Other books that might interest you

• 

  Un grapat de mala herba

  Ricard Biel

  • 0
  • 0
  • 0

  Egoisme, cobdícia, covardia, obsessió, frustració projectada en l’altre. En definitiva, la malaltia humana quotidiana, l’inevitable conflicte i les seves conseqüències, tot allò que esquitxarà unes víctimes que, sovint, tampoc no saben que ho són. Un grapat de narracions amb un grapat de personatges que no expien la seva culpa ni ho pretenen, perquè ni tan sols els passa pel cap que tinguin res per expiar, i d’altres que no saben que malden per deslliurar-se d’una culpa inexistent que els ha estat inoculada. I enmig d’aquesta jungla humana, el bé que no triomfa però que existeix entre la mala herba d’aquells que són víctimes i botxins alhora. Infants i adolescents que cometen el delicte de ser-ho; adults que cometen la imprudència de no haver superat la infantesa.

  Show book

• 

  El Regne

  Emmanuel Carrere

  • 0
  • 1
  • 0

  Emmanuel Carrère ha acostumat els lectors a esperar-ne l’inesperat, i en aquesta obra monumental, gairebé èpica i sens dubte radical, aborda la fe i els orígens del cristianisme, ni més ni menys. A El Regne s’entrecreuen la vivència de l’autor, que abraça la fe en un moment de crisi personal, i les històries de Pau i de Lluc. Pau, que cau del cavall, té una il•luminació mística i passa de lapidar cristians a propagar la nova fe que transmuta els valors. I Lluc, que escriu la vida de Jesús i a partir del qual ens endinsem en els Evangelis. Enmig d’aquestes històries entrellaçades apareixen la sèrie sobre zombis en què Carrère fa de guionista, una cangur exhippie i amiga de Philip K. Dick, els bolxevics comparatsa mb els primers cristians, webs porno, visions erudites sobre les fonts del cristianisme, la desaparició –resurrecció?– del cadàver de Jesús… A Carrère li interessa el missatge transgressor del cristianisme i la desmesura de la fe. I aquest llibre provocador és una indagació rabiosament contemporània que ens parla de la perplexitat, el dogma, el dubte, la redempció i la construcció d’una creença amb tesis rupturistes i rituals estranys.

  Show book

• 

  L'ofensiva contra belchite

  Lluís Capdevila

  • 0
  • 0
  • 0

  Nascut el 1893 a la ciutat que, un lustre abans, havia estat seu de l'Exposició Universal, Lluís Capdevila i Vilallonga va viure en primera persona l'època daurada de la bohèmia barcelonina. Després d'un autoimposat exili parisenc, el jove literat va tornar a casa per entregar-se a una existència plena d'excessos: "Vivíem el present. Ni l'ahir ni el demà no havien estat fets per a nosaltres" Amb l'arribada de la República, moment en el qual, l'antic bohemi, reconvertit en periodista d'èxit, va rebre l'encàrrec de dirigir La Humanitat, diari afí a Esquerra Republicana del qual va estar al capdavant fins que la publicació va quedar suspesa després dels fets del 6 d'octubre de 1934. Això no va suposar un impediment per a Capdevila, que va seguir vinculat al mitjà fins a la caiguda total de règim democràtic. Poc després de l'inici del conflicte, Capdevila va decidir allistar-se com a combatent, ho va fer "per fàstic i per indignitat de la rereguarda, no pas per heroïcitat". D'aquesta convulsa faceta de la seva vida, la que el va dur al front d'Aragó, neix el llibre que us disposeu a llegir, que és un recull de cròniques escrites des de la primera línia de foc i publicades a La Humanitat l'any 1937.

  Show book

• 

  Contes de terror

  Empar Fernández, Emili Bayo,...

  • 0
  • 2
  • 0

  Fa dos segles, al costat del llac Léman, a Suïssa, quatre amics escriptors van llogar Villa Diodati per passar junts uns dies de descans. Eren el poeta Percy Shelley i la seva esposa Mary, Lord Byron i el doctor Polidori. L'any 1816 es coneix a Europa com l'any sense estiu. La intensitat de les erupcions del volcà Tambora, situat a Indonèsia, va tenir conseqüències climàtiques fins al continent europeu. La pluja incessant i les vetllades de tempesta van incitar els quatre personatges a escriure relats de terror, a la manera dels contes de fantasmes del romanticisme alemany. D'aquestes fèrtils nits d'estiu va néixer El vampir de Polidori, com a expansió d'un relat inacabat de Lord Byron. I, arran d'un malson de Mary Shelley, va començar a gestar-se una de les obres clàssiques de la literatura universal i d'un dels personatges més icònics de la cultura popular: Frankenstein.
  
