Other books that might interest you

• 

  L'atzarosa vida d'Enrique Blat -...

  Joan J. Adrià i Montolío, Josep...

  • 0
  • 0
  • 0

  La historia de Enrique Blat (1879-1951) es la biografía singular de un hombre corriente y un fiel reflejo, al mismo tiempo, de los temores, las esperanzas y las frustraciones de buena parte de sus contemporáneos.
  Molinero por tradición familiar, se inició en la aventura empresarial con una fábrica de conservas vegetales que, hasta que quebró, el año 1929, llegó a tener una significativa actividad exportadora en Europa y en América. De existencia más bien efímera fue la destilería de licores que montó en Caracas con su hermano. El empresario regresó enfermo a Liria dos años más tarde. Republicano desde su infancia, trabajó de escribiente municipal y participó activamente en la vida política local. El desastre de 1939 le afectó trágicamente. La represión franquista le dejó sin faena y se encarnizó con su familia. Sobrevivió aún al triste ambiente de la posguerra ingeniándoselas para ganarse la vida.
  La vida de Enrique Blat es, por tanto, excepcional y normal al mismo tiempo, una aventura que nos sitúa en el tiempo que le tocó vivir.

  Show book

• 

  L'espai de la imaginació

  Ian McEwan

  • 0
  • 0
  • 0

  Són compatibles la llibertat estètica i el compromís polític? McEwan hi reflexiona a partir d'Orwell i Camus.  
  El 1940 George Orwell va publicar l’assaig «Dins la balena», en què es preguntava com poden conjugar els escriptors la llibertat estètica i el compromís polític. Són compatibles? Té sentit exigir a un creador que denunciï en les seves obres les injustícies del món? Anys més tard, el 1957, Albert Camus –un altre heterodox antitotalitari– reflexionava encara sobre el mateix tema. 
  Avui, en un context d’incertesa, Ian McEwan aborda la qüestió a partir d’aquests dos il·lustres predecessors: les seves idees continuen interpel·lant-nos i ens ajuden a veure-hi més clar.

  Show book

• 

  Dues línies terriblement...

  Francesc Grau Viader

  • 0
  • 0
  • 0

  Entre el 27 d'abril del 1938 i l'1 de gener del 1939, un soldat adolescent escriu al seu dietari el que li passa al front. Destinat a una unitat de xoc, participa en els combats més cruents de la Guerra Civil. Nits de conversa, escapades a la ciutat deserta, matances barrejades amb jocs d'infants: tot això desfila davant d'uns ulls que no havien arribat a veure gaire més que les parets del col·legi.
  Francesc Grau Viader, el soldat del dietari, va esperar els seixanta anys per escriure una novel·la a partir de les seves vivències de joventut. Ell tenia disset anys quan va ser cridat a files amb la Lleva del Biberó, i destinat a la 224 Brigada Mixta, amb la qual va participar en les ofensives del Segre i de l'Ebre.
  L'historiador Agustí Alcoberro, professor a la Universitat de Barcelona, ha escrit per a aquesta nova edició un postfaci especialment pensat per a estudiants i professors d'història i de literatura catalana (ESO i Batxillerat).

  Show book

• 

  Males companyies

  Marina Garcés

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest és un llibre sobre la llibertat i sobre la veritat. I ara ja podeu riure. Però no us protegiu en el riure sarcàstic, permeteu-vos un riure impertinent. La llibertat i la veritat són dues formes d'impertinència necessària, quan hem entès que no som realment lliures i que mai no escaparem ni de l'error ni de l'engany. D'això parlen aquests textos, i ho fan de bracet d'una colla d'autors i de personatges que han fet de la seva impertinència una forma de pensament. Georg Büchner ens presenta Danton i Robespierre conversant davant de la guillotina. Diderot i Sophie Volland escriuen el seu amor en una eternitat sense Cel. Joaquim Jordà filma els seus amics mentre col·lectivitzen la fàbrica Numax i Teresa d'Àvila talla cebes a la cuina mentre conversa amb el seu inquisidor... El "Torete" de Perros callejeros, Christa Leem, Ixiar Rozas o Santiago López Petit desafien la nit. S'hi afegeixen Albert Camus, conjurant la mentida, i els morts de les comèdies d'Eduardo de Filippo, perquè tot és ple de morts. Entre ells i molts d'altres que recorren aquestes pàgines, destaca la veu de la meva àvia, Concepció Rubiés i Trias, que torna a nosaltres directament, a través de les cartes que va escriure quan tenia divuit anys i va marxar a l'exili. Totes aquestes veus organitzen una cacofonia que és per a mi una festa de la intel·ligència, en temps en què costa molt sentir l'alegria de pensar. Les males companyies no s'escullen, però es pot decidir seguir-les o no. A mi, sempre m'han portat per bon camí. MARINA GARCÉS

  Show book

• 

  La finestra discreta Quadern de...

  Antoni Puigverd

  • 0
  • 0
  • 0

  "Hi ha molts textos originals, en aquest llibre, però també n'hi ha que provenen dels meus articles. Purgats, això sí, de la seva contingència periodística. Retallats, reescrits, filtrats de qualsevol al·lusió als calendaris originals. Reelaborats pensant en la coherència, per bé que fragmentària, del conjunt. Fusionant articles vells, notes de dietaris, fragments de llibres inacabats i retalls de quaderns abandonats he intentat elaborar un cercle anual que condensa tota una època. L'època que m'ha tocat de viure, de la qual em sento, alhora, exponent i fractura."
   Les notícies s'aboquen sense parar damunt nostre, el present es desborda cada dia, sempre nou, infinitament canviant. Ara bé, en les nostres vides, regides pel rellotge biològic que compartim amb tots els éssers vius, no canvia res d'allò fonamental: continuem obligats a decidir com enfoquem l'existència, a què donem prioritat, com gestionem la part fosca, com ens relacionem amb els altres.

  Show book

• 

  Passejades per Berlín

  Franz Hessel

  • 0
  • 0
  • 0

  El llibre d'una ciutat escrit per un nadiu estarà sempre emparentat amb les memòries; no en va l'autor va passar la infància en aquell lloc, tal com Franz Hessel la seva a Berlín. I si ara es posa en camí i passeja per la ciutat, no coneix l'impressionisme exaltat amb què el descriptor aborda sovint el seu objecte. Hessel no descriu, explica. Encara més, torna a explicar el que ha sentit. Passejades per Berlín és un eco del que la ciutat va explicar a l'infant d'altres temps. Un llibre èpic de cap a cap, una manera de memoritzar tot vagarejant, un llibre per al qual el record no va ser la font, sinó la musa, que als carrers es posa al capdavant. Als seus ulls cada carrer fa baixada, i davalla, si no cap a les mares, sí cap a un passat que encara pot ser més fascinant per tal com no és tan sols el propi de l'autor, el privat. En l'asfalt per on camina els seus passos desperten una ressonància sorprenent. (Walter Benjamin)

  Show book