Other books that might interest you

• 

  Anatomia de les distàncies curtes

  Marta Orriols

  • 2
  • 3
  • 0

  A través de personatges fugaços i d'imatges senzilles que condensen grans emocions en petits gestos, aquest recull de contes retrata la infinitat de relacions a què ens condueix l'amor. L'estima, el dolor, les renúncies implícites, els oblits o les pèrdues es relacionen íntimament en uns textos en què els protagonistes s'enfronten de manera quasi imperceptible amb l'exterior mentre proven d'oblidar els somnis, els desitjos laborals i sexuals i, fins i tot, el dret a enfadar-se.
  Un calidoscopi proper i empàtic que ens aproxima de manera natural als sentiments que maquillem per por d'alterar el curs de les nostres vides.  Anatomia de les distàncies curtes  és un paisatge lúcid i emocional reblert dels silencis que protegim.
   "Marta Orriols ha sabut com explicar la vida quotidiana amb gran qualitat literària: els lectors encara no l'han descobert, però ho faran i en voldran més." Jenn Díaz 

  Show book

• 

  Sobre el matrimoni

  Robert Louis Stevenson

  • 0
  • 0
  • 0

  La Biblioteca Clàssica del Núvol us presenta Sobre el matrimoni de Robert Louis Stevenson (1850 – 1894), traduït al català per Martí Romaguera. Stevenson és l'autor d'algunes de les històries fantàstiques i d'aventures més populars, com ara  L'illa del tresor o L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, però aquest breu assaig ha passat tímidament per la història de la literatura. Stevenson enceta el seu assaig tot avisant que "l'esperança no ens abandona en cap període de la nostra existència". Però l'esperança en el matrimoni és enganyosa, perquè fa afrontar-lo amb ceguesa, imprudència i indulgència. A Sobre el matrimoni, Stevenson repassa les claus del matrimoni i la diferència entre homes i dones amb una escriptura lúcida.
  
  Il·lustració de portada d'Eva Sánchez per la col·lecció "Història universal de l'amor".

  Show book

• 

  Tot té un final

  Eduard Bes Fuster

  • 0
  • 0
  • 0

  “Tot té un final” aplega un seguit de relats curts que l’autor ha anat creant d’acord a un procés narratiu que, de sobte, gira i proporciona un acabament absolutament sorprenent que no deixarà indiferent al lector. Ni en el fons, ni en la forma.
  
  Llegir-lo significa estar obert a emprendre una colla de petits viatges per espais i temps dispars, tot assolint, en arribar al final del trajecte, una meta tant o més sorprenent com el mateix viatge. De temàtica molt diversa, hi ha relats de només unes poques línies mentre que d’altres s’allarguen algunes pàgines. En tot cas són textos que es poden llegir en qualsevol moment de relaxació, desconnexió o tranquil·litat, empassant-se’n uns quants de cop o avançant d’un en un.
  
  En definitiva, us convido a llegir “Tot té un final” sencer, arribant a la darrera paraula de cada relat, al final de cada conte. No us decebrà.

  Show book

• 

  Contes urbans

  Mercé Ibarz

  • 0
  • 0
  • 0

  Amb l’arribada del nou segle, Mercè Ibarz publicava A la ciutat en obres i Febre de carrer, dos reculls de contes, ara recuperats, en els quals deixava enrere el paisatge natal de Saidí i les terres agrícoles en transformació per endinsar-se en les entranyes de l’urbs i els seus embats caòtics.
   
  A mode de contrapunt però també de reformulació d’aquella evocació d’un món en crisi, Ibarz aborda en aquests Contes urbans la inestabilitat i la fragilitat que provoquen la pèrdua dels amics, la malaltia o la mort i els canvis en el món laboral enmig d’una ciutat en metamorfosi permanent. Sotmesos a les lleis de la memòria, els protagonistes dels onze relats que componen aquest volum transiten per moments de transformació vital en una ciutat que prova, ella també, de superar les pròpies fractures i esvorancs. Els itineraris que emprenen són alhora un refugi i una escala d’evasió, l’oportunitat d’aniquilar un sentiment d’estranyesa existencial. Tots, a la seva manera, busquen l’ocasió de superar la nostàlgia del passat i encarar el present amb un esperit purificador, gairebé catàrtic.
   
  Amb una prosa continguda i delicadament intimista, Ibarz explora les particularitats d’una realitat urbana canviant, d’un paisatge frenètic, capaç alhora d’oferir-se com un espai de relació i resistència en un món fragmentat.
   
  «Periodista, assagista, però també una gran narradora, autora de llibres que naveguen entre la crònica, les memòries, la biografia, el retrat. En poques paraules: una vida dedicada a l’escriptura» (Lourdes Toledo, ElDiario.es).

  Show book

• 

  Com s'esbrava la mala llet

  Antònia Carré-Pons

  • 1
  • 0
  • 0

  Aquest llibre va de vells. Sense embuts i al natural: ni jaies, ni avis, ni ancians, sinó homes i dones en aquesta etapa de la vida en què tot es gira com un mitjó. La imparable tercera edat, no pas com la pinten les companyies d'assegurances sinó tal com és als carrers i a les cases.
  Una variada galeria de personatges apareix en aquests contes on passa de tot: desfilades de moda al geriàtric, flirtejos al ball del casal d'avis, nostàlgies persistents o revolucions sexuals dels qui s'han quedat vidus. El pare pidola el cotxe al fill, la mare demana un cavall a la filla, les inhibicions cauen i el present es torna surrealista, tant si vius sol com si els fills i néts et cuiden, et vigilen, t'aguanten.
  Després de Monzó i Pàmies, Antònia Carré-Pons aborda la vellesa des de la pura ficció, a estones amb humor negre, sempre amb una tranquil·litat als antípodes del sentimentalisme.

  Show book

• 

  El perquè de tot plegat

  Quim Monzó

  • 1
  • 56
  • 0

  Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l'eterna incertesa humana. En "El perquè de tot plegat" els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria.
  
  Premi Ciutat de Barcelona 1993
  Premi de la Crítica "Serra d'Or" 1994
  
  "Els relats de Monzó no tenen psicologia ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrasador i una solidesa d'ofici excepcional".
  Hans-Harald Müller, "Frankfurter Rundschau"
  
  "Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent".
  Guillermo Altares, "El País"

  Show book