Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
La mirada dels àngels - cover

La mirada dels àngels

Camilla Läckberg

Translator Meritxell Salvany Balada

Publisher: Amsterdam

  • 1
  • 6
  • 0

Summary

El misteri s’ha instal·lat de manera permanent a l’illa de Fjällbacka, i Camilla Läckberg, la reina de la novel·la negra escandinava, ens hi torna a arrossegar amb una nova intriga esfereïdora. Aquesta vegada, ni els nens no podran dormir tranquils.L’any 1974, la família que regentava la colònia infantil de la idíl·lica illa de Valö, al costat de Fjällbacka, va desaparèixer. Com si s’haguessin fos, sense endur-se res, ni tan sols la seva filla petita, l’Ebba, que mai no ha entès què va passar. Avui, anys més tard, l’Ebba ha tornat a la illa amb el seu marit. Volen intentar salvar el matrimoni després d’haver perdut un fill. Però Fjällbacka no és un bon lloc per salvar res, és un lloc on a les ferides del present sempre s’afegeixen les cicatrius del passat i, quan es descobreixen noves proves que podrien reobrir el cas de la família desapareguda, les cicatrius comencen a sagnar.«Era massa petita per entendre què passava, però la cara de la seva mare li deia que tot el seu món se n’acabava d’anar en orris.»

Other books that might interest you

  • L'amo - cover

    L'amo

    Miquel Adam

    • 0
    • 1
    • 0
    Ludvik Slaby —"el que es lamenta, el que sospira, el que esbufega", "el que no aguanta la pressió"— és cap de premsa d'una prestigiosa editorial literària de la ciutat de Praga, però la seva vida laboral, lluny de satisfer-lo, el té angoixat i l'omple de rancúnia. La mecànica inflexible que regeix l'editorial i les particulars i complexes relacions amb els altres protagonistes de la història —K, el vell editor que tiranitza sense escrúpols els seus subordinats mentre espera ser reconegut per una societat literària que el menysprea, i el Primer Hàmster, el seu assistent submís— aniran destruint la moral de Slavy fins a portar-lo a una revisió dolorosa del seu amor incondicional pels llibres i la cultura, i a una lluita aferrissada per aconseguir la salvació.
    Sempre lúcida i a estones esperpèntica, plena d'humor i escrita amb un ritme agilíssim, L'amo és una novel·la intel·ligent i amarga, un monument literari a la petitesa, la mediocritat moral d'un amo i la misèria vital de qui s'hi sotmet per guanyar-se les garrofes, i una dissecció implacable de la precarietat laboral en general i en el sector cultural en particular.
    "L'estil, la veu inconfusible del Miquel Adam, pot amb tot. Té una veu tan torrencial que per si sola pot aixecar els relats que estructuralment semblarien coixos, històries que suspendrien Conte I i Conte II aquí s'eleven i esdevenen extraordinàries gràcies a la potència d'aquesta manera d'escriure. Se'n diu talent, d'això",
    Albert Forns.
    
    "L'obra de Miquel Adam s'ha de llegir lentament per copsar-ne tots els detalls i per pescar totes les perles de saviesa sobre la condició humana que l'autor va deixant caure",
    Sam Abrams.
    Show book
  • Agathe - cover

    Agathe

    Anne Cathrine Bomann

    • 0
    • 1
    • 0
    Una bellíssima i emocionant novel·la sobre la solitud, les pors, l'empatia, les relacions humanes i les segones oportunitats.  
    Afores de París, 1948. Un psiquiatre de setanta-un anys, a punt de jubilar-se, es disposa a rebre les darreres visites que li ha concertat Madame Surrugue, la seva secretària de tota la vida. 
    L’home ha dut una existència metòdica, rutinària i solitària, sense abandonar mai la casa on va néixer. Ha estat sempre tan tancat en si mateix que no sap res de la vida privada de Madame Surrugue ni dels seus veïns, a qui esquiva. Però tampoc dels seus pacients, en realitat: els seus problemes l’avorreixen tant que es dedica a dibuixar ocellets mentre se suposa que els escolta. 
    Malgrat l’oposició del doctor, la secretària fa un forat per a una última pacient: una dona alemanya anomenada Agathe, amb problemes psiquiàtrics previs i una vida força misteriosa. La cita desestabilitzarà l’ordenat món del vell psiquiatre. L’imprevist es colarà en la seva rutina i obrirà la possibilitat d’una sèrie de canvis. Si és que encara hi és a temps. 
    Anne Cathrine Bomann va debutar amb aquesta novel·la tan continguda i breu com bonica i emocionant. Una obra que parla de soledats, traumes, indecisions i pors, d’aïllament i empatia, del passat que ens persegueix i de segones oportunitats. I tot plegat mitjançant uns personatges construïts amb una gran subtilesa i una prosa exquisida. El text avança en capítols breus, concisos, que endinsen el lector en una història inoblidable.
    Show book
  • Ara direu que estic boig - cover

