Other books that might interest you

• 

  No soc aquí

  Anna Ballbona

  • 0
  • 2
  • 0

  Fronteres físiques, familiars, íntimes... Tendresa, intel·ligència i humor en una novel·la deliciosa situada en un paisatge insòlit entre el camp i el polígon.  
  Hi ha fronteres que sembla que només s’hagin d’obrir amb un conjur. No són exactament barreres, ni línies rectes, ni fan un tall net. Tampoc són fronteres imaginàries ni portes que franquegin el pas a un món paral·lel, sinó llocs, situacions i circumstàncies ben reals; frontisses entre mons que desapareixen i d’altres que malden per treure el cap. Pot ser que les tinguem aquí al costat, però veure-les, entendre’n els mecanismes i finalment creuar-les pot demanar tota una vida. 
  La Mila, la narradora d’aquesta novel·la, va néixer a finals dels anys setanta en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots pòrtland del ciment amb què van tapar l’era de casa i kennebec de les patates que plantaven a l’hort. Els pares no la duien de vacances ni a sopar a fora, però la portaven a veure un curandero que un dia li va dir que tenia un do que s’aniria manifestant amb el temps. 
  Ara que espera una criatura, la Mila intenta escatir els motius de l’estranyesa que l’ha acompanyat des de sempre, un ser-hi o no ser-hi, una certa perplexitat cap als propis orígens. Enfilant records i paraules, apama els límits i la força d’aquell món heretat, rememora els seus assajos d’obertura a Barcelona i a París i es pregunta què ha perviscut de tot allò en ella i què transmetrà a la seva filla. Amb una prosa de dring cristal·lí i un punxant sentit de l’humor que oscil·la entre la tendresa i la mala llet, Anna Ballbona ha escrit una inusitada novel·la de frontera, l’autoretrat d’una dona que troba la seva veu –potser aquell do– i el seu lloc al món en el moment que decideix posar-se a parlar. 

  Show book

• 

  Carta sobre el comerç de llibres

  Denis Diderot

  • 0
  • 0
  • 0

  A mediados del  siglo XVIII los libreros y editores de París estaban inquietos. Temían perder sus privilegios. Los vientos renovadores del siglo de la Ilustración soplaban contra los privilegios de todo tipo. Por eso encargaron una memoria, esperando una defensa de sus intereses. Sin embargo, el resultado no les va a satisfacer. Diderot es un escritor de genio, capaz de trascender la anécdota -la eventual supresión de los privilegios sobre los cuales se fundamentaba la industria editorial- para ensayar una reflexión general sobre la naturaleza de los libros, que no son una mercancía más, sobre la propiedad intelectual y los derechos de autor, sobre la libertad de expresión, sobre las relaciones entre creación literaria, poder político y negocio editorial. Es eso mismo lo que mantiene viva y fresca, actual, su lectura, casi dos siglos y medio después. En este opúsculo dirigido a las autoridades, Diderot traza la historia de la imprenta en París y de la edición francesa, siguiendo el marco jurídico, expone las dificultades de los libreros, denuncia el intrusismo. Y reflexiona sobre el oficio de escribir, sobre la relación entre escritores y editores, sobre la inutilidad  de la censura, sobre la superioridad en última instancia de la razón y sus productos por encima de cualquier otra consideración o restricción, política, religiosa o económica.

  Show book

• 

  El compromis ètic del mestre -...

  Carlos María Moreno Pérez,...

