Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
Dues cicatrius - cover

Dues cicatrius

Ferran Grau

Publisher: Capital Books

  • 0
  • 0
  • 0

Summary

La nit de Nadal de 1999 l'avió d'Indian Airlines que feia el trajecte entre Katmandú i Nova Delhi és segrestat per terroristes pakistanesos. L'Anna Lloret és una dels 178 passatgers que passen vuit dies de terror i malson dalt de l'avió. Fins que, aterrats a l'Afganistan, un enigmàtic senyor de la guerra els allibera. Aquells fets marquen per sempre l'Anna amb una cicatriu.
 
Tretze anys després Ferran Grau intenta recuperar-se d'un trauma viscut com a corresponsal de guerra a Síria. Posar per escrit la història real de l'Anna Lloret serà la manera de guarir la seva pròpia cicatriu.
 
Una història basada en fets reals.
Available since: 08/31/2016.

Other books that might interest you

  • Els suïcides de la fi del món - Crònica d'un poble de la Patagònia - cover

    Els suïcides de la fi del món -...

    Leila Guerriero

    • 0
    • 0
    • 0
    Entre el 1997 i el 1999 una onada de suïcidis sacseja la ciutat petroliera de Las Heras, a la província argentina de Santa Cruz, enmig del no-res. La majoria de les víctimes tenien al voltant de vint-i-cinc anys i havien crescut en famílies modestes de la regió. 
    La periodista Leila Guerriero viatja a aquell indret agrest i salvatge de la Patagònia, interroga els amics i els familiars dels suïcides, recorre els mateixos carrers que ells, sempre deserts, i visita tots els racons del poble. Entrevista els veïns, fa preguntes a tothom que té una resposta o una teoria que podria explicar un drama tan sorprenent.
    El resultat de tot plegat és una història brutal que reconstrueix els episodis tràgics d'aquells anys i que dibuixa una imatge extrema i inoblidable de la vida quotidiana en una comunitat allunyada de les grans ciutats. 
    Las Heras, amb un alt índex d'atur pels alts i baixos de la indústria petroliera i per la manca de futur per a la joventut, planteja preguntes difícils de respondre. 
    Els suïcides de la fi del món és un relat inquietant que es pot llegir amb l'atracció d'una novel·la i amb l'horror que provoca una realitat marcada per la indiferència dels que no s'impliquen i per una xarxa espessa de prejudicis.
    Show book
  • Reinici - cover

    Reinici

    Laura Geli Julbe

    • 0
    • 0
    • 0
    En aquesta sèrie de breus relats, escrits amb l'espontaneïtat de qui relata la seva pròpia experiència, Laura Geli comparteix el procés viscut des que li anunciessin que el seu fetge estava condemnat, i amb això la seva vida, fins a trobar un raig d'esperança en el trasplantament d'aquest òrgan vital. El llarg i difícil camí a l'espera d'un donant que no arriba i que va devorant les seves esperances i il·lusions.
    Són textos d'agraïment, que reflecteixen temor i dolor, amor i tendresa, textos que emanen humanitat i que ens desperten a un món l'existència del qual no hauríem d'oblidar.
    
    Com a Coordinadora de Donació de l'Hospital Josep Trueta de Girona, estic en una de les àrees més sensibles de la medicina. En el moment més difícil de les seves vides, parlo amb els familiars que acaben de perdre un ser estimat per a preguntar-los: Han pensat en la donació d'òrgans? Aquesta tragèdia permet a moltes persones il·luminar l'horitzó fosc del seu futur amb la llum de l'esperança, com Laura Geli suggereix en aquest llibre. Intentem transformar el dolor en un acte d'ajuda i solidaritat envers uns altres. 
    Dra. Núria Masnou
    
    Va ser en llegir la Laura Geli que vaig entendre per primer cop el valor de la donació d'òrgans i allò que el procés de trasplantaments remou al cos i a l'ànima. Aquesta capacitat de sacsejar el cor i alhora posar llum al nostre enteniment, precisament aquesta i no cap altra hauria de ser sempre la funció de la literatura. 
    Muriel Villanueva. Escriptora
    
