Other books that might interest you

• 

  Jo també soc de fang - Una...

  Núria G. Caldés

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan l'escriptora i escultora Núria G. Caldés va conèixer l'art Jōmon, el primer que va pensar va ser: «Jo també soc de fang». I després: «Jo també vull ser un dogū», unes figures característiques que protegeixen l'existència perquè flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida. Que preguen per la salut dels infants, per les collites abundants, per una bona caça o una pesca generosa, per l'absència de malalties.
  I va decidir emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets del Jōmon, l'estil escultòric tradicional nipó entre l'any 14500 i el segle IV aC.
  El mestre Ifurai, continuador de l'art ancestral, li va evidenciar que tots els objectes, animals i persones són igual d'importants. En aquell racó de món, de natura exuberant, es va dedicar a aprendre com treballar el nendo, el fang, amb unes mans que, mentre s'omplien d'humilitat, deixaven de ser només les seves.
  Jo també soc de fang és una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia l'espai del que coneixem.

  Show book

• 

  El carrer és nostre - Un viatge...

  Aída Pallarès, Manuel Pérez

  • 0
  • 0
  • 0

  El carrer és nostre és un relat sobre les arts escèniques de carrer a Catalunya dels periodistes Aída Pallarès i Manuel Pérez. D'una banda, per entendre què són i què signifiquen. De l'altra, per reflexionar sobre què suposen per a tots nosaltres com a possible significació primera de la democratització real de l'art.
  El carrer és nostre és un viatge per la història recent de les arts de carrer i un parèntesi per pensar on són i en quin punt estan. En un món que individualitza, privatitza i defineix els límits dels carrers i de les places fins al punt que gairebé no hi ha bancs ni espai per jugar, poden ser les arts de carrer una presa de poder?
  Escrit per Aída Pallarès i Manuel Pérez i amb pròleg d'Oriol Martí. Conté articles de Marta Ballesta, Nicolás Barbieri, Quim Bigas, Maria Buhigas, Manuel Delgado, Jordi Duran, Eva Marichalar-Freixa, Agnés Mateus, Jordi Queralt, Jaron Rowan, Maria Thorson i Ada Vilaró amb il·lustració final de Júlia Bertran.

  Show book

• 

  Tardes de diumenge - Converses...

  Vicenç Altaió

  • 0
  • 0
  • 0

  Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l'art català i universal. En tenim mostres sobrades en la seva pròpia obra; la tasca de traficant d'idees de l'autor al llarg de tants anys, que en certa manera arrodoneix en aquest llibre, està marcada per la generositat envers els artistes que l'han acompanyat. En la feliç expressió de Josep M. Sala-Valldaura, el que ha bastit Altaió és «una mena d'autobiografia col·lectiva». Som davant d'un viatge pel temps i l'espai que reuneix cinc generacions d'artistes i escriptors i que ajunta Cadaqués amb Barcelona, París, Londres o Nova York. Miró, Tàpies, Amat, Fontcuberta, Hugonnier, Mesquida, Malagrida, Jaar, Ventura, Tharrats... Un banquet infinit del qual tots hauríem volgut formar part.
  «El paisatge es transforma, com les persones que l'habiten i que creen nous cicles històrics. Ara som en plena oportunitat de la consolidació definitiva ecològica i digital, i és un moment de renovació generacional per a la cultura que vindrà després del reset global».
  Amb pròleg de Josep M. Sala-Valldaura.
  Tardes de diumenge és el cinquè títol de la col·lecció «Espores»: assaig, no-ficció i crònica literària per escampar mirades enriquidores sobre el país i el món que vivim.

  Show book

• 

  El petó del capità Kirk - La...

  Mònica Planas

  • 0
  • 0
  • 0

  La volta al món de la TV en 80 històries de la mà d'una crítica implacable.«Són històries que ens endinsen en les bambolines de la televisió, per aprofundir en les inèrcies i les possibilitats del mitjà. Són anècdotes que en alguns casos expliquen fins a quin punt la televisió pot ser un recurs meravellós per fer un món més amable. Són petits retalls d'un fenomen gegant i molt potent que demostren que la televisió no és innocent i que es filtra en les nostres vides més del que ens podem imaginar. Hi ha també algun relat que posa en evidència quina és la pressió que exerceix en els seus professionals i en les persones que intervenen en el procés mediàtic. Aquesta pretesa finestra de perfecció on se suposa que res no pot fallar i que qualsevol imprevist té un impacte difícil de controlar, amb resultats extraordinaris o catastròfics. La televisió és una eina social més que ens permet explicar qui som. Aquestes històries poden ser útils per entendre com funciona aquesta pantalla en la qual ens hi hem emmirallat tantes vegades. Molts cops ens ha retornat una imatge fidedigne del que representem i d'altres ens ha ofert un retrat distorsionat.» Del pròleg de Mònica Planas

  Show book

• 

  Al voltant del Cant de la...

  AA VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  La cerimònia del Cant de la Sibil·la era celebrada, durant l'edat mitjana, amb variants més o menys locals i, sense dubte, amb diferències provinents de la tradició de cada lloc, des de Barcelona fins a l'Alguer, tot passant per Mallorca i Tarragona. Aquella cerimònia era posada en escena la nit de Nadal: en companyia dels profetes bíblics, la Sibil·la cantava i anunciava la vinguda de Crist i, encara, el Judici Final, tan temut i tan present en aquella època. El Cant de la Sibil·la a la Seu de València és una  tradició valenciana que estem en condicions de reivindicar i conservar com una manifestació més de la nostra cultura local i compartida amb altres terres de la nostra geografia històrica. La interpretació que, de fa uns anys, posa en escena la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, és l'evidència de la seua vitalitat, que fa prefigurar un bon futur valencià per a aquesta representació d'origen medieval. En aquest volum s'ha intentat aportar més llum al passat del Cant de la Sibil·la a la Seu de València, donar testimoni del seu present i potenciar-la en el seu recorregut futur.

  Show book

• 

  Terra de bruixes

  Anna Collell Codina

  • 0
  • 0
  • 0

  2014. Laura viatja a Silent després de la mort de la seua àvia, Sandra Pasqual, que ni era d'allà ni tampoc hi tenia família, però havia expressat el desig de ser enterrada en aquell poble. Quan la jove arriba al vetlatori però, es troba que el fèretre és buit: algú s'ha emportat el cos. Quina relació tenia Sandra Pasqual amb el poble de Silent i, sobretot, qui havia estat capaç de fer una cosa així? 2019. Un incendi arrasa un institut de secundària a Barcelona. Uxia, una de les alumnes, és a l'hospital i no vol parlar ni explicar què va passar. Tampoc no pregunta per la seua amiga Lea. De fons, l'ombra d'una persona corre perseguida per una multitud, tres-cents cinquanta anys enrere.

  Show book