  El petit poble de Torrebesses, al sud-est de la comarca del Segrià, no té llac i els estius són tòrrids i secs però, entre el seu notable conjunt arquitectònic, destaca una construcció monumental força seductora. A la part més elevada del poble s'alça el castell palau de Torrebesses considerat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). El castell té mil anys d'història al darrere. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l'antic oratori dels cartoixans d'Escaladei que van romandre més de quatre segles al poble. Durant la Guerra Civil, el castell es va habilitar com a Hospital de la Sang per guarir els ferits en la contesa. Hi van morir 260 soldats italians que van ser enterrats al cementiri local. Al segle XX, l'edifici va ser utilitzat com a granja d'aviram just abans de ser transformat en l'allotjament rural ple d'encant que és avui.
  
  Dos-cents anys després, aquest casalot imponent va reflectir l'ombra de Villa Diodati. Quatre escriptors s'hi van tancar amb el repte de redactar cadascú un conte terrorífic inspirat en el mateix castell o en el poble de Torrebesses, ple de llegendes relacionades amb les bruixes. Una d'aquestes llegendes diu que, a l'edat mitjana, les nits de lluna plena, als voltants de la torre de l'homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llançant crits estridents que terroritzaven els camperols.
  
  L'octubre del 2016, Mario Urrea, l'alcalde de Torrebesses, va donar el tret de sortida a la primera edició del Festival de Literatura de Terror de Catalunya, Torrebesses Tremola. Els quatre escriptors escollits per tancar-se al castell són els autors d'aquest llibre. Emili Bayo, Jordi de Manuel, Empar Fernández i David Marín han tingut la gentilesa d'acceptar el repte que han acomplert magníficament. Els seus contes aterridors confirmen que el poble de Torrebesses ofereix els indrets idonis per inspirar-se i escriure històries inquietants, plenes de misteri. Un lloc perfecte per a la commemoració dels 200 anys de la fructífera reunió literària de Villa Diodati. Gràcies a la gent que creu en l'originalitat, Torrebesses es declara poble de la literatura de terror de Catalunya.

  Show book

• 

  No soc aquí

  Anna Ballbona

  • 0
  • 2
  • 0

  Fronteres físiques, familiars, íntimes... Tendresa, intel·ligència i humor en una novel·la deliciosa situada en un paisatge insòlit entre el camp i el polígon.  
  Hi ha fronteres que sembla que només s’hagin d’obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són fronteres imaginàries ni portes que franquegin el pas a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals; frontisses entre mons que desapareixen i d’altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre’n els mecanismes i finalment creuar-les pot demanar tota una vida. 
  La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un curandero que un dia li va dir que tenia un do que s’aniria manifestant amb el temps. 
  Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records i paraules, apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assajos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal·lí i un punxant sentit de l’humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbona ha escrit una inusitada novel·la de frontera, l’autoretrat d’una dona que troba la seva veu –potser aquell do– i el seu lloc al món en el moment que decideix posar-se a parlar. 

  Show book

• 

  La mort del pare - La meva lluita 1

  Karl Ove Knausgård

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest és el primer volum del sextet La meva lluita, una obra intensa i ambiciosa d'una honestedat aclaparadora. A La mort del pare, Karl Ove Knausgård explora les seves frustracions quotidianes i la relació amb la seva família i amb el passat: la infantesa, els anys de l'adolescència, la descoberta del sexe i de l'alcohol, la relació amb la mare, sovint absent, i amb el pare, distant i imprevisible. També parla sobre la seva passió per la música i les seves inseguretats constants, i s'enfronta per primera vegada al dolor i al trasbals provocats per la mort prematura del pare, alcoholitzat i sol.
  Knausgård ha creat una història universal sobre la lluita del dia a dia que tots sostenim al llarg de la vida, una obra profunda i enlluernadora que es pot llegir de manera independent o com a part d'un projecte magistral.

  Show book