Laberint

Burhan Sönmez

Sinossi

De l'autor d'Istanbul Istanbul
En Boratin, un cantant de blues de vint anys que ha intentat suïcidar-se saltant del pont del Bòsfor, torna a casa després d'una breu recuperació a l'hospital. Pateix una amnèsia parcial que no li permet recordar qui és però sí dades i fets històrics, tot i que no pot endreçar-los en el temps. Alliberat del dolor i la història personal que el va empènyer a intentar matar-se, el jove passa el temps passejant per Istanbul, reflexionant amb estranys i amics sobre què ens fa ser qui som, submergit en un laberint de narracions sobre la ciutat i el seu passat.
Burhan Sönmez guia de manera brillant el lector a través de la ment d'en Boratin i planteja dues preguntes cabdals: qui som, sense els records que ens configuren? I: quin paper juga en la nostra identitat el passat del lloc on vivim? L'autor ens ofereix un text ple d'històries que llisca, suaument, pels revolts i els significats de la memòria, el poder i la fortalesa humana.
The New York Times — «Aquest llibre es llegeix com un somni febril. En Boratin és un heroi existencial lànguid que navega pels seus dies alienat com si fos un dels protagonistes de Camus.»
Publishers Weekly — «Una meditació filosòfica i cerebral sobre la memòria i el que significa viure sense; accessible i profunda, recorda Albert Camus i Patrick Modiano […]. És un llibre que, sens dubte, perdurarà en la ment del lector.»
Literary Review — «Sönmez guia el lector de manera brillant. Utilitza la narració (anècdotes, faules i històries) per descriure lliçons que són valuoses per entendre la vida. L'entorn és vibrant, i encara que no he estat mai a Istanbul, després d'haver llegit la novel·la tinc una sensació de familiaritat amb la ciutat.»
John Ralston Saul — «Amb Laberint, Burhan Sönmez afegeix un altre element important al retrat que fa de la vida actual, amb Turquia com a escenari de tots els nostres drames. De fons, sembla que es pregunta si és possible que societats com la nostra sobrevisquin si se'ns permet recordar.»

Disponibile da: 27/06/2022.

Lunghezza di stampa: 200 pagine.

Narrativa

Altri libri che potrebbero interessarti

Cavalls Salvatges

Jordi Cussà i Balaguer

L'Àlex Oscà arriba a l'edat atrotinada de quaranta anys reclòs en una casa de Malanyeu (Alt Berguedà). El precedeixen moltes batalles que no s'han explicat mai des d'on hauria tocat explicar- les, i entoma el repte. Trenant i reformulant històries viscudes per ell i la seva tropa de «pringats» més o menys estimats, anirà emergint davant nostre la realitat dels anys vermells de la droga viscuts a la Catalunya sense focus. Ja veurem si se'n surt, el Lex. Vet aquí una obra mítica. Carregada de música, èpica, amor i, és clar, misèries. La primera novel·la de Jordi Cussà va causar un impacte formidable que encara ressona. L'autor es va mostrar incansable en la relectura de la seva obra més emblemàtica, i, tot i haver-la regirat ja de cap a peus una vegada, encara hi va fixar una altra revisió important durant els últims anys de la seva vida; és la que recollim en aquesta nova edició.
«I tot l'incomptable conglomerat de la nostra galàxia no era sinó una molècula regular dins el cos desmesurat de l'univers.»
Aquest és el vintè títol de la col·lecció «Narratives»: talent i llibertat creativa per fer créixer la nostra literatura. Amb Comanegra també ha publicat El primer emperador i la reina Lluna (2020) i Les muses (2022).

Mostra libro

Llicó d'alemany

Siegfried Lenz

"Lliçó d'alemany", d'una originalitat i una força que l'agermanen amb "El tambor" de Günter Grass, és una de les obres mestres que han construït la literatura alemanya posterior al nazisme. És també la primera obra de Lenz que es tradueix al català. 

1943, en un poblet de l'extrem nord d'Alemanya: el pintor Max Ludwig Nansen rep de Berlín una ordre oficial que li prohibeix de pintar. El seu amic d'infància, Jens Ole Jepsen, agent de policia local, és l'encarregat de fer-la complir. Davant la resistència de Nansen, Jepsen reacciona amb un zel que supera l'estricte compliment del deure. Ha nascut en ell una vocació tan poderosa com la de pintar: l'obediència. 1955, en un correccional per a joves inadaptats enmig de l'Elba: Siggi Jepsen, el fill petit del policia, és castigat per haver lliurat un full en blanc el dia que el professor d'alemany els posa una redacció sobre el tema "Les alegries del deure". No és que s'hagi negat a escriure, és que el supera la massa de coses a dir. Siggi s'imposa una llarga temporada d'aïllament per tal d'escriure tot el que li evoca. I és una miniatura del nazisme que sorgeix de la seva confessió, lluny del poder i dels camps de batalla: un cant d'amor i odi a la comunitat humana de què és fill, allà a l'extrem d'una península on els homes extreuen riquesa del fang i de les grans marees.

Mostra libro

Sexe fora de norma (en català) -...