    Ara direu que estic boig

    Andreu Martín

    • 0
    • 1
    • 0
    "Ara m'adormo, ara em desperto, ara m'adormo." Així és la vida de Francesc Ascàs, un jove extravagant, intrusiu i diferent, que sent veus i diu coses estranyes, que dibuixa còmics i està enganxat a les prediccions d'una maga televisiva, i tot això reclòs en el pis on viu, amb l'única claror que li proporcionen les escletxes de les persianes abaixades. Fins que un dia apareix morta Blanca Benito, la seva veïna i única amiga, i serà aleshores quan la policia l'acusa d'homicidi, per ser el boig de l'escala, perquè ja se sap que un boig és capaç de tot.
    Sota aquesta trama, Andreu Martín ens endinsa en tota una roda de la fortuna repleta d'imprevistos i successos de tota mena, on finalment tothom et pren per boig perquè "els bojos sempre diuen que no ho estan, de manera que quan un diu que no està boig, de seguida pensen que està com llum". I, precisament aquí, el lector hi jugarà un paper important: esbrinar qui realment ho està i qui no, qui diu les veritats i qui les mentides, i quines són les veus dels equívocs. Una novel·la plena d'intertextualitats, personatges rocambolescos i llocs emblemàtics, alguns ja de ben coneguts dins l'univers de l'escriptor.
    Després de títols com Història de mort, L'Harem del Tibidabo, Tothom et recordarà i La favorita de l'Harem, Andreu Martín retorna a "crims.cat" per oferir-nos una història d'ambigüitats, amb una temàtica que l'apassiona com són els trastorns i les psicopaties.
    Show book
  • Els testaments - cover

    Els testaments

    Margaret Atwood

    • 0
    • 1
    • 0
    Quinze anys després dels fets d'"El conte de la Serventa", el règim teocràtic de la República de Galaad, tot i haver entrat en decadència, s'aferra al poder. Les vides de tres dones radicalment diferents convergeixen en aquest moment crucial; dues han crescut a bandes oposades de la frontera, l'una a Galaad, com a filla d'un Senyor d'alt rang, i l'altra al Canadà, on participa en les manifestacions contra la dictadura i en segueix amb horror les notícies a la televisió. Les veus d'aquestes dues noies, pertanyents a la primera generació que assoleix la majoria d'edat sota el nou ordre, s'entreteixeixen amb una tercera, la d'una còmplice del règim, el poder de la qual es fonamenta en els secrets que ha anat guardant amb el pas del temps. I quan, a la fi, la veritat surti a la llum, totes tres hauran d'acceptar qui són realment i decidir fins on estan disposades a arribar per defensar les seves conviccions. En "Els testaments" Margaret Atwood torna a endinsar-se en l'univers galaadià, que tants lectors ha fascinat al llarg dels anys, per revelar-nos amb sagacitat i perícia narrativa l'entramat profund d'una societat on, malgrat el règim del terror, s'ha encès l'espurna de l'esperança.
    
    PREMI MAN BOOKER 2019
    
    "Margaret Atwood en la seva màxima esplendor. Tothom hauria de llegir Els testaments".
    Los Angeles Times
    Show book
  • Gent normal - cover

    Gent normal

    Sally Rooney

    • 2
    • 6
    • 0
    En Connell i la Marianne han crescut al mateix poble de l'interior d'Irlanda, però en realitat provenen de dos mons molt diferents. La Marianne és una noia orgullosa, inadaptada i solitària. En Connell és un dels nois més populars de l'institut. També és el fill de la dona de fer feines de la mansió on viu la Marianne. Quan, tot i les diferències socials, sorgeix entre ells una connexió especial, provaran de mantenir-la oculta.
    Gent normal és una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d'una altra. És també una novel·la contundent sobre la incomunicació, sobre com ens sentim, sobre com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot, quines relacions de poder i domini s'estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i seductora, perspicaç i atrevida.
    "Per què no poden ser tots els llibres així?"
    The Cut
     
    "D'aquí uns anys seguirem llegint aquest llibre. És increïblement important. L'autora va camí de convertir-se en la figura literària més important dels nostres dies."
    British Book Awards
    Show book
  • Les possessions - cover

    Les possessions

    Llucia Ramis

    • 1
    • 6
    • 0
    Aquest és un relat de fantasmes. Una novel·la que comença amb un retorn i acaba amb un udol. La narradora de Les possessions vola de Barcelona a Palma per posar fre a l’espiral conspiranoica del seu pare, que amb la jubilació ha passat de ser un plàcid professor d’institut a iniciar una batalla legal contra un presumpte delicte urbanístic. Són dies incòmodes, de converses amb un pare de sobte desconegut, una mare que actua com si res, i un antic amant i mentor. Aquestes trobades reobren velles ferides i transporten la protagonista al centre de la història familiar, marcada per un succés ocorregut a Madrid l’any 1993: implicat en martingales econòmiques i veient-se abocat a la ruïna, l’empresari Benito Vasconcelos, exsoci del seu avi, assassina la dona i el fill i posteriorment se suïcida. 
    Entre l’elegia, la crònica i el thriller, Llucia Ramis ha escrit una novel·la de múltiples capes que es descabdellen amb lleugeresa i profunditat alhora. Una indagació personalíssima i valenta en el passat d’una família i d’un país; en la naturalesa de les relacions amoroses i els desenganys, de les ambicions i les frustracions; en com construïm la pròpia identitat i ens aferrem a objectes i afectes, conscients que no hi ha res que duri per sempre. Ni tan sols les cases on vam ser feliços, perquè créixer consisteix a no tenir un lloc on tornar.
    Show book