  • 0
  • 1
  • 0

  La col·lecció Blanquerna Educació és un projecte de vocació social que neix a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna amb la voluntat de compartir el coneixement i ajudar a les persones i a les institucions vinculades al món educatiu a millorar en totes les dimensions. Amb aquesta col·lecció, la comunitat educativa Blanquerna vol posar a l'abast del món de l'educació les reflexions, discerniments, il·lusions i projectes compartits que les persones i grups de la Facultat van desenvolupant, tot enriquint i donant sentit a la missió institucional.
  Aquest llibre és, fonamentalment, un itinerari per aprofundir en el compromís ètic del mestre: un compromís pedagògic que s'arrela en la dimensió personal i social de l'educació. I aquest itinerari ofereix paisatges variats de la mà de mestres, de filòsofs, de poetes, d'artistes plàstics, etc. però vol afaiçonar un punt de vista propi construït des de la pràctica pedagògica, des de l'acció i la reflexió, i en diàleg amb els col·legues –a la Universitat durant el temps de formació o a l'escola, exercint la professió–.
  Una sèrie de paraules són recurrents i donen contingut a aquest compromís: dret, deure, responsabilitat, acolliment, llibertat, diàleg, equitat, sensibilitat, educabilitat, respecte, singularitat, comunitat etc.
  Els autors d'aquest llibre han format part d'un grup de recerca ARMIF –ajuts de recerca per a la millora de la formació inicial de mestres promoguts pel MIF (Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres)–. El grup està format per professors de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (Universitat Ramon Llull), dels estudis d'Educació i de Psicologia, i per mestres en exercici. L'objectiu del grup ha estat reflexionar sobre el compromís ètic del mestre a l'escola d'avui i millorar la formació dels mestres en aquesta dimensió tan cabdal.

  Show book

• 

  Cartes de poblament valencianes...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest és el segon volum d'una obra que, de manera novedosa, edita exhaustivament les cartes de població valencianes dels segles XVI-XVIII. Les cartes pobles són els documents que utilitzà el poder feudal (monarquia, noblesa laica i eclesiàstica) per a dirigir els processos de repoblament i colonització. Durant el temps de les conquestes medievals de les terres d'Al-Àndalus foren un instrument usual en el marc del que anomenem la repoblació dels segles XII al XIV, i el mateix tornà a passar en un episodi crucial i traumàtic com l'expulsió dels moriscos valencians al principi del segle XVII. Però cal tenir en compte que també foren utilitzades per la noblesa o la corona al llarg dels segles en processos més locals de fundació de noves viles i localitats, de la posada en explotació de zones no cultivades fins aleshores i, en general, per regular o modificar les condicions de poblament dels vassalls d'una senyoria concreta.

  Show book

• 

  El camí d'Aristòtil

  Edith Hall

  • 0
  • 0
  • 0

  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial.  
  Al segle IV aC, Aristòtil funda a Atenes la seva escola, una versió millorada de l’Acadèmia platònica, on ell mateix havia estudiat. Des d’aquell nou Liceu, centre de formació dels futurs pensadors clàssics, va saber exercir una influència inestimable. 
  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial. Les lliçons d’Aristòtil no caduquen, diu l’autora. Si l’objectiu és viure bé, el missatge del filòsof d’Estagira no passarà de moda: portar una vida virtuosa, entenent la virtut com allò que ens fa feliços; aprendre a deliberar i a encertar-la en les decisions; ser conscients del nostre potencial i caràcter... El «camí», doncs, convida a la reflexió pausada, a la contemplació, a analitzar les relacions amb el proïsme, entendre i millorar la nostra comunicació i fer front a la mort amb serenor. 
  Rastrejant exhaustivament l’obra d’Aristòtil, inserida en el context de la seva biografia, Edith Hall ofereix una actualització del pensament aristotèlic per mitjà d’una tesi interessant i original: servir-nos-en, dos mil quatre-cents anys després, per canviar la nostra vida.

  Show book

• 

  Contra les aules

  Tomàs Llopis

  • 0
  • 0
  • 0

  L'aula, com el pupitre, la pissarra i fins i tot el guix, són elements tangibles i comuns encara a la majoria de sistemes educatius. D'alguna manera s'ha de canalitzar la informació i s'han d'organitzar els grups humans per a l'aprenentatge reglat, i aquesta convenció en les formes i els rituals ha perdurat en el curs dels segles. Però l'aula també pot ésser entesa com la metàfora d'un ensenyament excessivament vertical, compartimentat, tancat en ell mateix i gosaríem afirmar que sovint gairebé prescindible, una vegada superat l'examen que corona cada etapa lectiva. L'autor s'ha passat la vida fent classes de literatura en diferents llocs dels Països Catalans i sota tots els governs possibles des de l'anomenada transició ençà. Però també ha tingut un paper destacat en l'activisme cultural: ha fet teatre, recitals de poesia, crítica, traducció i una obra literària i pedagògica considerables. Tot plegat, en el seu cas, constitueix la base d'una reflexió memorialística i vital que li permeten, al final de la seua vida docent, d'anar "contra les aules", contra la metàfora, i a favor d'uns altres temps amb uns altres actors i potser en uns espais diferents. 

  Show book