Other books that might interest you

• 

  No hi ha terceres persones

  Empar Moliner Ballesteros

  • 0
  • 1
  • 0

  Cronista aplaudida de les nicieses de la vida moderna, Empar Moliner ha anat bastint una obra narrativa hilarant en què els tics i les manies són sacsats en una coctelera amb gel picat, una mica d'angostura i alcohol blanc molt sec. Guspirejants, hilarants i tristíssims, els relats que ens ofereix en aquesta nova entrega passen revista a la vida privada i les catàstrofes a punt d'esclatar que l'amenacen.
  
  "Si, mentre les llegeixes, expliques una de les històries de l'Empar Moliner a qui tens als costat, és molt possible que et demani que n'hi expliquis més".
  Julià Guillamon, 'La Vanguardia'
  
  "Els contes de 'No hi ha terceres persones' cal recomanar-los. Els seus lectors es trobaran el llibre més important i els nous descobriraran una veu pròpia. Empar Moliner sempre em sorprèn positivament".
  David Castillo, 'AVUI'
  
  "És un llibre amarg, com la bona angostura, que transforma la tristor en matèria efervescent i risible".
  Màrius Serra, 'Catalunya Ràdio'
  
  "Moliner grata en la consciència: revela les mentides personals amb què ens anem conformant. No hi ha conyeta sinó ganyota d'amargor. I, de tant en tant, detalls de gran narrador".
  Jordi Llavina, 'El Mundo'

  Show book

• 

  Contes russos

  Francesc Serés

  • 0
  • 0
  • 0

  Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. 
  
  Per a mi, formen part d'una ficció sobre una ficció. Tot el que s'esdevé en els seus relats acaba configurant la història d'un territori i d'un país que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podria ser susceptible d'ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d'una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus. I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d'aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d'algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats.
  
  Premi Ciutat de Barcelona 2009
  Premi de la crítica 2009

  Show book

• 

  Contes orientals

  Teresa Costa-Gramunt

  • 0
  • 0
  • 0

  La humanitat ha tingut des de temps immemorials l'impuls d'explicar-se a si mateixa a través de la narració, de les històries. No obstant això, els contes tradicionals semblen haver començat a dissipar-se en el temps i la cultura popular amb la pèrdua progressiva de les narracions orals. Contra aquest fet, Teresa Costa-Gramunt ha teixit el present recull de contes, que no només ens retorna la felicitat de gaudir de la senzillesa i la moralitat de les narracions breus, sinó que ho fa des de l'òptica i l'imaginari de la cultura oriental, plena de metàfores vives i símbols dels valors humans universals, avui dia tan oblidats per haver-los donat per interioritzats. L'influx espiritual d'aquestes històries ens ajuda a comprendre, ens impulsa a repensar tot allò que donàvem per après, i ho fa des de la delicada sensibilitat  i la visió anti individualista de l'evocadora cultura tradicional d'Orient, tan necessària i tan adequada per a les societats contemporànies.

  Show book

• 

  El perquè de tot plegat

  Quim Monzó

  • 1
  • 51
  • 0

  Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l'eterna incertesa humana. En "El perquè de tot plegat" els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.
  
  Premi Ciutat de Barcelona 1993
  Premi de la Crítica "Serra d'Or" 1994
  
  "Els relats de Monzó no tenen psicologia ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrasador i una solidesa d'ofici excepcional".
  Hans-Harald Müller, "Frankfurter Rundschau"
  
  "Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent".
  Guillermo Altares, "El País"

  Show book

• 

  Nocturns

  Kazuo Ishiguro

  • 0
  • 0
  • 0

  Nocturns, primer llibre de relats del Premi Nobel Kazuo Ishiguro, aplega cinc històries que es poden llegir com si fossin estudis i variacions sobre uns quants temes, o com un concert que exposa aquests temes al primer moviment, els va combinant en els següents i els resol a l’últim. Totes cinc es configuren a partir d’elements habituals en l’autor: l’acarament entre les promeses de joventut i els desenganys del temps, el meravellós i decebedor misteri de l’altre, els finals ambigus i sense catarsi. I la música, sempre relacionada íntimament amb la vida i l’obra d’Ishiguro. I, per sobre de tot, un marcat sentiment de desarrelament en els personatges, que sempre estan de pas. 
  Kazuo Ishiguro, japonès nacionalitzat britànic i vinculat generacionalment, segons la crítica, amb Ian McEwan, Martin Amis o Julian Barnes, posseeix uns quants trets de l’extraterritorialitat de què parlava George Steiner. És particularment sensible a la forma d’expressar-se dels personatges segons la procedència i el medi social de cada un. N’hi ha que parlen com si pensessin en un altre idioma. A un dels narradors li agraden els mots de vici passats de moda. I a les històries s’encreuen subtils jocs de repeticions. A totes s’hi estableix una mena de triangle, fins i tot a la penúltima, que només té dos personatges. I s’hi barregen noms històrics amb altres d’inventats, en una demostració de solvència estilística.

  Show book

• 

  Guadalajara

  Quim Monzó

  • 1
  • 9
  • 0

  "Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics.Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. "Guadalajara" no és cap excepció".
  Julià Guillamon, La Vanguardia
  "El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d'evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta".
  Manel Ollé, Avui
  Premi de la Crítica 'Serra d'Or' 1997

  Show book