    Un llibre necessari tant a nivell personal, com a humà, mèdic i social. Acosta itransmet els sentiments i les emocions, a vegades contradictòries, que s'amaguen darrere de la cicatriu d'un trasplantament.
    Josep M Martínez. President ATHC
    
    Els relats de Reinici ens regalen l'essència de l'autora. La seva experiència íntima és la nostra, el seu patiment se'ns encomana amb una naturalitat fascinant i commovedora. Les narracions s'enllacen en una sola peça per explicar-nos —amb un ordre cronològic estricte— les seves vivències reals amb un estil propi, inclassificable, amable, honest, sense filigranes gratuïtes. Una lectura que no deixarà indiferent a ningú. No en tinc cap dubte.
    Elisabet Juncà. Filòloga i poeta
    Show book
  • L'última colònia - cover

    L'última colònia

    Philippe Sands

    • 0
    • 0
    • 0
    Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
    El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
    Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
    Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.
    Show book
  • Cada dia és festa - cover

    Cada dia és festa

    Bienve Moya

    • 0
    • 0
    • 0
    La festa es pot entendre com un pacte de no-agressió, com un espai mental i físic sense conflictes que una comunitat, una societat local, un sector social o un grup amb interessos afins utilitza per retrobar-se, reconèixer-se, i que fa servir com a eina de socialització. Des de la festa popular, les noves generacions tenen l'oportunitat de conèixer les normes i formes pròpies en les quals s'han reconegut els seus antecessors; i, als nous membres arribats ja adults a la comunitat, els les mostra i els hi inicia per poder ser acceptats com a membres comuns de ple dret. Aquest llibre no té la voluntat de ser una guia, ni una relació de festes i poblacions on se celebren, perquè el lector pugui preparar la sortida de cada cap de setmana. Té la pretensió de mostrar, en una panoràmica prou àmplia, el ric paisatge actual de la festa popular catalana. 
    Show book
  • Montserrat Torrent - La dama de l'orgue - cover

    Montserrat Torrent - La dama de...

    Albert Torrens

    • 0
    • 0
    • 0
    Montserrat Torrent (Barcelona, 1926) ha estat, sens dubte, l'organista catalana més destacada del segle XX. Organista, concertista, mestra d'organistes aquí i arreu, introductora d'una nova forma d'entendre la interpretació de la música antiga, internacionalitzadora del repertori ibèric antic i contemporani i amiga dels artistes i compositors més influents del seu temps, l'avala una carrera de més de 70 anys que la situa entre els artistes més longeus de la seva generació.
    Albert Torrens ha teixit unes memòries que alternen la veu directa de Montserrat Torrent (gràcies a centenars d'hores de conversa tranquil·la amb la protagonista del llibre) i el relat exhaustiu i documentat fruit del treball de documentació del periodista barceloní.
    Show book
  • Eroica - cover

    Eroica

    Cristina Masanés

    • 0
    • 0
    • 0
    Durant 65 dies, reclosa a casa per la pandèmia, l'escriptora surt cada matí al pati a fotografiar el cel. La imatge del blau, juntament amb la música de Beethoven i l'escriptura d'un diari l'ajuden a no perdre's. Entre les diferents composicions de Beethoven, la simfonia que es va acabar titulant "Eroica". Heroica, com la vida. Quan arriba la filla adolescent, pregunta per la mort de l'àvia: "ho vol saber tot, tot allò que mai no ha demanat, i jo explico i recordo sabent que la memòria escriptura la vida". És així com allò que va néixer com un diari de confinament esdevé un fil de memòria que trena generacions: "La mare no va morir de malaltia, ni d'accident. Va morir de tristesa; una tristesa profunda, acumulada i ampla que no va encertar a revocar. La mare es va arrencar el cordó de la vida quan acabava de fer cinquanta anys." Al final, cal tornar al món: "Hi estàvem bé, a la closca domèstica, a la casa tancada i a les seves notes lentes. Després de remuntar cingleres i variacions d'una melodia obsessiva extremament llarga, sortim al món, esllanguits, havent creuat l''Eroica'".
    Show book