  Records de la darrera carlinada

  Marian Vayreda

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan va esclatar la tercera guerra carlina (1872-1876), el jove olotí Marian Vayreda, fill d'una família de la petita noblesa rural, es va incorporar a l'exèrcit carlí. Integrat en el cos de cavalleria, va arribar a formar part de l'estat major del general Savalls. Durant prop de tres anys, va participar en accions destacades fins que va ser ferit en una mà. Al final de la guerra es va exiliar a França. Vint-i-cinc anys després, i amb una mirada que el pas del temps havia tornat desenganyada cap als ideals de la joventut, Marian Vayreda, convertit en pintor i escriptor, va narrar els diversos episodis, entre caricaturescos i patètics, que va viure a la guerra. Escrits amb subjectivitat, però també amb vigor i precisió, els Records de la darrera carlinada constitueixen una crònica desencantada i desmitificadora de l'absurd d'una guerra.

  Show book

• 

  El treball esclau durant el...

  Josep Màrius Climent i Prats

  • 0
  • 0
  • 0

  Un aspecte poc conegut de la repressió franquista al País Valencià fou el sistema penitenciari i el treball forçat. Es fa necessari aprofundir en l'estudi de l'origen i significació dels camps de concentració que van establir els militars franquistes durant la Guerra Civil i en la immediata postguerra, esbrinant els mètodes que van emprar i els objectius polítics i militars que perseguien. En aquest marc teòric s'insereix el present estudi sobre l'impacte del treball forçat a la Vall d'Albaida, que aborda el procés d'institucionalització dels «espais punitius» que va organitzar el franquisme per controlar, aprofitar i «reeducar» l'enorme massa de presoners de guerra que arribaren a capturar durant el conflicte. Es tracta, , d'una contribució historiogràfica amb una important dimensió cívica: rescatar de l'oblit les víctimes d'aquesta forma de violència política.

  Show book

• 

  El periodisme després de Twitter...

  Albert Sáez

  • 0
  • 0
  • 0

  El periodisme després de Twitter és una reflexió sobre l'impacte de les xarxes socials i els dispositius mòbils en la gestió de la informació. L'obra parteix de la hipòtesi que el periodisme és una realitat històrica i, com a tal, podria desaparèixer. A partir d'aquí s'analitzen els canvis en el context cultural, econòmic i polític que afavoririen l'extinció del periodisme, a més dels nous hàbits de consum informatiu dels ciutadans. La conclusió apunta a la possibilitat que el nou lloc del periodisme sigui el que tenia inicialment: un espai de conversa entre els membres d'una comunitat social. Per esdevenir-ho, hauria de desprendre's d'algunes adherències pròpies de la seva organització a través dels mitjans de comunicació de massa i reprendre el seu vincle amb el públic i la seva essència narrativa.

  Show book