Ester Roma, Diversos autors

Premi de Literatura Eròtica Feminista. Històries que ens parlen d'una sexualitat diversa i inclusiva que s'allunya dels estereotips marcats per la pornografia i pel sexe fal·locèntric normalitzat. Fer les coses fora de norma és fer-les de manera autèntica, fugint d'una pretesa normalitat que ens restreny i ens vol fer encaixar a la força en una estructura caduca i patriarcal. Per això, a la convocatòria d'enguany trobareu relats sobre el sexe anal, l'onanisme femení, el gènere no binari, les fantasies, la comunicació del plaer a la parella, la diversitat sexual, el contacte en temps de Covid, el BDSM, el consentiment, el poliamor, el sexe a distància i l'estímul intel·lectual, entre d'altres temes excitants i estimulants.En aquest recull trobareu històries que exploren múltiples facetes de la nostra sexualitat. Relats amb personatges propers amb els quals ens podem sentir fàcilment identificades… o no. Perquè el sexe també es descobriment i exploració.

Mostra libro

Pedra paper estisores

Maksim Óssipov

Maksim Óssipov ausculta la vida d'un imperi convertit al banditisme a través d'una gran galeria de personatges —i diries que Rússia queda lluny si no fos que els magnats i la corrupció proliferen a tot arreu.
Pedra, paper, estisores arriba en el moment daurat de les traduccions del rus al català. La feina d'Arnau Barios torna a ser cristal·lina.
Amb El crit de l'ocell domèstic vam donar a conèixer Óssipov quan començava la seva carrera literària. Svetlana Aleksiévitx l'havia saludat com una veu imprescindible a Rússia.
La publicació de Pedra, paper, estisores a la New York Review of Books l'ha propulsat a un lloc eminent en el panorama internacional.
Aquest volum de contes ja s'ha traduït a 12 llengües.

Mostra libro

Romanç d'Evast e Blaquerna

Ramon Llull

Al "Romanç d'Evast e Blaquerna", enllestit a la ciutat llenguadociana de Montpeller, llavors pertanyent al Regne de Mallorca, vers el 1283, Ramon Llull hi construeix un relat extens i sostingut, el més proper que va compondre al que avui considerem una novel·la. Hi narra la biografia exemplar del seu protagonista, Blaquerna, des del seu naixement en una família burgesa benestant fins a la seva digna i contemplativa senectut. Al llarg de les cinc parts de què està compost el llibre, dedicades a cinc estaments diferents, Llull ens hi ofereix una àmplia panoràmica de la vida a l'edat mitjana. Blaquerna, en el seu intens i activíssim periple vital, recorre els diversos estaments reformant-los i afavorint que la humanitat s'allunyi de l'error, i arribarà a ser escollit papa.Des d'aquesta posició establirà les bases de la reforma del conjunt de la cristiandat i, en el fons, de la humanitat completa. L'èxit de les seves reformes li permet retirar-se ja en la vellesa, en un eremitori, on redacta en la ficció un dels llibres més remarcables de tota la literatura medieval europea: el "Llibre d'amic i amat". Llull va dur a terme la novel·la més ambiciosa que mai s'hagués escrit fins aleshores. Ho era pel seu plantejament argumental i ho va ser per la seva realització narrativa. El que volia fer era una novel·la total: una ficció que donés raó d'allò que és primordial en la vida individual i col·lectiva, amb la voluntat de construir una obra que pogués interessar a tota mena de públics.

Mostra libro

Només terra només pluja només fang

Montse Albets

NOMINADA AL PREMI LLIBRETER 2025
CANDIDATA AL PREMI ÒMNIUM A LA MILLORA NOVEL·LA DE L'ANY 2024
«El to és tendre i l'humor aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.» Valèria Gaillard, El Periódico
A Ca la Viuda, un petit mas dels afores d'un poble instal·lat en la rutina, fa temps que no s'hi acosta ningú. Al seu interior, però, hi batega l'essència de tots aquells que hi van viure i que esperen pacientment el retorn de l'última dona de la família. I un dia hi arriba la Maria, arrossegant una gelor colossal. Mig viva i mig morta; completament desconcertada. El seu aïllament només es veurà destorbat per les visites de dos veïns: en Manel, un home discret, i la seva companya, la Cristineta, que irromp com una riuada en la vida dels altres.
Només terra, només pluja, només fang afronta la pèrdua i aprofundeix en la necessitat humana de l'altre. Mentre el poble es remou entre la desconfiança i la incomoditat, els protagonistes d'aquesta història rebusquen en el passat per trobar l'impuls que els torni a la vida.
 
Ponç Puigdevall, El País — «Montse Albets, valent-se de la descripció de la desolació fúnebre i espectral que trastorna la Maria, valent-se de la vertiginosa tristesa dels costums que omplen la quotidianitat d'en Manel i la Cristineta, aconsegueix que la novel·la es vagi dirigint, sense pausa, cap a un cercle de llum que transforma tots els personatges.»
Ona Maresme — «Amb una prosa delicada i profunda, Albets ens fa reflexionar sobre la fragilitat de la vida, el pas del temps i la força silenciosa de la natura que ho embolcalla tot. Una lectura que remou, emociona i ens convida a mirar cap endins.»
Montse Camps, Catalunya Informació — «Una novel·la que té un to de faula, i també tocs d'humor i un to lluminós que el lector agraeix.»
Valèria Gaillard, El Periódico — «Albets és una escriptora d'estil àgil i aparentment senzill, que es mou com un peix a l'aigua en el registre col·loquial i treu punta a l'argot rural... Malgrat la duresa del tema, el to és tendre, sense oblidar l'humor, que aporta llum a aquesta novel·la tan humana que assenyala fins a quin punt necessitem als altres per a viure i curar ferides.»

Mostra libro